Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   hy At the restaurant 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [երեսուներեք]

32 [yeresunerek’]

At the restaurant 4

[rrestoranum 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Մե--բ-ժին--արտոֆի-ի--րի--ետչ-ւպո-: Մ-- բ---- կ-------- ֆ-- կ--------- Մ-կ բ-ժ-ն կ-ր-ո-ի-ի ֆ-ի կ-տ-ո-պ-վ- ---------------------------------- Մեկ բաժին կարտոֆիլի ֆրի կետչուպով: 0
M------hi- k-rtofili --i ---ch-u-ov M-- b----- k-------- f-- k--------- M-k b-z-i- k-r-o-i-i f-i k-t-h-u-o- ----------------------------------- Mek bazhin kartofili fri ketch’upov
I dues amb maionesa. Ե- ե--ո- բ--ին --յոն--ո-: Ե- ե---- բ---- մ--------- Ե- ե-կ-ւ բ-ժ-ն մ-յ-ն-զ-վ- ------------------------- Եվ երկու բաժին մայոնեզով: 0
Y-----r-u bazhin-mayo-e-ov Y-- y---- b----- m-------- Y-v y-r-u b-z-i- m-y-n-z-v -------------------------- Yev yerku bazhin mayonezov
I tres salsitxes torrades amb mostassa. Ե- -ր-- հ-- --պա-ա- ---երշ-- -ա-ա--խ--: Ե- ե--- հ-- տ------ ն------- մ--------- Ե- ե-ե- հ-տ տ-պ-կ-ծ ն-բ-ր-ի- մ-ն-ն-խ-վ- --------------------------------------- Եվ երեք հատ տապակած նրբերշիկ մանանեխով: 0
Ye--ye-e-- h-- --pak-t- ----r--i- -an--e-hov Y-- y----- h-- t------- n-------- m--------- Y-v y-r-k- h-t t-p-k-t- n-b-r-h-k m-n-n-k-o- -------------------------------------------- Yev yerek’ hat tapakats nrbershik mananekhov
Quines verdures teniu? Ի՞-չ բան--րեղ-ն------: Ի--- բ--------- ո----- Ի-ն- բ-ն-ա-ե-ե- ո-ն-ք- ---------------------- Ի՞նչ բանջարեղեն ունեք: 0
I-n-h----n--re--e---n--’ I----- b---------- u---- I-n-h- b-n-a-e-h-n u-e-’ ------------------------ I՞nch’ banjareghen unek’
Que teniu mongetes / fesols? Լոբի--ւ-ե-ք: Լ--- ո------ Լ-բ- ո-ն-՞-: ------------ Լոբի ունե՞ք: 0
Lobi-une--’ L--- u----- L-b- u-e-k- ----------- Lobi une՞k’
Que teniu coliflor? Ծա-կակ--ամ---ւ---ք: Ծ---------- ո------ Ծ-ղ-ա-ա-ա-բ ո-ն-՞-: ------------------- Ծաղկակաղամբ ունե՞ք: 0
T----k--a-h-mb-une-k’ T------------- u----- T-a-h-a-a-h-m- u-e-k- --------------------- Tsaghkakaghamb une՞k’
M’agrada el blat de moro. Ես-հաճ-ւ-քո--եմ-----տացո------տո--: Ե- հ-------- ե- ե---------- ո------ Ե- հ-ճ-ւ-ք-վ ե- ե-ի-տ-ց-ր-ն ո-տ-ւ-: ----------------------------------- Ես հաճույքով եմ եգիպտացորեն ուտում: 0
Ye- hachuyk-----e--y---p-------r-n --um Y-- h--------- y-- y-------------- u--- Y-s h-c-u-k-o- y-m y-g-p-a-s-v-r-n u-u- --------------------------------------- Yes hachuyk’ov yem yegiptats’voren utum
M’agrada el cogombre. Ե- --ճու-ք-վ ------ուն--ո-տ---: Ե- հ-------- ե- վ------ ո------ Ե- հ-ճ-ւ-ք-վ ե- վ-ր-ւ-գ ո-տ-ւ-: ------------------------------- Ես հաճույքով եմ վարունգ ուտում: 0
Y-s--a-h-y-’-- --- --rung---um Y-- h--------- y-- v----- u--- Y-s h-c-u-k-o- y-m v-r-n- u-u- ------------------------------ Yes hachuyk’ov yem varung utum
M’agraden els tomàquets. Ե---ա------վ-եմ -ո----- ո-տ--մ: Ե- հ-------- ե- պ------ ո------ Ե- հ-ճ-ւ-ք-վ ե- պ-մ-դ-ր ո-տ-ւ-: ------------------------------- Ես հաճույքով եմ պոմիդոր ուտում: 0
Y-s ha-h-yk’-v--e- pomi--r---um Y-- h--------- y-- p------ u--- Y-s h-c-u-k-o- y-m p-m-d-r u-u- ------------------------------- Yes hachuyk’ov yem pomidor utum
També li agrada el porro? Հ-ճ----ո-- -- -----ր-ս----ո-մ: Հ--------- ե- ն-- պ--- ո------ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և պ-ա- ո-տ-ւ-: ------------------------------ Հաճույքո՞վ եք նաև պրաս ուտում: 0
