Manual de conversa

ca Conversa 2   »   ti ንዕሽቶ ዝርርብ 2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21 [ዕስራንሓደን]

21 [‘isiraniḥadeni]

ንዕሽቶ ዝርርብ 2

[ni‘ishito ziriribi 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
D’on és vostè? ካ----ኹም--ጺእ-ም? ካ-- ኢ-- መ----- ካ-ይ ኢ-ም መ-እ-ም- -------------- ካበይ ኢኹም መጺእኩም? 0
k-b-----ẖu-i -ets’----umi? k----- ī----- m------------ k-b-y- ī-̱-m- m-t-’-’-k-m-? --------------------------- kabeyi īẖumi mets’ī’ikumi?
De Basilea. ካ----ል። ካ- ባ--- ካ- ባ-ል- ------- ካብ ባሰል። 0
k-bi bas---። k--- b------ k-b- b-s-l-። ------------ kabi baseli።
Basilea és a Suïssa. ባሰ- -ብ ስዊዘ-ላ----ያ-ትር-ብ ። ባ-- ኣ- ስ------ ኢ- ት--- ። ባ-ል ኣ- ስ-ዘ-ላ-ድ ኢ- ት-ከ- ። ------------------------ ባሰል ኣብ ስዊዘርላንድ ኢያ ትርከብ ። 0
base---a-i-s---z-------di ī-a tir--e---። b----- a-- s------------- ī-- t------- ። b-s-l- a-i s-w-z-r-l-n-d- ī-a t-r-k-b- ። ---------------------------------------- baseli abi siwīzerilanidi īya tirikebi ።
Li presento el senyor Müller. ምስ -ቶ -ለር ዶ----የ--? ም- ኣ- ሙ-- ዶ ከ------ ም- ኣ- ሙ-ር ዶ ከ-ል-ኩ-? ------------------- ምስ ኣቶ ሙለር ዶ ከላልየኩም? 0
mi-i --o-mu------- -e-a---ek---? m--- a-- m----- d- k------------ m-s- a-o m-l-r- d- k-l-l-y-k-m-? -------------------------------- misi ato muleri do kelaliyekumi?
És estranger. ን--ወ-እተኛ-እዩ። ን- ወ---- እ-- ን- ወ-እ-ኛ እ-። ------------ ንሱ ወጻእተኛ እዩ። 0
nisu --ts---i--nya---u። n--- w------------ i--- n-s- w-t-’-’-t-n-a i-u- ----------------------- nisu wets’a’itenya iyu።
Parla diverses llengües. ን--ብዙሓ--ቋን--ት-ይ-ረ-። ን- ብ--- ቋ---- ይ---- ን- ብ-ሓ- ቋ-ቋ-ት ይ-ረ-። ------------------- ንሱ ብዙሓት ቋንቋታት ይዛረብ። 0
n-s---izu--ati-k’w-n---w-ta-----z----i። n--- b-------- k------------- y-------- n-s- b-z-h-a-i k-w-n-k-w-t-t- y-z-r-b-። --------------------------------------- nisu bizuḥati k’wanik’watati yizarebi።
És la primera vegada que és aquí vostè? ን---- ግ---ኹ---ብዚ -ለኹ-? ን---- ግ- ዲ-- ኣ-- ዘ---- ን-ዳ-ይ ግ- ዲ-ም ኣ-ዚ ዘ-ኹ-? ---------------------- ንቀዳማይ ግዜ ዲኹም ኣብዚ ዘለኹም? 0
nik’e-amay- gi---d---u---ab--ī-zel------? n---------- g--- d------ a---- z--------- n-k-e-a-a-i g-z- d-h-u-i a-i-ī z-l-h-u-i- ----------------------------------------- nik’edamayi gizē dīẖumi abizī zeleẖumi?
No, ja hi vaig ser l’any passat. ኣ---ኩን- ዝሓ-ፈ ዓ-----ዚ --። ኣ------ ዝ--- ዓ-- ኣ-- ኔ-- ኣ-ኮ-ኩ-፣ ዝ-ላ- ዓ-ት ኣ-ዚ ኔ-። ------------------------ ኣይኮንኩን፣ ዝሓላፈ ዓመት ኣብዚ ኔረ። 0
a---oni--n----i-̣--a-e ‘a-eti ab-zī--ēre። a----------- z-------- ‘----- a---- n---- a-i-o-i-u-i- z-h-a-a-e ‘-m-t- a-i-ī n-r-። ----------------------------------------- ayikonikuni፣ ziḥalafe ‘ameti abizī nēre።
Però només per una setmana. ግን---ደ --- ጥራ-። ግ- ን-- ሰ-- ጥ--- ግ- ን-ደ ሰ-ን ጥ-ይ- --------------- ግን ንሓደ ሰሙን ጥራይ። 0
g-n--niḥad- s----i-t----yi። g--- n------ s----- t------- g-n- n-h-a-e s-m-n- t-i-a-i- ---------------------------- gini niḥade semuni t’irayi።
