Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   uk Щось могти (мати дозвіл)

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [сімдесят три]

73 [simdesyat try]

Щось могти (мати дозвіл)

[Shchosʹ mohty (maty dozvil)]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? То-і-м--н- вж- -о--ти--вт---біл-? Т--- м---- в-- в----- а---------- Т-б- м-ж-а в-е в-д-т- а-т-м-б-л-? --------------------------------- Тобі можна вже водити автомобіль? 0
To-- m-z--a-v-h- -ody-- -v--m-b---? T--- m----- v--- v----- a---------- T-b- m-z-n- v-h- v-d-t- a-t-m-b-l-? ----------------------------------- Tobi mozhna vzhe vodyty avtomobilʹ?
Que ja pots beure alcohol? То-і -ож-а-в-е-пит- алкогол-? Т--- м---- в-- п--- а-------- Т-б- м-ж-а в-е п-т- а-к-г-л-? ----------------------------- Тобі можна вже пити алкоголь? 0
T--i -o--na----e-pyty -lk-ho-ʹ? T--- m----- v--- p--- a-------- T-b- m-z-n- v-h- p-t- a-k-h-l-? ------------------------------- Tobi mozhna vzhe pyty alkoholʹ?
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Т-б--мож----ж---зд--- с--о-у-за-кор-он? Т--- м---- в-- ї----- с----- з- к------ Т-б- м-ж-а в-е ї-д-т- с-м-м- з- к-р-о-? --------------------------------------- Тобі можна вже їздити самому за кордон? 0
T--- m-zhna ---e--̈--y-----m-m--za --rd-n? T--- m----- v--- i------ s----- z- k------ T-b- m-z-n- v-h- i-z-y-y s-m-m- z- k-r-o-? ------------------------------------------ Tobi mozhna vzhe ïzdyty samomu za kordon?
poder М--ти М---- М-г-и ----- Могти 0
Mo--y M---- M-h-y ----- Mohty
Podem fumar aquí? Ми -------ту- к---ти? М- м----- т-- к------ М- м-ж-м- т-т к-р-т-? --------------------- Ми можемо тут курити? 0
My---z-em- -ut--ur--y? M- m------ t-- k------ M- m-z-e-o t-t k-r-t-? ---------------------- My mozhemo tut kuryty?
Es pot fumar aquí? Мож-а --- --ри-и? М---- т-- к------ М-ж-а т-т к-р-т-? ----------------- Можна тут курити? 0
Mo--na---- -ur-t-? M----- t-- k------ M-z-n- t-t k-r-t-? ------------------ Mozhna tut kuryty?
Es pot pagar amb targeta de crèdit? М---- -о---х-ва-------е----о--карт---? М---- р------------ к-------- к------- М-ж-а р-з-а-у-а-и-я к-е-и-н-ю к-р-к-ю- -------------------------------------- Можна розрахуватися кредитною карткою? 0
Mo-hna r-z--kh--atys-a -----t-oyu--artko-u? M----- r-------------- k--------- k-------- M-z-n- r-z-a-h-v-t-s-a k-e-y-n-y- k-r-k-y-? ------------------------------------------- Mozhna rozrakhuvatysya kredytnoyu kartkoyu?
Es pot pagar amb xec? Мож-а р-з-а----тися -еко-? М---- р------------ ч----- М-ж-а р-з-а-у-а-и-я ч-к-м- -------------------------- Можна розрахуватися чеком? 0
M---n----z--khu-at---a ---kom? M----- r-------------- c------ M-z-n- r-z-a-h-v-t-s-a c-e-o-? ------------------------------ Mozhna rozrakhuvatysya chekom?
Es pot pagar només en efectiu? Мо-на-з-плати----от-в-о-? М---- з-------- г-------- М-ж-а з-п-а-и-и г-т-в-о-? ------------------------- Можна заплатити готівкою? 0
M-z-na-z-pl-tyt----tiv-oy-? M----- z-------- h--------- M-z-n- z-p-a-y-y h-t-v-o-u- --------------------------- Mozhna zaplatyty hotivkoyu?
Que puc trucar? Мо-- я за-елефонува-и? М--- я з-------------- М-ж- я з-т-л-ф-н-в-т-? ---------------------- Можу я зателефонувати? 0
M-z-u ----a-ele----vaty? M---- y- z-------------- M-z-u y- z-t-l-f-n-v-t-? ------------------------ Mozhu ya zatelefonuvaty?
Que puc fer una pregunta? Мож- я запит---? М--- я з-------- М-ж- я з-п-т-т-? ---------------- Можу я запитати? 0
M-zhu y-----yt-t-? M---- y- z-------- M-z-u y- z-p-t-t-? ------------------ Mozhu ya zapytaty?
Que puc dir alguna cosa? М-жу----о-- -ка-ат-? М--- я щ--- с------- М-ж- я щ-с- с-а-а-и- -------------------- Можу я щось сказати? 0
Mozhu-------hos- --aza-y? M---- y- s------ s------- M-z-u y- s-c-o-ʹ s-a-a-y- ------------------------- Mozhu ya shchosʹ skazaty?
(Ell) no pot dormir al parc. Й-----е---ж---сп-т-----а---. Й--- н- м---- с---- в п----- Й-м- н- м-ж-а с-а-и в п-р-у- ---------------------------- Йому не можна спати в парку. 0
Y̆omu-ne -ozhn-----t--v-p---u. Y---- n- m----- s---- v p----- Y-o-u n- m-z-n- s-a-y v p-r-u- ------------------------------ Y̆omu ne mozhna spaty v parku.
(Ell) no pot dormir al cotxe. Й----н- -о-на спати --авт---бі--. Й--- н- м---- с---- в а---------- Й-м- н- м-ж-а с-а-и в а-т-м-б-л-. --------------------------------- Йому не можна спати в автомобілі. 0
Y-o----- --z-na --a-- v avt--ob--i. Y---- n- m----- s---- v a---------- Y-o-u n- m-z-n- s-a-y v a-t-m-b-l-. ----------------------------------- Y̆omu ne mozhna spaty v avtomobili.
(Ell) no pot dormir a l’estació. Йо---не можн- спа----- вокза--. Й--- н- м---- с---- н- в------- Й-м- н- м-ж-а с-а-и н- в-к-а-і- ------------------------------- Йому не можна спати на вокзалі. 0
Y--mu -e-m-z-na----t---- -------. Y---- n- m----- s---- n- v------- Y-o-u n- m-z-n- s-a-y n- v-k-a-i- --------------------------------- Y̆omu ne mozhna spaty na vokzali.
Podem seure? Можна на- --ис-сти? М---- н-- п-------- М-ж-а н-м п-и-і-т-? ------------------- Можна нам присісти? 0
Mozhn--nam-p-y-is--? M----- n-- p-------- M-z-n- n-m p-y-i-t-? -------------------- Mozhna nam prysisty?
Podem rebre la carta? Мо-----ам-меню? М---- н-- м---- М-ж-а н-м м-н-? --------------- Можна нам меню? 0
Mo-hn- n----e-y-? M----- n-- m----- M-z-n- n-m m-n-u- ----------------- Mozhna nam menyu?
Podem pagar separadament? Чи --же-- ми -а-лат-т--------? Ч- м----- м- з-------- о------ Ч- м-ж-м- м- з-п-а-и-и о-р-м-? ------------------------------ Чи можемо ми заплатити окремо? 0
Ch-----he-o-m--z--l----- o-re--? C-- m------ m- z-------- o------ C-y m-z-e-o m- z-p-a-y-y o-r-m-? -------------------------------- Chy mozhemo my zaplatyty okremo?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!