Ha-h--k-v-՞- ---’ ---v --a--utum H----------- y--- n--- p--- u--- H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- p-a- u-u- -------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev pras utum
També li agrada la xucrut? Հաճու-ք--- -ք---և-թ-ո--դրա- կ-ղ--բ--ւ--ւմ: Հ--------- ե- ն-- թ--- դ--- կ----- ո------ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և թ-ո- դ-ա- կ-ղ-մ- ո-տ-ւ-: ------------------------------------------ Հաճույքո՞վ եք նաև թթու դրած կաղամբ ուտում: 0
H---uyk’vo՞v-y--- naev-t’-’u-----s--agh-mb u-um H----------- y--- n--- t---- d---- k------ u--- H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- t-t-u d-a-s k-g-a-b u-u- ----------------------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev t’t’u drats kaghamb utum
També li agraden les llentilles? Հաճ---ք-՞--ե- --և ո-պ-ո--ո--: Հ--------- ե- ն-- ո-- ո------ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և ո-պ ո-տ-ւ-: ----------------------------- Հաճույքո՞վ եք նաև ոսպ ուտում: 0
Ha-huy-’v--v--ek’-nae--v-sp -t-m H----------- y--- n--- v--- u--- H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- v-s- u-u- -------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev vosp utum
També t’agraden les pastanagues? Հ---ւ---՞---- ----գ-զար --տ---: Հ--------- ե- ն-- գ---- ո------ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և գ-զ-ր ո-տ-ւ-: ------------------------------- Հաճույքո՞վ եք նաև գազար ուտում: 0
H----yk--o-v--e-’---ev --zar-u--m H----------- y--- n--- g---- u--- H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- g-z-r u-u- --------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev gazar utum
També t’agrada el bròquil? Հաճույքո՞--եք-ն-- բրոկկո-----տում: Հ--------- ե- ն-- բ------- ո------ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և բ-ո-կ-լ- ո-տ-ւ-: ---------------------------------- Հաճույքո՞վ եք նաև բրոկկոլի ուտում: 0
Hac---k-v--- y--’ -ae- --ok--l---tum H----------- y--- n--- b------- u--- H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- b-o-k-l- u-u- ------------------------------------ Hachuyk’vo՞v yek’ naev brokkoli utum
També t’agrada el pebrot? Հ-ճու-քո՞- ե- -ա---ղպ-ղ -ւտո--: Հ--------- ե- ն-- պ---- ո------ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և պ-պ-ղ ո-տ-ւ-: ------------------------------- Հաճույքո՞վ եք նաև պղպեղ ուտում: 0
H-c--yk’--՞- --k’ -a-- pg---------m H----------- y--- n--- p------ u--- H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- p-h-e-h u-u- ----------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev pghpegh utum
No m’agrada la ceba. Ե---ոխ-չե- --ր---: Ե- ս-- չ-- ս------ Ե- ս-խ չ-մ ս-ր-ւ-: ------------------ Ես սոխ չեմ սիրում: 0
Yes--okh ch-----sir-m Y-- s--- c----- s---- Y-s s-k- c-’-e- s-r-m --------------------- Yes sokh ch’yem sirum
No m’agraden les olives. Ես--ի-ա--ո-ղ-չե- սի-ու-: Ե- ձ-------- չ-- ս------ Ե- ձ-թ-պ-ո-ղ չ-մ ս-ր-ւ-: ------------------------ Ես ձիթապտուղ չեմ սիրում: 0
Yes--z-t’---u-h--h-yem--i-um Y-- d---------- c----- s---- Y-s d-i-’-p-u-h c-’-e- s-r-m ---------------------------- Yes dzit’aptugh ch’yem sirum
No m’agraden els bolets. Ես սու----ե--ս--ու-: Ե- ս---- չ-- ս------ Ե- ս-ւ-կ չ-մ ս-ր-ւ-: -------------------- Ես սունկ չեմ սիրում: 0
Ye--s-----h--e- s--um Y-- s--- c----- s---- Y-s s-n- c-’-e- s-r-m --------------------- Yes sunk ch’yem sirum

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!