Manual de conversa

ca Treballar   »   uk Робота

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [п’ятдесят п’ять]

55 [pʺyatdesyat pʺyatʹ]

Робота

[Robota]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
De què treballa vostè? Хт- -и-з---ро---ією? Х-- В- з- п--------- Х-о В- з- п-о-е-і-ю- -------------------- Хто Ви за професією? 0
K-t---y ---pr-fes----u? K--- V- z- p----------- K-t- V- z- p-o-e-i-e-u- ----------------------- Khto Vy za profesiyeyu?
El meu marit és metge. Мій -о---ік-– лі--р--а п--фес-єю. М-- ч------ – л---- з- п--------- М-й ч-л-в-к – л-к-р з- п-о-е-і-ю- --------------------------------- Мій чоловік – лікар за професією. 0
M-y--chol-v-k-–----a- za pro--s----u. M--- c------- – l---- z- p----------- M-y- c-o-o-i- – l-k-r z- p-o-e-i-e-u- ------------------------------------- Miy̆ cholovik – likar za profesiyeyu.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Я--рацю- медс--тр-ю -а --------к-. Я п----- м--------- н- п-- с------ Я п-а-ю- м-д-е-т-о- н- п-в с-а-к-. ---------------------------------- Я працюю медсестрою на пів ставки. 0
Y------------medsest--y--na -----tavk-. Y- p-------- m---------- n- p-- s------ Y- p-a-s-u-u m-d-e-t-o-u n- p-v s-a-k-. --------------------------------------- YA pratsyuyu medsestroyu na piv stavky.
Aviat ens jubilarem. С-оро ми-б--емо от----ват-----сію. С---- м- б----- о--------- п------ С-о-о м- б-д-м- о-р-м-в-т- п-н-і-. ---------------------------------- Скоро ми будемо отримувати пенсію. 0
Skor-----b-demo -tr--u--ty-pen--y-. S---- m- b----- o--------- p------- S-o-o m- b-d-m- o-r-m-v-t- p-n-i-u- ----------------------------------- Skoro my budemo otrymuvaty pensiyu.
Però els impostos són alts. А-----д--ки----о--. А-- п------ в------ А-е п-д-т-и в-с-к-. ------------------- Але податки високі. 0
Al---odatky v--ok-. A-- p------ v------ A-e p-d-t-y v-s-k-. ------------------- Ale podatky vysoki.
I l’assegurança de salut és cara. І --д-т-а--в-н-я--о-о--. І м------------- д------ І м-д-т-а-у-а-н- д-р-г-. ------------------------ І медстрахування дороге. 0
I m--s--a-huvann-----rohe. I m--------------- d------ I m-d-t-a-h-v-n-y- d-r-h-. -------------------------- I medstrakhuvannya dorohe.
Què vols fer de gran? Ки- -и-----ш-ко-ис--ст---? К-- т- х---- к----- с----- К-м т- х-ч-ш к-л-с- с-а-и- -------------------------- Ким ти хочеш колись стати? 0
K---ty -ho--es- ko-ysʹ----t-? K-- t- k------- k----- s----- K-m t- k-o-h-s- k-l-s- s-a-y- ----------------------------- Kym ty khochesh kolysʹ staty?
M’agradaria ser enginyer. Я-хот-- -и-ста-и -н------м. Я х---- б- с---- і--------- Я х-т-в б- с-а-и і-ж-н-р-м- --------------------------- Я хотів би стати інженером. 0
YA --o-i--by--ta-- --z-----o-. Y- k----- b- s---- i---------- Y- k-o-i- b- s-a-y i-z-e-e-o-. ------------------------------ YA khotiv by staty inzhenerom.
(jo) vull estudiar a la universitat. Я --чу--а----ися в у-і-ер-и--т-. Я х--- н-------- в у------------ Я х-ч- н-в-а-и-я в у-і-е-с-т-т-. -------------------------------- Я хочу навчатися в університеті. 0
