Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   uk Прикметники 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [сімдесят дев’ять]

79 [simdesyat devʺyatʹ]

Прикметники 2

[Prykmetnyky 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Porto un vestit blau. Н- мен- син--------. Н- м--- с--- п------ Н- м-н- с-н- п-а-т-. -------------------- На мені синє плаття. 0
N--m-n- synye-p-atty-. N- m--- s---- p------- N- m-n- s-n-e p-a-t-a- ---------------------- Na meni synye plattya.
Porto un vestit vermell. Н- --ні --рво-- п--т--. Н- м--- ч------ п------ Н- м-н- ч-р-о-е п-а-т-. ----------------------- На мені червоне плаття. 0
N- -e----h---o---pl-t--a. N- m--- c------- p------- N- m-n- c-e-v-n- p-a-t-a- ------------------------- Na meni chervone plattya.
Porto un vestit verd. На --ні --л-не ---тт-. Н- м--- з----- п------ Н- м-н- з-л-н- п-а-т-. ---------------------- На мені зелене плаття. 0
Na ---i z-len- plat---. N- m--- z----- p------- N- m-n- z-l-n- p-a-t-a- ----------------------- Na meni zelene plattya.
Compro una bossa negra. Я -упу- -ор-у --м-у. Я к---- ч---- с----- Я к-п-ю ч-р-у с-м-у- -------------------- Я купую чорну сумку. 0
Y- -----u------u------. Y- k----- c----- s----- Y- k-p-y- c-o-n- s-m-u- ----------------------- YA kupuyu chornu sumku.
Compro una bossa marró. Я к--у---ори---в- -у--у. Я к---- к-------- с----- Я к-п-ю к-р-ч-е-у с-м-у- ------------------------ Я купую коричневу сумку. 0
Y----p-y- --r--hn--u -u--u. Y- k----- k--------- s----- Y- k-p-y- k-r-c-n-v- s-m-u- --------------------------- YA kupuyu korychnevu sumku.
Compro una bossa blanca. Я-к-пую--і-у с----. Я к---- б--- с----- Я к-п-ю б-л- с-м-у- ------------------- Я купую білу сумку. 0
Y---u--y--b-----umku. Y- k----- b--- s----- Y- k-p-y- b-l- s-m-u- --------------------- YA kupuyu bilu sumku.
Necessito un cotxe nou. Мені -отрібен---в---а----обі-ь. М--- п------- н---- а---------- М-н- п-т-і-е- н-в-й а-т-м-б-л-. ------------------------------- Мені потрібен новий автомобіль. 0
Me-- --t--be--novyy̆------ob-l-. M--- p------- n----- a---------- M-n- p-t-i-e- n-v-y- a-t-m-b-l-. -------------------------------- Meni potriben novyy̆ avtomobilʹ.
Necessito un cotxe ràpid. М-н- --т---е--шв------авт---б---. М--- п------- ш------ а---------- М-н- п-т-і-е- ш-и-к-й а-т-м-б-л-. --------------------------------- Мені потрібен швидкий автомобіль. 0
M-n----tri--n shv-d--y---vtom--ilʹ. M--- p------- s-------- a---------- M-n- p-t-i-e- s-v-d-y-̆ a-t-m-b-l-. ----------------------------------- Meni potriben shvydkyy̆ avtomobilʹ.
Necessito un cotxe còmode. М-н- потр---- -ру---- а--о---іл-. М--- п------- з------ а---------- М-н- п-т-і-е- з-у-н-й а-т-м-б-л-. --------------------------------- Мені потрібен зручний автомобіль. 0
M--i potrib-n-zruchnyy---v---ob---. M--- p------- z-------- a---------- M-n- p-t-i-e- z-u-h-y-̆ a-t-m-b-l-. ----------------------------------- Meni potriben zruchnyy̆ avtomobilʹ.
A dalt hi viu una dona gran / vella. Там -аго-і---в-----р--жі--а. Т-- н----- ж--- с---- ж----- Т-м н-г-р- ж-в- с-а-а ж-н-а- ---------------------------- Там нагорі живе стара жінка. 0
