Manual de conversa

ca gran - petit   »   eo granda - malgranda

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [sesdek ok]

granda - malgranda

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
gran i petit gra-----a- ---g-a-da g----- k-- m-------- g-a-d- k-j m-l-r-n-a -------------------- granda kaj malgranda 0
L’elefant és gran. La elef--t- -s-as gr-nd-. L- e------- e---- g------ L- e-e-a-t- e-t-s g-a-d-. ------------------------- La elefanto estas granda. 0
El ratolí és petit. L- m--o est------gra-d-. L- m--- e---- m--------- L- m-s- e-t-s m-l-r-n-a- ------------------------ La muso estas malgranda. 0
fosc i clar ma---l- k-j ---a m------ k-- h--- m-l-e-a k-j h-l- ---------------- malhela kaj hela 0
La nit és fosca. La --k-o esta- --lhel-. L- n---- e---- m------- L- n-k-o e-t-s m-l-e-a- ----------------------- La nokto estas malhela. 0
El dia és clar. La ---- est-s -e--. L- t--- e---- h---- L- t-g- e-t-s h-l-. ------------------- La tago estas hela. 0
vell i jove ma-j----k---j-na m------ k-- j--- m-l-u-a k-j j-n- ---------------- maljuna kaj juna 0
El nostre avi és molt vell. N-a-avo ------t---m--j--a. N-- a-- e---- t-- m------- N-a a-o e-t-s t-e m-l-u-a- -------------------------- Nia avo estas tre maljuna. 0
Fa 70 anys encara era jove. Ant-ŭ-7--ja--j -i----is --k-ra- ----. A---- 7- j---- l- e---- a------ j---- A-t-ŭ 7- j-r-j l- e-t-s a-k-r-ŭ j-n-. ------------------------------------- Antaŭ 70 jaroj li estis ankoraŭ juna. 0
bell i lleig be-- ka---al-e-a b--- k-- m------ b-l- k-j m-l-e-a ---------------- bela kaj malbela 0
La papallona és bonica. La-p--ilio---t----ela. L- p------ e---- b---- L- p-p-l-o e-t-s b-l-. ---------------------- La papilio estas bela. 0
L’aranya és lletja. L--ar--eo est------b--a. L- a----- e---- m------- L- a-a-e- e-t-s m-l-e-a- ------------------------ La araneo estas malbela. 0
gras i prim d-k- k---m-ld--a d--- k-- m------ d-k- k-j m-l-i-a ---------------- dika kaj maldika 0
Una dona de cent quilos és grassa. Vir-n- pe-an-a-1----- -stas d--a. V----- p------ 1-- k- e---- d---- V-r-n- p-z-n-a 1-0 k- e-t-s d-k-. --------------------------------- Virino pezanta 100 kg estas dika. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. V--o-pez-n-a--0--g-e-tas ----ik-. V--- p------ 5- k- e---- m------- V-r- p-z-n-a 5- k- e-t-s m-l-i-a- --------------------------------- Viro pezanta 50 kg estas maldika. 0
car i barat m-ltekost--ka---al---tek---a m--------- k-- m------------ m-l-e-o-t- k-j m-l-u-t-k-s-a ---------------------------- multekosta kaj malmultekosta 0
El cotxe és car. La-a-to e-t-s -u----o--a. L- a--- e---- m---------- L- a-t- e-t-s m-l-e-o-t-. ------------------------- La aŭto estas multekosta. 0
El diari és barat. L- -az-t--e---s -a--ul-ek-sta. L- g----- e---- m------------- L- g-z-t- e-t-s m-l-u-t-k-s-a- ------------------------------ La gazeto estas malmultekosta. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...