Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   el Στο εστιατόριο 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [τριάντα δύο]

32 [triánta dýo]

Στο εστιατόριο 4

[Sto estiatório 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Μ-α-μ-ρ-δα-πα-ά--ς τη----τέ---ε---τ---. Μ-- μ----- π------ τ-------- μ- κ------ Μ-α μ-ρ-δ- π-τ-τ-ς τ-γ-ν-τ-ς μ- κ-τ-α-. --------------------------------------- Μία μερίδα πατάτες τηγανητές με κέτσαπ. 0
Mí- -erí----a-át---tēg-n-té- me-ké-s-p. M-- m----- p------ t-------- m- k------ M-a m-r-d- p-t-t-s t-g-n-t-s m- k-t-a-. --------------------------------------- Mía merída patátes tēganētés me kétsap.
I dues amb maionesa. Κ-----ο---ρίδ-ς--ε ----ο-έζ-. Κ-- δ-- μ------ μ- μ--------- Κ-ι δ-ο μ-ρ-δ-ς μ- μ-γ-ο-έ-α- ----------------------------- Και δύο μερίδες με μαγιονέζα. 0
Kai-d-o --rí-e--m--ma-i-n-za. K-- d-- m------ m- m--------- K-i d-o m-r-d-s m- m-g-o-é-a- ----------------------------- Kai dýo merídes me magionéza.
I tres salsitxes torrades amb mostassa. Κ-- τ--ις --ρ-δες -ητ---ο--άνι-ο με μ-υ--ά---. Κ-- τ---- μ------ ψ--- λ-------- μ- μ--------- Κ-ι τ-ε-ς μ-ρ-δ-ς ψ-τ- λ-υ-ά-ι-ο μ- μ-υ-τ-ρ-α- ---------------------------------------------- Και τρεις μερίδες ψητό λουκάνικο με μουστάρδα. 0
Kai tr----m--íde----ēt- -ou-á---o--- m-u--á-da. K-- t---- m------ p---- l-------- m- m--------- K-i t-e-s m-r-d-s p-ē-ó l-u-á-i-o m- m-u-t-r-a- ----------------------------------------------- Kai treis merídes psētó loukániko me moustárda.
Quines verdures teniu? Τ-----αν--ά---ετε; Τ- λ------- έ----- Τ- λ-χ-ν-κ- έ-ε-ε- ------------------ Τι λαχανικά έχετε; 0
Ti ---h---ká--chete? T- l-------- é------ T- l-c-a-i-á é-h-t-? -------------------- Ti lachaniká échete?
Que teniu mongetes / fesols? Έχ-τε-φα----κια; Έ---- φ--------- Έ-ε-ε φ-σ-λ-κ-α- ---------------- Έχετε φασολάκια; 0
É---te -h-s-l----? É----- p---------- É-h-t- p-a-o-á-i-? ------------------ Échete phasolákia?
Que teniu coliflor? Έ--τε--ουνο-π---; Έ---- κ---------- Έ-ε-ε κ-υ-ο-π-δ-; ----------------- Έχετε κουνουπίδι; 0
Éche----ou---p-d-? É----- k---------- É-h-t- k-u-o-p-d-? ------------------ Échete kounoupídi?
M’agrada el blat de moro. Μ-υ -ρ-σ----- -α----όκ-. Μ-- α----- τ- κ--------- Μ-υ α-έ-ε- τ- κ-λ-μ-ό-ι- ------------------------ Μου αρέσει το καλαμπόκι. 0
M-u--ré--- t----l---óki. M-- a----- t- k--------- M-u a-é-e- t- k-l-m-ó-i- ------------------------ Mou arései to kalampóki.
M’agrada el cogombre. Μ----ρ--ου- τ--α-γ-ύρι-. Μ-- α------ τ- α-------- Μ-υ α-έ-ο-ν τ- α-γ-ύ-ι-. ------------------------ Μου αρέσουν τα αγγούρια. 0
Mou--r-s-un ta ang--r--. M-- a------ t- a-------- M-u a-é-o-n t- a-g-ú-i-. ------------------------ Mou arésoun ta angoúria.
M’agraden els tomàquets. Μου ----ουν--ι ν-ο-ά--ς. Μ-- α------ ο- ν-------- Μ-υ α-έ-ο-ν ο- ν-ο-ά-ε-. ------------------------ Μου αρέσουν οι ντομάτες. 0
Mou -ré-oun-------m-tes. M-- a------ o- n-------- M-u a-é-o-n o- n-o-á-e-. ------------------------ Mou arésoun oi ntomátes.
