Manual de conversa

ca gran - petit   »   sq i madh – i vogёl

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [gjashtёdhjetёetetё]

i madh – i vogёl

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
gran i petit i ---h---e---v---l i m--- d-- i v---- i m-d- d-e i v-g-l ------------------ i madh dhe i vogёl 0
L’elefant és gran. E-e-a-ti-ёsht- - ma--. E------- ё---- i m---- E-e-a-t- ё-h-ё i m-d-. ---------------------- Elefanti ёshtё i madh. 0
El ratolí és petit. Miu----t--i ---ё-. M-- ё---- i v----- M-u ё-h-ё i v-g-l- ------------------ Miu ёshtё i vogёl. 0
fosc i clar i e--ё----e - çelёt i e---- d-- i ç---- i e-r-t d-e i ç-l-t ------------------- i errёt dhe i çelёt 0
La nit és fosca. Na-a-ёs-t- ---rr-t. N--- ё---- e e----- N-t- ё-h-ё e e-r-t- ------------------- Nata ёshtё e errёt. 0
El dia és clar. D--a-ёsh-- -e d-i--. D--- ё---- m- d----- D-t- ё-h-ё m- d-i-ё- -------------------- Dita ёshtё me dritё. 0
vell i jove i--j-t-- --e i-ri i v----- d-- i r- i v-e-ё- d-e i r- ----------------- i vjetёr dhe i ri 0
El nostre avi és molt vell. Gjy--i ynё -sh-- sh--- i --e---. G----- y-- ё---- s---- i v------ G-y-h- y-ё ё-h-ё s-u-ё i v-e-ё-. -------------------------------- Gjyshi ynё ёshtё shumё i vjetёr. 0
Fa 70 anys encara era jove. Par- -- -----sh -i-i---e---om--i -i. P--- 7- v------ a- i---- a---- i r-- P-r- 7- v-e-ё-h a- i-h-e a-o-a i r-. ------------------------------------ Para 70 vjetёsh ai ishte akoma i ri. 0
bell i lleig i ----r-----i s-ё-t-ar i b---- d-- i s------- i b-k-r d-e i s-ё-t-a- ---------------------- i bukur dhe i shёmtuar 0
La papallona és bonica. Fl--u-a-ё--tё ---u-u-. F------ ё---- e b----- F-u-u-a ё-h-ё e b-k-r- ---------------------- Flutura ёshtё e bukur. 0
L’aranya és lletja. Merima-ga-ё-ht- e-s-ёmt---. M-------- ё---- e s-------- M-r-m-n-a ё-h-ё e s-ё-t-a-. --------------------------- Merimanga ёshtё e shёmtuar. 0
gras i prim i--r---- d-----hol-ё i t----- d-- i h---- i t-a-h- d-e i h-l-ё -------------------- i trashё dhe i hollё 0
Una dona de cent quilos és grassa. Nj- --u- 1-- --l----ht- --sh------ё. N-- g--- 1-- k--- ё---- e s--------- N-ё g-u- 1-0 k-l- ё-h-ё e s-ё-d-s-ё- ------------------------------------ Njё grua 100 kile ёshtё e shёndoshё. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. Njё ----- 50 k--e---htё i-do---. N-- b---- 5- k--- ё---- i d----- N-ё b-r-ё 5- k-l- ё-h-ё i d-b-t- -------------------------------- Njё burrё 50 kile ёshtё i dobёt. 0
car i barat i-s-tre---ё d-e-- --rё i s-------- d-- i l--- i s-t-e-j-ё d-e i l-r- ---------------------- i shtrenjtё dhe i lirё 0
El cotxe és car. M-k-na --htё-e -htr---t-. M----- ё---- e s--------- M-k-n- ё-h-ё e s-t-e-j-ё- ------------------------- Makina ёshtё e shtrenjtё. 0
El diari és barat. G--e-a ё----------ё. G----- ё---- e l---- G-z-t- ё-h-ё e l-r-. -------------------- Gazeta ёshtё e lirё. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...