Manual de conversa

ca Conversa 2   »   be Гутарка 2

21 [vint-i-u]

Conversa 2

Conversa 2

21 [дваццаць адзін]

21 [dvatstsats’ adzіn]

Гутарка 2

[Gutarka 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
D’on és vostè? Ад-ул---ы? А----- В-- А-к-л- В-? ---------- Адкуль Вы? 0
Ad--l’-Vy? A----- V-- A-k-l- V-? ---------- Adkul’ Vy?
De Basilea. З-Б----я. З Б------ З Б-з-л-. --------- З Базэля. 0
Z --zel-a. Z B------- Z B-z-l-a- ---------- Z Bazelya.
Basilea és a Suïssa. Б-з-ль з-а--д-і-ц- - --е---р--. Б----- з---------- ў Ш--------- Б-з-л- з-а-о-з-ц-а ў Ш-е-ц-р-і- ------------------------------- Базэль знаходзіцца ў Швейцарыі. 0
B--el--znak-od--ts----- Sh-e-tsar-і. B----- z------------- u S----------- B-z-l- z-a-h-d-і-s-s- u S-v-y-s-r-і- ------------------------------------ Bazel’ znakhodzіtstsa u Shveytsaryі.
Li presento el senyor Müller. Д-зв-л-це -азн-ё-іць -ас-с-----да--- ----рам. Д-------- п--------- В-- с- с------- М------- Д-з-о-ь-е п-з-а-м-ц- В-с с- с-а-а-о- М-л-р-м- --------------------------------------------- Дазвольце пазнаёміць Вас са спадаром Мюлерам. 0
Daz-----se p---ae-іt------ ----p---r-m----leram. D--------- p---------- V-- s- s------- M-------- D-z-o-’-s- p-z-a-m-t-’ V-s s- s-a-a-o- M-u-e-a-. ------------------------------------------------ Dazvol’tse paznaemіts’ Vas sa spadarom Myuleram.
És estranger. Ён-----з--е-. Ё- і--------- Ё- і-ш-з-м-ц- ------------- Ён іншаземец. 0
En----ha---e--. E- і----------- E- і-s-a-e-e-s- --------------- En іnshazemets.
Parla diverses llengües. Ён -азм-ў-я---а-н-----кі- ---ах. Ё- р-------- н- н-------- м----- Ё- р-з-а-л-е н- н-к-л-к-х м-в-х- -------------------------------- Ён размаўляе на некалькіх мовах. 0
En--a-ma-l-ay--na-ne--l-kі--------h. E- r---------- n- n--------- m------ E- r-z-a-l-a-e n- n-k-l-k-k- m-v-k-. ------------------------------------ En razmaulyaye na nekal’kіkh movakh.
És la primera vegada que és aquí vostè? Вы ўпе-шы-ю-тут? В- ў------- т--- В- ў-е-ш-н- т-т- ---------------- Вы ўпершыню тут? 0
V---p-rsh--yu -u-? V- u--------- t--- V- u-e-s-y-y- t-t- ------------------ Vy upershynyu tut?
No, ja hi vaig ser l’any passat. Н---я --о быў-/ --л- т-- л----ь. Н-- я ў-- б-- / б--- т-- л------ Н-, я ў-о б-ў / б-л- т-т л-т-с-. -------------------------------- Не, я ўжо быў / была тут летась. 0
Ne,-ya -zh- b-- /------tu--l--a--. N-- y- u--- b-- / b--- t-- l------ N-, y- u-h- b-u / b-l- t-t l-t-s-. ---------------------------------- Ne, ya uzho byu / byla tut letas’.
Però només per una setmana. Ал---ол-к- ад--н------н-. А-- т----- а---- т------- А-е т-л-к- а-з-н т-д-е-ь- ------------------------- Але толькі адзін тыдзень. 0
A-- to-’-і a--іn-ty---n-. A-- t----- a---- t------- A-e t-l-k- a-z-n t-d-e-’- ------------------------- Ale tol’kі adzіn tydzen’.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat? Як --- ----- --да--е-ца? Я- В-- у н-- п---------- Я- В-м у н-с п-д-б-е-ц-? ------------------------ Як Вам у нас падабаецца? 0
Ya---am u -a---ada-ae----a? Y-- V-- u n-- p------------ Y-k V-m u n-s p-d-b-e-s-s-? --------------------------- Yak Vam u nas padabaetstsa?
Molt. La gent és molt amable. Ве---- -а--б------ -ут------я -ю-зі. В----- п---------- Т-- д----- л----- В-л-м- п-д-б-е-ц-. Т-т д-б-ы- л-д-і- ------------------------------------ Вельмі падабаецца. Тут добрыя людзі. 0
Vel------da--et-ts-.--u----bryya-l-ud-і. V----- p------------ T-- d------ l------ V-l-m- p-d-b-e-s-s-. T-t d-b-y-a l-u-z-. ---------------------------------------- Vel’mі padabaetstsa. Tut dobryya lyudzі.
I també m’agrada el paisatge. І-п--ро-а-мн--та-с--а-п---ба-цца. І п------ м-- т------ п---------- І п-ы-о-а м-е т-к-а-а п-д-б-е-ц-. --------------------------------- І прырода мне таксама падабаецца. 0
І-p-y-----m-- --ks--a -ada-a---ts-. І p------ m-- t------ p------------ І p-y-o-a m-e t-k-a-a p-d-b-e-s-s-. ----------------------------------- І pryroda mne taksama padabaetstsa.
Quina és la seva professió? К-- -ы працуеце? К-- В- п-------- К-м В- п-а-у-ц-? ---------------- Кім Вы працуеце? 0
Kі- ---pr-----t-e? K-- V- p---------- K-m V- p-a-s-e-s-? ------------------ Kіm Vy pratsuetse?
Sóc traductor. Я п-р-к-а--ы-. Я п----------- Я п-р-к-а-ч-к- -------------- Я перакладчык. 0
Y- pera------yk. Y- p------------ Y- p-r-k-a-c-y-. ---------------- Ya perakladchyk.
Tradueixo llibres. Я-пе-акл--а--кнігі. Я п--------- к----- Я п-р-к-а-а- к-і-і- ------------------- Я перакладаю кнігі. 0
Y--p---klad-yu-kn--і. Y- p---------- k----- Y- p-r-k-a-a-u k-і-і- --------------------- Ya perakladayu knіgі.
Està sol aquí? Вы -ут -----? В- т-- а----- В- т-т а-з-н- ------------- Вы тут адзін? 0
Vy-t---a--іn? V- t-- a----- V- t-t a-z-n- ------------- Vy tut adzіn?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí. Не- м---ж-н---/--о- -у--такс--- ---. Н-- м-- ж---- / м-- м-- т------ т--- Н-, м-я ж-н-а / м-й м-ж т-к-а-а т-т- ------------------------------------ Не, мая жонка / мой муж таксама тут. 0
Ne- may----o--- - --- m--h --ksa---tut. N-- m--- z----- / m-- m--- t------ t--- N-, m-y- z-o-k- / m-y m-z- t-k-a-a t-t- --------------------------------------- Ne, maya zhonka / moy muzh taksama tut.
I allà són els meus dos fills. А та- -в---ма-х д-яц--. А т-- д--- м--- д------ А т-м д-о- м-і- д-я-е-. ----------------------- А там двое маіх дзяцей. 0
A-t-m d--- ma--h -zy-ts-y. A t-- d--- m---- d-------- A t-m d-o- m-і-h d-y-t-e-. -------------------------- A tam dvoe maіkh dzyatsey.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!
Sabia vostè que?
El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament. Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!