Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   sr У ресторану 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [тридесет и два]

32 [trideset i dva]

У ресторану 4

[U restoranu 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Јед---у--п-мф--т -- кеч----. Ј------- п------ с- к------- Ј-д-н-у- п-м-р-т с- к-ч-п-м- ---------------------------- Једанпут помфрит са кечапом. 0
J-da--ut po-fr-t -- --č-p--. J------- p------ s- k------- J-d-n-u- p-m-r-t s- k-č-p-m- ---------------------------- Jedanput pomfrit sa kečapom.
I dues amb maionesa. И------т с-ма-оне--м. И д----- с м--------- И д-а-у- с м-ј-н-з-м- --------------------- И двапут с мајонезом. 0
I---ap-t - --j--e---. I d----- s m--------- I d-a-u- s m-j-n-z-m- --------------------- I dvaput s majonezom.
I tres salsitxes torrades amb mostassa. И тр-п-т-пржену-к--а-----са --н---. И т----- п----- к------- с- с------ И т-и-у- п-ж-н- к-б-с-ц- с- с-н-о-. ----------------------------------- И трипут пржену кобасицу са сенфом. 0
I-t-i-----rž--u-k---s--u-sa-senf--. I t----- p----- k------- s- s------ I t-i-u- p-ž-n- k-b-s-c- s- s-n-o-. ----------------------------------- I triput prženu kobasicu sa senfom.
Quines verdures teniu? Ка-в- -о---е---а-е? К---- п----- и----- К-к-о п-в-ћ- и-а-е- ------------------- Какво поврће имате? 0
Ka-v---ovrc-e i--te? K---- p------ i----- K-k-o p-v-c-e i-a-e- -------------------- Kakvo povrće imate?
Que teniu mongetes / fesols? И--те ли---с-љ-? И---- л- п------ И-а-е л- п-с-љ-? ---------------- Имате ли пасуља? 0
I--te -i p--ul-a? I---- l- p------- I-a-e l- p-s-l-a- ----------------- Imate li pasulja?
Que teniu coliflor? И---е--- ка--и---? И---- л- к-------- И-а-е л- к-р-и-л-? ------------------ Имате ли карфиола? 0
I-at--l- k--f-o--? I---- l- k-------- I-a-e l- k-r-i-l-? ------------------ Imate li karfiola?
M’agrada el blat de moro. Ја --д- јед-м к---руз. Ј- р--- ј---- к------- Ј- р-д- ј-д-м к-к-р-з- ---------------------- Ја радо једем кукуруз. 0
Ja-rado--e--m k----uz. J- r--- j---- k------- J- r-d- j-d-m k-k-r-z- ---------------------- Ja rado jedem kukuruz.
M’agrada el cogombre. Ја-ра----е--- к-а--авц-. Ј- р--- ј---- к--------- Ј- р-д- ј-д-м к-а-т-в-е- ------------------------ Ја радо једем краставце. 0
Ja-ra-- -ede------t-v-e. J- r--- j---- k--------- J- r-d- j-d-m k-a-t-v-e- ------------------------ Ja rado jedem krastavce.
M’agraden els tomàquets. Ј- --д----де- п--ад-ј-. Ј- р--- ј---- п-------- Ј- р-д- ј-д-м п-р-д-ј-. ----------------------- Ја радо једем парадајз. 0
J--rad--jedem pa--da--. J- r--- j---- p-------- J- r-d- j-d-m p-r-d-j-. ----------------------- Ja rado jedem paradajz.
També li agrada el porro? Јед-те -и и-В- --до--р--ил-к? Ј----- л- и В- р--- п-------- Ј-д-т- л- и В- р-д- п-а-и-у-? ----------------------------- Једете ли и Ви радо празилук? 0
Je-e-- -i-i V--rad- ----il-k? J----- l- i V- r--- p-------- J-d-t- l- i V- r-d- p-a-i-u-? ----------------------------- Jedete li i Vi rado praziluk?
També li agrada la xucrut? Је-ете--- ---рад- и--и--ли куп--? Ј----- л- В- р--- и к----- к----- Ј-д-т- л- В- р-д- и к-с-л- к-п-с- --------------------------------- Једете ли Ви радо и кисели купус? 0
Jed-t- li V---ad- - ki-e-- k--u-? J----- l- V- r--- i k----- k----- J-d-t- l- V- r-d- i k-s-l- k-p-s- --------------------------------- Jedete li Vi rado i kiseli kupus?
També li agraden les llentilles? Јед--е -и-Ви -а-- и л-ћ-? Ј----- л- В- р--- и л---- Ј-д-т- л- В- р-д- и л-ћ-? ------------------------- Једете ли Ви радо и лећу? 0
J--e-- l- -i----- i lec-u? J----- l- V- r--- i l----- J-d-t- l- V- r-d- i l-c-u- -------------------------- Jedete li Vi rado i leću?
També t’agraden les pastanagues? Је--- л- --ти р-до -а--арепу? Ј---- л- и т- р--- ш--------- Ј-д-ш л- и т- р-д- ш-р-а-е-у- ----------------------------- Једеш ли и ти радо шаргарепу? 0
J---š-l----ti-ra-- ---g-r-p-? J---- l- i t- r--- š--------- J-d-š l- i t- r-d- š-r-a-e-u- ----------------------------- Jedeš li i ti rado šargarepu?
També t’agrada el bròquil? Ј------и и т- -ад- бр--улe? Ј---- л- и т- р--- б------- Ј-д-ш л- и т- р-д- б-о-у-e- --------------------------- Једеш ли и ти радо брокулe? 0
Jede---i-- -- rado------l-? J---- l- i t- r--- b------- J-d-š l- i t- r-d- b-o-u-e- --------------------------- Jedeš li i ti rado brokule?
També t’agrada el pebrot? Јед---ли и-т- радо----р-к-? Ј---- л- и т- р--- п------- Ј-д-ш л- и т- р-д- п-п-и-у- --------------------------- Једеш ли и ти радо паприку? 0
Jede- -- - t- -ad--p-p-ik-? J---- l- i t- r--- p------- J-d-š l- i t- r-d- p-p-i-u- --------------------------- Jedeš li i ti rado papriku?
No m’agrada la ceba. Ј- не-во--- --к. Ј- н- в---- л--- Ј- н- в-л-м л-к- ---------------- Ја не волим лук. 0
Ja -e-vol-- -uk. J- n- v---- l--- J- n- v-l-m l-k- ---------------- Ja ne volim luk.
No m’agraden les olives. Ј------о-им масл--е. Ј- н- в---- м------- Ј- н- в-л-м м-с-и-е- -------------------- Ја не волим маслине. 0
J- ----o--m m-sl-n-. J- n- v---- m------- J- n- v-l-m m-s-i-e- -------------------- Ja ne volim masline.
No m’agraden els bolets. Ја н- волим -љи--. Ј- н- в---- г----- Ј- н- в-л-м г-и-е- ------------------ Ја не волим гљиве. 0
J--ne vol---g---v-. J- n- v---- g------ J- n- v-l-m g-j-v-. ------------------- Ja ne volim gljive.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!