Manual de conversa

ca gran - petit   »   da stor – lille

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [otteogtres]

stor – lille

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
gran i petit s-o- o- --l-e s--- o- l---- s-o- o- l-l-e ------------- stor og lille 0
L’elefant és gran. Elef----- e- st-r. E-------- e- s---- E-e-a-t-n e- s-o-. ------------------ Elefanten er stor. 0
El ratolí és petit. Mu--n-er---l--. M---- e- l----- M-s-n e- l-l-e- --------------- Musen er lille. 0
fosc i clar mørk-o- l-s m--- o- l-- m-r- o- l-s ----------- mørk og lys 0
La nit és fosca. Nat-e--er mø--. N----- e- m---- N-t-e- e- m-r-. --------------- Natten er mørk. 0
El dia és clar. D-ge- e---y-. D---- e- l--- D-g-n e- l-s- ------------- Dagen er lys. 0
vell i jove g-m--- -g --g g----- o- u-- g-m-e- o- u-g ------------- gammel og ung 0
El nostre avi és molt vell. V-r-s-morfa--/ ---fa---r-m---t-gam--l. V---- m----- / f----- e- m---- g------ V-r-s m-r-a- / f-r-a- e- m-g-t g-m-e-. -------------------------------------- Vores morfar / farfar er meget gammel. 0
Fa 70 anys encara era jove. Fo- 70--r -i-e- -----an-s--d-g-ung. F-- 7- å- s---- v-- h-- s----- u--- F-r 7- å- s-d-n v-r h-n s-a-i- u-g- ----------------------------------- For 70 år siden var han stadig ung. 0
bell i lleig sm-- ------m s--- o- g--- s-u- o- g-i- ------------ smuk og grim 0
La papallona és bonica. Somme--u---- er sm--. S----------- e- s---- S-m-e-f-g-e- e- s-u-. --------------------- Sommerfuglen er smuk. 0
L’aranya és lletja. Edder-op-e---- g-i-. E---------- e- g---- E-d-r-o-p-n e- g-i-. -------------------- Edderkoppen er grim. 0
gras i prim t-k--- tynd t-- o- t--- t-k o- t-n- ----------- tyk og tynd 0
Una dona de cent quilos és grassa. En-kvi--- -å--0---il--e---y-. E- k----- p- 1-- k--- e- t--- E- k-i-d- p- 1-0 k-l- e- t-k- ----------------------------- En kvinde på 100 kilo er tyk. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. En-m-nd -å--- k--- er -y-d. E- m--- p- 5- k--- e- t---- E- m-n- p- 5- k-l- e- t-n-. --------------------------- En mand på 50 kilo er tynd. 0
car i barat d-- og bil--g d-- o- b----- d-r o- b-l-i- ------------- dyr og billig 0
El cotxe és car. B-len--- d--. B---- e- d--- B-l-n e- d-r- ------------- Bilen er dyr. 0
El diari és barat. A-i--- er b-----. A----- e- b------ A-i-e- e- b-l-i-. ----------------- Avisen er billig. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...