T-----ho-----y-e----ra-----ka. T-- n----- z---- s---- z------ T-m n-h-r- z-y-e s-a-a z-i-k-. ------------------------------ Tam nahori zhyve stara zhinka.
A dalt hi viu una dona grassa. Т-м-н--орі ж--- -о-----ж-н-а. Т-- н----- ж--- т----- ж----- Т-м н-г-р- ж-в- т-в-т- ж-н-а- ----------------------------- Там нагорі живе товста жінка. 0
Tam--a-o------ve -o--t--z-in--. T-- n----- z---- t----- z------ T-m n-h-r- z-y-e t-v-t- z-i-k-. ------------------------------- Tam nahori zhyve tovsta zhinka.
A baix hi viu una dona curiosa. Т-- -ни-у жи-е-д--итл--- жін-а. Т-- в---- ж--- д-------- ж----- Т-м в-и-у ж-в- д-п-т-и-а ж-н-а- ------------------------------- Там внизу живе допитлива жінка. 0
T-- v--z- ---v----py--yva -h-nk-. T-- v---- z---- d-------- z------ T-m v-y-u z-y-e d-p-t-y-a z-i-k-. --------------------------------- Tam vnyzu zhyve dopytlyva zhinka.
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Н------с---бу-и--ю-’я-ни-и л--ь-и. Н--- г---- б--- л--------- л------ Н-ш- г-с-і б-л- л-б-я-н-м- л-д-м-. ---------------------------------- Наші гості були люб’язними людьми. 0
Nash- h-s-i ---y l-ub-yaznym- -y--ʹ-y. N---- h---- b--- l----------- l------- N-s-i h-s-i b-l- l-u-'-a-n-m- l-u-ʹ-y- -------------------------------------- Nashi hosti buly lyub'yaznymy lyudʹmy.
Els nostres convidats eren gent educada. Наш- г---і-бу-- -вічл---м- --дьми. Н--- г---- б--- в--------- л------ Н-ш- г-с-і б-л- в-і-л-в-м- л-д-м-. ---------------------------------- Наші гості були ввічливими людьми. 0
Nas----o--- ---- vvi-hlyvy---lyu--m-. N---- h---- b--- v---------- l------- N-s-i h-s-i b-l- v-i-h-y-y-y l-u-ʹ-y- ------------------------------------- Nashi hosti buly vvichlyvymy lyudʹmy.
Els nostres convidats eren gent interessant. Н--- г---і---л--цікав--- л----и. Н--- г---- б--- ц------- л------ Н-ш- г-с-і б-л- ц-к-в-м- л-д-м-. -------------------------------- Наші гості були цікавими людьми. 0
N--hi ho--i--u-y t------m- --udʹmy. N---- h---- b--- t-------- l------- N-s-i h-s-i b-l- t-i-a-y-y l-u-ʹ-y- ----------------------------------- Nashi hosti buly tsikavymy lyudʹmy.
Tinc uns fills encantadors. Я--аю -ил-- -іте-. Я м-- м---- д----- Я м-ю м-л-х д-т-й- ------------------ Я маю милих дітей. 0
YA ma-u myly----i-e--. Y- m--- m----- d------ Y- m-y- m-l-k- d-t-y-. ---------------------- YA mayu mylykh ditey̆.
Però els veïns tenen uns nens maleducats. А-- --сіди -аю-- -у--ал---діте-. А-- с----- м---- з------- д----- А-е с-с-д- м-ю-ь з-х-а-и- д-т-й- -------------------------------- Але сусіди мають зухвалих дітей. 0
A-e--u-i-y ---u-ʹ -uk--alykh ditey-. A-- s----- m----- z--------- d------ A-e s-s-d- m-y-t- z-k-v-l-k- d-t-y-. ------------------------------------ Ale susidy mayutʹ zukhvalykh ditey̆.
Que es porten bé els seus fills? В--- д--и ч----? В--- д--- ч----- В-ш- д-т- ч-м-і- ---------------- Ваші діти чемні? 0
V-s-i--i----h--n-? V---- d--- c------ V-s-i d-t- c-e-n-? ------------------ Vashi dity chemni?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...