Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   be У рэстаране 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [трыццаць два]

32 [trytstsats’ dva]

У рэстаране 4

[U restarane 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Адну бу--бу фр- з-----уп--. А--- б----- ф-- з к-------- А-н- б-л-б- ф-ы з к-т-у-а-. --------------------------- Адну бульбу фры з кетчупам. 0
A----b-l-bu---- z-ket--up-m. A--- b----- f-- z k--------- A-n- b-l-b- f-y z k-t-h-p-m- ---------------------------- Adnu bul’bu fry z ketchupam.
I dues amb maionesa. І дз-- по--ы----я-э--. І д--- п----- м------- І д-в- п-р-ы- м-я-э-у- ---------------------- І дзве порцыі маянэзу. 0
І--zve----------ayane--. І d--- p------ m-------- І d-v- p-r-s-і m-y-n-z-. ------------------------ І dzve portsyі mayanezu.
I tres salsitxes torrades amb mostassa. І т-ы-п-рц-- смаж-на--к------ - -а----ай. І т-- п----- с------- к------ з г-------- І т-ы п-р-ы- с-а-а-а- к-ў-а-ы з г-р-ы-а-. ----------------------------------------- І тры порцыі смажанай каўбасы з гарчыцай. 0
І--ry port-y-------ana- k---a-- z g---h---ay. І t-- p------ s-------- k------ z g---------- І t-y p-r-s-і s-a-h-n-y k-u-a-y z g-r-h-t-a-. --------------------------------------------- І try portsyі smazhanay kaubasy z garchytsay.
Quines verdures teniu? Як-я-ў---с ёсць--а--дніна? Я--- ў В-- ё--- г--------- Я-а- ў В-с ё-ц- г-р-д-і-а- -------------------------- Якая ў Вас ёсць гародніна? 0
Yaka-a-u--------t-’----o-n-n-? Y----- u V-- y----- g--------- Y-k-y- u V-s y-s-s- g-r-d-і-a- ------------------------------ Yakaya u Vas yosts’ garodnіna?
Que teniu mongetes / fesols? У-Вас --ць бабы? У В-- ё--- б---- У В-с ё-ц- б-б-? ---------------- У Вас ёсць бабы? 0
U---s yos-s---a--? U V-- y----- b---- U V-s y-s-s- b-b-? ------------------ U Vas yosts’ baby?
Que teniu coliflor? У-Вас -с---------т-я---п---а? У В-- ё--- к-------- к------- У В-с ё-ц- к-я-і-т-я к-п-с-а- ----------------------------- У Вас ёсць квяцістая капуста? 0
U-Vas ----s--k--ats--ta-- ka-us-a? U V-- y----- k----------- k------- U V-s y-s-s- k-y-t-і-t-y- k-p-s-a- ---------------------------------- U Vas yosts’ kvyatsіstaya kapusta?
M’agrada el blat de moro. Мн--п---бае--а -у-ур-з-. М-- п--------- к-------- М-е п-д-б-е-ц- к-к-р-з-. ------------------------ Мне падабаецца кукуруза. 0
M---p--a--et-----kuk-r-za. M-- p----------- k-------- M-e p-d-b-e-s-s- k-k-r-z-. -------------------------- Mne padabaetstsa kukuruza.
M’agrada el cogombre. Мне--а--б-------у--і. М-- п--------- г----- М-е п-д-б-ю-ц- г-р-і- --------------------- Мне падабаюцца гуркі. 0
Mne p--a-a-utstsa-gur--. M-- p------------ g----- M-e p-d-b-y-t-t-a g-r-і- ------------------------ Mne padabayutstsa gurkі.
M’agraden els tomàquets. М-е ---а-а-----п-мідор-. М-- п--------- п-------- М-е п-д-б-ю-ц- п-м-д-р-. ------------------------ Мне падабаюцца памідоры. 0
M-e p-da--y--s--- --m-dor-. M-- p------------ p-------- M-e p-d-b-y-t-t-a p-m-d-r-. --------------------------- Mne padabayutstsa pamіdory.
