Manual de conversa

ca gran - petit   »   uk Великий – малий

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шістдесят вісім]

68 [shistdesyat visim]

Великий – малий

[Velykyy̆ – malyy̆]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
gran i petit В--и-и- і---лий В------ і м---- В-л-к-й і м-л-й --------------- Великий і малий 0
Vel---y̆-i-m--yy̆ V------- i m----- V-l-k-y- i m-l-y- ----------------- Velykyy̆ i malyy̆
L’elefant és gran. Слон----и---. С--- в------- С-о- в-л-к-й- ------------- Слон великий. 0
S--- ve--k-y-. S--- v-------- S-o- v-l-k-y-. -------------- Slon velykyy̆.
El ratolí és petit. Миш---а--нь--. М--- м-------- М-ш- м-л-н-к-. -------------- Миша маленька. 0
M--h--m-----ka. M---- m-------- M-s-a m-l-n-k-. --------------- Mysha malenʹka.
fosc i clar Т----й --я---й Т----- і я---- Т-м-и- і я-н-й -------------- Темний і ясний 0
T--n-y̆-------yy̆ T------ i y------ T-m-y-̆ i y-s-y-̆ ----------------- Temnyy̆ i yasnyy̆
La nit és fosca. Н-- те-на. Н-- т----- Н-ч т-м-а- ---------- Ніч темна. 0
Ni-h t---a. N--- t----- N-c- t-m-a- ----------- Nich temna.
El dia és clar. Де------ий. Д--- я----- Д-н- я-н-й- ----------- День ясний. 0
D-nʹ----nyy-. D--- y------- D-n- y-s-y-̆- ------------- Denʹ yasnyy̆.
vell i jove ст-р--------од-й с----- і м------ с-а-и- і м-л-д-й ---------------- старий і молодий 0
s--ryy̆-- -ol-d-y̆ s------ i m------- s-a-y-̆ i m-l-d-y- ------------------ staryy̆ i molodyy̆
El nostre avi és molt vell. Н-ш-ді- д-же--та-ий. Н-- д-- д--- с------ Н-ш д-д д-ж- с-а-и-. -------------------- Наш дід дуже старий. 0
Nas- did --z-e-s-ary-̆. N--- d-- d---- s------- N-s- d-d d-z-e s-a-y-̆- ----------------------- Nash did duzhe staryy̆.
Fa 70 anys encara era jove. 7--рокі- то-у в-- -у---е-мо--д--. 7- р---- т--- в-- б-- щ- м------- 7- р-к-в т-м- в-н б-в щ- м-л-д-й- --------------------------------- 70 років тому він був ще молодий. 0
7--ro-i- -om- -i- b----h--- --lod---. 7- r---- t--- v-- b-- s---- m-------- 7- r-k-v t-m- v-n b-v s-c-e m-l-d-y-. ------------------------------------- 70 rokiv tomu vin buv shche molodyy̆.
bell i lleig гарн-- і-огид--й г----- і о------ г-р-и- і о-и-н-й ---------------- гарний і огидний 0
har-y-̆-- --y----̆ h------ i o------- h-r-y-̆ i o-y-n-y- ------------------ harnyy̆ i ohydnyy̆
La papallona és bonica. Ме-елик-га-н--. М------ г------ М-т-л-к г-р-и-. --------------- Метелик гарний. 0
M-te-yk--a--yy̆. M------ h------- M-t-l-k h-r-y-̆- ---------------- Metelyk harnyy̆.
L’aranya és lletja. Па-у--оги-н--. П---- о------- П-в-к о-и-н-й- -------------- Павук огидний. 0
Pav-- ----n---. P---- o-------- P-v-k o-y-n-y-. --------------- Pavuk ohydnyy̆.
gras i prim т----ий і х-д-й т------ і х---- т-в-т-й і х-д-й --------------- товстий і худий 0
t--st-y--i-k-udy-̆ t------- i k------ t-v-t-y- i k-u-y-̆ ------------------ tovstyy̆ i khudyy̆
Una dona de cent quilos és grassa. Жі-к- в---- --0 ---о-----– --вста. Ж---- в---- 1-- к------- – т------ Ж-н-а в-г-ю 1-0 к-л-г-а- – т-в-т-. ---------------------------------- Жінка вагою 100 кілограм – товста. 0
Z--n-a --h--u -0----lohr-- ---ov-ta. Z----- v----- 1-- k------- – t------ Z-i-k- v-h-y- 1-0 k-l-h-a- – t-v-t-. ------------------------------------ Zhinka vahoyu 100 kilohram – tovsta.
Un home de cinquanta quilos és prim. Чо--ві--ва--ю--- --л---------удий. Ч------ в---- 5- к------- – х----- Ч-л-в-к в-г-ю 5- к-л-г-а- – х-д-й- ---------------------------------- Чоловік вагою 50 кілограм – худий. 0
Cholov-- -a--yu 5--k-----a- –---u--y̆. C------- v----- 5- k------- – k------- C-o-o-i- v-h-y- 5- k-l-h-a- – k-u-y-̆- -------------------------------------- Cholovik vahoyu 50 kilohram – khudyy̆.
car i barat Д-р-ги--і -еш-в-й Д------ і д------ Д-р-г-й і д-ш-в-й ----------------- Дорогий і дешевий 0
D-r-hyy̆-- --sh-vyy̆ D------- i d-------- D-r-h-y- i d-s-e-y-̆ -------------------- Dorohyy̆ i deshevyy̆
El cotxe és car. Авт-м-б-ль--о--ги-. А--------- д------- А-т-м-б-л- д-р-г-й- ------------------- Автомобіль дорогий. 0
Av--m----ʹ d-r-hyy̆. A--------- d-------- A-t-m-b-l- d-r-h-y-. -------------------- Avtomobilʹ dorohyy̆.
El diari és barat. Га-ета--е--в-. Г----- д------ Г-з-т- д-ш-в-. -------------- Газета дешева. 0
H-z-t- ---h---. H----- d------- H-z-t- d-s-e-a- --------------- Hazeta desheva.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...