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? ከ-- ደስ --ኩ- -? ከ-- ደ- ኢ--- ዶ- ከ-ይ ደ- ኢ-ኩ- ዶ- -------------- ከመይ ደስ ኢልኩም ዶ? 0
k-m-yi de-i-ī-i---- -o? k----- d--- ī------ d-- k-m-y- d-s- ī-i-u-i d-? ----------------------- kemeyi desi īlikumi do?
Molt. La gent és molt amable. ኣ-ዩ-ጽቡ-። እቶም -ባ- ብ--- -ሮ-። ኣ-- ጽ--- እ-- ሰ-- ብ--- ኔ--- ኣ-ዩ ጽ-ቕ- እ-ም ሰ-ት ብ-ኻ- ኔ-ም- -------------------------- ኣዝዩ ጽቡቕ። እቶም ሰባት ብሩኻት ኔሮም። 0
azi---t-----k--i።-i-om- -----i------------ēr-m-። a---- t---------- i---- s----- b-------- n------ a-i-u t-’-b-k-’-። i-o-i s-b-t- b-r-h-a-i n-r-m-። ------------------------------------------------ aziyu ts’ibuḵ’i። itomi sebati biruẖati nēromi።
I també m’agrada el paisatge. ቅ-ጸ-መ--‘-ን-ደ- -ብ--። ቅ--------- ደ- ይ---- ቅ-ጸ-መ-ት-ው- ደ- ይ-ለ-። ------------------- ቅርጸ-መሬት‘ውን ደስ ይብለኒ። 0
k’--its’e----ēti‘wi-i d-si -i---en-። k-------------------- d--- y-------- k-i-i-s-e-m-r-t-‘-i-i d-s- y-b-l-n-። ------------------------------------ k’irits’e-merēti‘wini desi yibilenī።
Quina és la seva professió? እ-ታ- --ሞ-ኹም? እ--- ዩ ሞ---- እ-ታ- ዩ ሞ-ኹ-? ------------ እንታይ ዩ ሞያኹም? 0
in----i-yu-moya---mi? i------ y- m--------- i-i-a-i y- m-y-h-u-i- --------------------- initayi yu moyaẖumi?
Sóc traductor. ኣ- ተርጓ---እየ። ኣ- ተ---- እ-- ኣ- ተ-ጓ-ይ እ-። ------------ ኣነ ተርጓማይ እየ። 0
ane te----am-yi i--። a-- t---------- i--- a-e t-r-g-a-a-i i-e- -------------------- ane terigwamayi iye።
Tradueixo llibres. ኣ- -ጽ--ቲ ----- --። ኣ- መ---- የ---- እ-- ኣ- መ-ሓ-ቲ የ-ር-ም እ-። ------------------ ኣነ መጽሓፍቲ የተርጉም እየ። 0
ane -ets’i--afit--yet---gum--iye። a-- m------------ y--------- i--- a-e m-t-’-h-a-i-ī y-t-r-g-m- i-e- --------------------------------- ane mets’iḥafitī yeterigumi iye።
Està sol aquí? ኣ-ዚ-በይ-----ሎኹ- -? ኣ-- በ---- ኣ--- ዶ- ኣ-ዚ በ-ን-ም ኣ-ኹ- ዶ- ----------------- ኣብዚ በይንኹም ኣሎኹም ዶ? 0
a-i-ī---y-n-h---- --oh--mi-d-? a---- b---------- a------- d-- a-i-ī b-y-n-h-u-i a-o-̱-m- d-? ------------------------------ abizī beyiniẖumi aloẖumi do?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. ኣ-ኮ---፣-----ይ-ሰ---ይ እውን--ብ--ኣ--ኣሎ። ኣ------ ሰ---------- እ-- ኣ-- ኣ----- ኣ-ኮ-ኩ-፣ ሰ-ይ-ይ-ሰ-ኣ-ይ እ-ን ኣ-ዚ ኣ-/-ሎ- ---------------------------------- ኣይኮንኩን፣ ሰበይተይ/ሰብኣየይ እውን ኣብዚ ኣላ/ኣሎ። 0
a--k-n-ku-i--seb-yit-y-/seb----ey- i---i ab-z--a------። a----------- s-------------------- i---- a---- a------- a-i-o-i-u-i- s-b-y-t-y-/-e-i-a-e-i i-i-i a-i-ī a-a-a-o- ------------------------------------------------------- ayikonikuni፣ sebeyiteyi/sebi’ayeyi iwini abizī ala/alo።
I allà són els meus dos fills. ከም-‘-ን---ተ ደ-ይ-ኣ----ለ-። ከ----- ክ-- ደ-- ኣ-- ኣ--- ከ-ኡ-ው- ክ-ተ ደ-ይ ኣ-ኡ ኣ-ው- ----------------------- ከምኡ‘ውን ክልተ ደቀይ ኣብኡ ኣለው። 0
k--i--‘-i---kil-----e----i-a--’u ---w-። k---------- k----- d------ a---- a----- k-m-’-‘-i-i k-l-t- d-k-e-i a-i-u a-e-i- --------------------------------------- kemi’u‘wini kilite dek’eyi abi’u alewi።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!