També li agrada el porro? Σας-α--σουν κ-ι ε----τ- π-άσ-; Σ-- α------ κ-- ε--- τ- π----- Σ-ς α-έ-ο-ν κ-ι ε-ά- τ- π-ά-α- ------------------------------ Σας αρέσουν και εσάς τα πράσα; 0
Sa-----so-n --- e--s--- -rá-a? S-- a------ k-- e--- t- p----- S-s a-é-o-n k-i e-á- t- p-á-a- ------------------------------ Sas arésoun kai esás ta prása?
També li agrada la xucrut? Σ-ς α-έ-ει και ε--ς-τ- ξ------ανο; Σ-- α----- κ-- ε--- τ- ξ---------- Σ-ς α-έ-ε- κ-ι ε-ά- τ- ξ-ν-λ-χ-ν-; ---------------------------------- Σας αρέσει και εσάς το ξινολάχανο; 0
Sa- -r-s----ai -s-- t- --n--á-h---? S-- a----- k-- e--- t- x----------- S-s a-é-e- k-i e-á- t- x-n-l-c-a-o- ----------------------------------- Sas arései kai esás to xinoláchano?
També li agraden les llentilles? Σ-- αρ-σ--ν κα- εσ-ς -- φακές; Σ-- α------ κ-- ε--- ο- φ----- Σ-ς α-έ-ο-ν κ-ι ε-ά- ο- φ-κ-ς- ------------------------------ Σας αρέσουν και εσάς οι φακές; 0
Sas ar-s----k-- ---s o- pha--s? S-- a------ k-- e--- o- p------ S-s a-é-o-n k-i e-á- o- p-a-é-? ------------------------------- Sas arésoun kai esás oi phakés?
També t’agraden les pastanagues? Σο----έ-ου---αι σέ-α-τ---αρό-α; Σ-- α------ κ-- σ--- τ- κ------ Σ-υ α-έ-ο-ν κ-ι σ-ν- τ- κ-ρ-τ-; ------------------------------- Σου αρέσουν και σένα τα καρότα; 0
So- ar-s----k---sén---a-k-----? S-- a------ k-- s--- t- k------ S-u a-é-o-n k-i s-n- t- k-r-t-? ------------------------------- Sou arésoun kai séna ta karóta?
També t’agrada el bròquil? Σ-- --έ-ει --- ---- -- --ρ--ολ-; Σ-- α----- κ-- σ--- τ- μ-------- Σ-υ α-έ-ε- κ-ι σ-ν- τ- μ-ρ-κ-λ-; -------------------------------- Σου αρέσει και σένα το μπρόκολο; 0
Sou aré--i-kai --na-t- m--ók--o? S-- a----- k-- s--- t- m-------- S-u a-é-e- k-i s-n- t- m-r-k-l-? -------------------------------- Sou arései kai séna to mprókolo?
També t’agrada el pebrot? Σ-- αρ-σει--αι σέν--η ----ριά; Σ-- α----- κ-- σ--- η π------- Σ-υ α-έ-ε- κ-ι σ-ν- η π-π-ρ-ά- ------------------------------ Σου αρέσει και σένα η πιπεριά; 0
Sou-a-é-e- k---s--- - -i-----? S-- a----- k-- s--- ē p------- S-u a-é-e- k-i s-n- ē p-p-r-á- ------------------------------ Sou arései kai séna ē piperiá?
No m’agrada la ceba. Δ-ν-μου α--σ------κ-εμ--δι. Δ-- μ-- α----- τ- κ-------- Δ-ν μ-υ α-έ-ε- τ- κ-ε-μ-δ-. --------------------------- Δεν μου αρέσει το κρεμμύδι. 0
D-n mou aré--i--------m---. D-- m-- a----- t- k-------- D-n m-u a-é-e- t- k-e-m-d-. --------------------------- Den mou arései to kremmýdi.
No m’agraden les olives. Δ-- μ-υ α-έσουν------ιέ-. Δ-- μ-- α------ ο- ε----- Δ-ν μ-υ α-έ-ο-ν ο- ε-ι-ς- ------------------------- Δεν μου αρέσουν οι ελιές. 0
D---m-u a-éso----- e-i-s. D-- m-- a------ o- e----- D-n m-u a-é-o-n o- e-i-s- ------------------------- Den mou arésoun oi eliés.
No m’agraden els bolets. Δ-- -ου--ρέσο-- τ- -α--τά--α. Δ-- μ-- α------ τ- μ--------- Δ-ν μ-υ α-έ-ο-ν τ- μ-ν-τ-ρ-α- ----------------------------- Δεν μου αρέσουν τα μανιτάρια. 0
Den-mo---résou--t- manit--ia. D-- m-- a------ t- m--------- D-n m-u a-é-o-n t- m-n-t-r-a- ----------------------------- Den mou arésoun ta manitária.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!