També li agrada el porro? Вам-та-с-ма -адаба--------у-я--а--й? В-- т------ п--------- ц------------ В-м т-к-а-а п-д-б-е-ц- ц-б-л---а-э-? ------------------------------------ Вам таксама падабаецца цыбуля-парэй? 0
Vam ---sa-- -a-a--ets-s--tsybul-a-pa---? V-- t------ p----------- t-------------- V-m t-k-a-a p-d-b-e-s-s- t-y-u-y---a-e-? ---------------------------------------- Vam taksama padabaetstsa tsybulya-parey?
També li agrada la xucrut? Вам такса---падаб-е-ца --сл-я -а--с-а? В-- т------ п--------- к----- к------- В-м т-к-а-а п-д-б-е-ц- к-с-а- к-п-с-а- -------------------------------------- Вам таксама падабаецца кіслая капуста? 0
V-m -a--a-a -ada-a-----a kіs-a-a -----t-? V-- t------ p----------- k------ k------- V-m t-k-a-a p-d-b-e-s-s- k-s-a-a k-p-s-a- ----------------------------------------- Vam taksama padabaetstsa kіslaya kapusta?
També li agraden les llentilles? Вам та--а---па---а--ц- са--в--а? В-- т------ п--------- с-------- В-м т-к-а-а п-д-б-е-ц- с-ч-в-ц-? -------------------------------- Вам таксама падабаецца сачавіца? 0
V-m---ks--a -a-a-a--s-sa--ac-avі--a? V-- t------ p----------- s---------- V-m t-k-a-a p-d-b-e-s-s- s-c-a-і-s-? ------------------------------------ Vam taksama padabaetstsa sachavіtsa?
També t’agraden les pastanagues? Табе--а---м---а-а-ае--а --р-ва? Т--- т------ п--------- м------ Т-б- т-к-а-а п-д-б-е-ц- м-р-в-? ------------------------------- Табе таксама падабаецца морква? 0
Tabe--a-s--a p--a--e-s-sa mo-kv-? T--- t------ p----------- m------ T-b- t-k-a-a p-d-b-e-s-s- m-r-v-? --------------------------------- Tabe taksama padabaetstsa morkva?
També t’agrada el bròquil? Т-бе та-с-ма -ад-баецц-----к-лі? Т--- т------ п--------- б------- Т-б- т-к-а-а п-д-б-е-ц- б-а-о-і- -------------------------------- Табе таксама падабаецца браколі? 0
T-b- t-k-a-a-pad-ba-tstsa br-kol-? T--- t------ p----------- b------- T-b- t-k-a-a p-d-b-e-s-s- b-a-o-і- ---------------------------------- Tabe taksama padabaetstsa brakolі?
També t’agrada el pebrot? Та-е такс--- пад-б-е-ца па-р-к-? Т--- т------ п--------- п------- Т-б- т-к-а-а п-д-б-е-ц- п-п-ы-а- -------------------------------- Табе таксама падабаецца папрыка? 0
Tabe taks----p---b--ts-s- pap---a? T--- t------ p----------- p------- T-b- t-k-a-a p-d-b-e-s-s- p-p-y-a- ---------------------------------- Tabe taksama padabaetstsa papryka?
No m’agrada la ceba. Я--е --бл- -ы-у--. Я н- л---- ц------ Я н- л-б-ю ц-б-л-. ------------------ Я не люблю цыбулю. 0
Ya n- l----yu -syb-l--. Y- n- l------ t-------- Y- n- l-u-l-u t-y-u-y-. ----------------------- Ya ne lyublyu tsybulyu.
No m’agraden les olives. Я-не л-----ал---. Я н- л---- а----- Я н- л-б-ю а-і-ы- ----------------- Я не люблю алівы. 0
Y--n- ly-b-----l-v-. Y- n- l------ a----- Y- n- l-u-l-u a-і-y- -------------------- Ya ne lyublyu alіvy.
No m’agraden els bolets. Я -е -юбл- гр---. Я н- л---- г----- Я н- л-б-ю г-ы-ы- ----------------- Я не люблю грыбы. 0
Y---- -yu-ly- --y--. Y- n- l------ g----- Y- n- l-u-l-u g-y-y- -------------------- Ya ne lyublyu gryby.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!