YA --oc-u-n-v---t--y--- univ-r------. Y- k----- n---------- v u------------ Y- k-o-h- n-v-h-t-s-a v u-i-e-s-t-t-. ------------------------------------- YA khochu navchatysya v universyteti.
Sóc un becari / una becària. Я п-актик-нт. Я п---------- Я п-а-т-к-н-. ------------- Я практикант. 0
Y---rakty-a--. Y- p---------- Y- p-a-t-k-n-. -------------- YA praktykant.
No guanyo gaire. Я--а----яю----а-ато. Я з------- н-------- Я з-р-б-я- н-б-г-т-. -------------------- Я заробляю небагато. 0
YA -a-ob-y--- -e-aha-o. Y- z--------- n-------- Y- z-r-b-y-y- n-b-h-t-. ----------------------- YA zaroblyayu nebahato.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Я--ро--джу--р---и-у-з--ко----о-. Я п------- п------- з- к-------- Я п-о-о-ж- п-а-т-к- з- к-р-о-о-. -------------------------------- Я проходжу практику за кордоном. 0
YA p---h---h---r-ktyku--- k----n-m. Y- p--------- p------- z- k-------- Y- p-o-h-d-h- p-a-t-k- z- k-r-o-o-. ----------------------------------- YA prokhodzhu praktyku za kordonom.
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Ц--м-й------ни-. Ц- м-- к-------- Ц- м-й к-р-в-и-. ---------------- Це мій керівник. 0
Tse mi----e---ny-. T-- m--- k-------- T-e m-y- k-r-v-y-. ------------------ Tse miy̆ kerivnyk.
Tinc bons companys de feina. Я --ю-лю------- -о-ег. Я м-- л-------- к----- Я м-ю л-б-я-н-х к-л-г- ---------------------- Я маю люб’язних колег. 0
Y- ---- ly--ʺy---ykh-ko-eh. Y- m--- l----------- k----- Y- m-y- l-u-ʺ-a-n-k- k-l-h- --------------------------- YA mayu lyubʺyaznykh koleh.
Al migdia, sempre anem a la cantina. Н--о--д-м- з--жди---д-м- до-----ь--. Н- о--- м- з----- х----- д- ї------- Н- о-і- м- з-в-д- х-д-м- д- ї-а-ь-і- ------------------------------------ На обід ми завжди ходимо до їдальні. 0
Na-o--d -- --v-hdy-k--dymo--o-ïda-ʹn-. N- o--- m- z------ k------ d- i-------- N- o-i- m- z-v-h-y k-o-y-o d- i-d-l-n-. --------------------------------------- Na obid my zavzhdy khodymo do ïdalʹni.
Estic buscant feina. Я ---а---о----. Я ш---- р------ Я ш-к-ю р-б-т-. --------------- Я шукаю роботу. 0
YA-s--k--u ------. Y- s------ r------ Y- s-u-a-u r-b-t-. ------------------ YA shukayu robotu.
Estic desocupat des de fa un any. Я--же -і--бе--обітни- /---зр-б----. Я в-- р-- б---------- / б---------- Я в-е р-к б-з-о-і-н-й / б-з-о-і-н-. ----------------------------------- Я вже рік безробітний / безробітна. 0
YA-vz-e ----b-z--bi--yy--/-b-----i---. Y- v--- r-- b----------- / b---------- Y- v-h- r-k b-z-o-i-n-y- / b-z-o-i-n-. -------------------------------------- YA vzhe rik bezrobitnyy̆ / bezrobitna.
Hi ha massa desocupats en aquest país. У ц----ра-ні-- -абаг-то-без-обіт---. У ц-- к----- є з------- б----------- У ц-й к-а-н- є з-б-г-т- б-з-о-і-н-х- ------------------------------------ У цій країні є забагато безробітних. 0
U-t-iy---r--̈ni-ye --bah-t---ez-ob---yk-. U t---- k------ y- z------- b------------ U t-i-̆ k-a-̈-i y- z-b-h-t- b-z-o-i-n-k-. ----------------------------------------- U tsiy̆ kraïni ye zabahato bezrobitnykh.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?