Manual de conversa

ca Al tren   »   uk У поїзді

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [тридцять чотири]

34 [trydtsyatʹ chotyry]

У поїзді

[U poïzdi]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Це----яг-д--Б-рліна? Це потяг до Берліна? Ц- п-т-г д- Б-р-і-а- -------------------- Це потяг до Берліна? 0
T-e---ty----o--e-l---? Tse potyah do Berlina? T-e p-t-a- d- B-r-i-a- ---------------------- Tse potyah do Berlina?
Quan surt el tren? К-л--в-д-р-вл-єт--я -от-г? Коли відправляється потяг? К-л- в-д-р-в-я-т-с- п-т-г- -------------------------- Коли відправляється потяг? 0
Koly-vid-rav---yet-----po--a-? Koly vidpravlyayetʹsya potyah? K-l- v-d-r-v-y-y-t-s-a p-t-a-? ------------------------------ Koly vidpravlyayetʹsya potyah?
Quan arriba el tren a Berlín? Кол--п-и-у--є по-я---о --р--на? Коли прибуває потяг до Берліна? К-л- п-и-у-а- п-т-г д- Б-р-і-а- ------------------------------- Коли прибуває потяг до Берліна? 0
Ko---p-yb--aye --tya- do--er--na? Koly prybuvaye potyah do Berlina? K-l- p-y-u-a-e p-t-a- d- B-r-i-a- --------------------------------- Koly prybuvaye potyah do Berlina?
Perdó, que puc passar? Пр-ба-т-,-м-жн--п--йти? Пробачте, можна пройти? П-о-а-т-, м-ж-а п-о-т-? ----------------------- Пробачте, можна пройти? 0
Pr---ch-e,-mozh-a p--y̆ty? Probachte, mozhna proy-ty? P-o-a-h-e- m-z-n- p-o-̆-y- -------------------------- Probachte, mozhna proy̆ty?
Crec que és el meu seient. М-н---даєт---, це-– --є --сц-. Мені здається, це – моє місце. М-н- з-а-т-с-, ц- – м-є м-с-е- ------------------------------ Мені здається, це – моє місце. 0
M-n----a-etʹs-a,------ -o-e -ists-. Meni zdayetʹsya, tse – moye mistse. M-n- z-a-e-ʹ-y-, t-e – m-y- m-s-s-. ----------------------------------- Meni zdayetʹsya, tse – moye mistse.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. М--і-здає-ь------ сид-т- на моє-у-м--ці. Мені здається, Ви сидите на моєму місці. М-н- з-а-т-с-, В- с-д-т- н- м-є-у м-с-і- ---------------------------------------- Мені здається, Ви сидите на моєму місці. 0
M--i--d-yet--y-,--y-----te-na moy-mu mist--. Meni zdayetʹsya, Vy sydyte na moyemu mistsi. M-n- z-a-e-ʹ-y-, V- s-d-t- n- m-y-m- m-s-s-. -------------------------------------------- Meni zdayetʹsya, Vy sydyte na moyemu mistsi.
On és el cotxe-llit? Д--с-а-ь-и- ваг-н? Де спальний вагон? Д- с-а-ь-и- в-г-н- ------------------ Де спальний вагон? 0
De---al----- --hon? De spalʹnyy- vahon? D- s-a-ʹ-y-̆ v-h-n- ------------------- De spalʹnyy̆ vahon?
El cotxe-llit és a la cua del tren. Сп-л-н-й--а--н-у --н-і----я-у. Спальний вагон у кінці потягу. С-а-ь-и- в-г-н у к-н-і п-т-г-. ------------------------------ Спальний вагон у кінці потягу. 0
S-a--nyy̆ v--o----kint-i -o-y-h-. Spalʹnyy- vahon u kintsi potyahu. S-a-ʹ-y-̆ v-h-n u k-n-s- p-t-a-u- --------------------------------- Spalʹnyy̆ vahon u kintsi potyahu.
On és el restaurant? – En el cap. А -е-----н-–---сто-а-- --На -о-ат------зд-. А де вагон – ресторан? – На початку поїзда. А д- в-г-н – р-с-о-а-? – Н- п-ч-т-у п-ї-д-. ------------------------------------------- А де вагон – ресторан? – На початку поїзда. 0
A--e -a--n-–---s-o-a-?-- Na-p-c-atk- -oïzd-. A de vahon – restoran? – Na pochatku poi-zda. A d- v-h-n – r-s-o-a-? – N- p-c-a-k- p-i-z-a- --------------------------------------------- A de vahon – restoran? – Na pochatku poïzda.
Puc dormir a sota? Мож-- -ені-с-ат- н---и--і--------? Можна мені спати на нижній полиці? М-ж-а м-н- с-а-и н- н-ж-і- п-л-ц-? ---------------------------------- Можна мені спати на нижній полиці? 0
M-z--- --ni--p--- na--yz--iy̆ polyt--? Mozhna meni spaty na nyzhniy- polytsi? M-z-n- m-n- s-a-y n- n-z-n-y- p-l-t-i- -------------------------------------- Mozhna meni spaty na nyzhniy̆ polytsi?
Puc dormir al mig? М--на --н---п-ти--ос-р-дин-? Можна мені спати посередині? М-ж-а м-н- с-а-и п-с-р-д-н-? ---------------------------- Можна мені спати посередині? 0
Mo--n--meni-s-----p-sere-yni? Mozhna meni spaty poseredyni? M-z-n- m-n- s-a-y p-s-r-d-n-? ----------------------------- Mozhna meni spaty poseredyni?
Puc dormir a dalt? Можна--ен- спа-и н--в--хн-----л-ці? Можна мені спати на верхній полиці? М-ж-а м-н- с-а-и н- в-р-н-й п-л-ц-? ----------------------------------- Можна мені спати на верхній полиці? 0
Moz-na-m--- sp--- na verk-ni-̆ -o--tsi? Mozhna meni spaty na verkhniy- polytsi? M-z-n- m-n- s-a-y n- v-r-h-i-̆ p-l-t-i- --------------------------------------- Mozhna meni spaty na verkhniy̆ polytsi?
Quan serem a la frontera? К--и-ми --д-мо -а----д-н-? Коли ми будемо на кордоні? К-л- м- б-д-м- н- к-р-о-і- -------------------------- Коли ми будемо на кордоні? 0
K-l--my -u---- na-ko--o-i? Koly my budemo na kordoni? K-l- m- b-d-m- n- k-r-o-i- -------------------------- Koly my budemo na kordoni?
Quant dura el viatge a Berlín? Як д--го тр--а- --ї-д----о---рл-на? Як довго триває поїздка до Берліна? Я- д-в-о т-и-а- п-ї-д-а д- Б-р-і-а- ----------------------------------- Як довго триває поїздка до Берліна? 0
Yak-dov-o-tr-v-ye-po-̈---a do-Be-l-n-? Yak dovho tryvaye poi-zdka do Berlina? Y-k d-v-o t-y-a-e p-i-z-k- d- B-r-i-a- -------------------------------------- Yak dovho tryvaye poïzdka do Berlina?
Que el tren té retard? Чи потя- -апізню--ь-я? Чи потяг запізнюється? Ч- п-т-г з-п-з-ю-т-с-? ---------------------- Чи потяг запізнюється? 0
C-- --ty---z-pi--y-yet-s--? Chy potyah zapiznyuyetʹsya? C-y p-t-a- z-p-z-y-y-t-s-a- --------------------------- Chy potyah zapiznyuyetʹsya?
Teniu res per llegir? Чи маєт- Ви-щ--ь ---ит-т-? Чи маєте Ви щось почитати? Ч- м-є-е В- щ-с- п-ч-т-т-? -------------------------- Чи маєте Ви щось почитати? 0
C--------e -----ch-sʹ po--y-aty? Chy mayete Vy shchosʹ pochytaty? C-y m-y-t- V- s-c-o-ʹ p-c-y-a-y- -------------------------------- Chy mayete Vy shchosʹ pochytaty?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Т---мож-- ------ ---поп--и? Тут можна поїсти та попити? Т-т м-ж-а п-ї-т- т- п-п-т-? --------------------------- Тут можна поїсти та попити? 0
Tu- -o---- -o-̈------ popy--? Tut mozhna poi-sty ta popyty? T-t m-z-n- p-i-s-y t- p-p-t-? ----------------------------- Tut mozhna poïsty ta popyty?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? М----е-ме---ро-бу----- --дь-ласк---о-7.-0-------? Можете мене розбудити, будь-ласка, о 7.00 годині? М-ж-т- м-н- р-з-у-и-и- б-д---а-к-, о 7-0- г-д-н-? ------------------------------------------------- Можете мене розбудити, будь-ласка, о 7.00 годині? 0
M-z-et----ne---z-u-yt---bu-ʹ-----a--- --0---o-yni? Mozhete mene rozbudyty, budʹ-laska, o 7.00 hodyni? M-z-e-e m-n- r-z-u-y-y- b-d---a-k-, o 7-0- h-d-n-? -------------------------------------------------- Mozhete mene rozbudyty, budʹ-laska, o 7.00 hodyni?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!