Manual de conversa

ca gran - petit   »   ro mare – mic

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [şaizeci şi opt]

mare – mic

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
gran i petit m--- şi--ic m--- ş- m-- m-r- ş- m-c ----------- mare şi mic 0
L’elefant és gran. E---ant-l---te-----. E-------- e--- m---- E-e-a-t-l e-t- m-r-. -------------------- Elefantul este mare. 0
El ratolí és petit. Ş-ar-c--e--s---mi-. Ş-------- e--- m--- Ş-a-e-e-e e-t- m-c- ------------------- Şoarecele este mic. 0
fosc i clar întu-eca---i lu-in-s î-------- ş- l------ î-t-n-c-t ş- l-m-n-s -------------------- întunecat şi luminos 0
La nit és fosca. N-a-t---este--n-u--c--ă. N------ e--- î---------- N-a-t-a e-t- î-t-n-c-t-. ------------------------ Noaptea este întunecată. 0
El dia és clar. Z-u- es-- -u---oa--. Z--- e--- l--------- Z-u- e-t- l-m-n-a-ă- -------------------- Ziua este luminoasă. 0
vell i jove b-tr-n----t-năr b----- ş- t---- b-t-â- ş- t-n-r --------------- bătrân şi tânăr 0
El nostre avi és molt vell. B-nic-- n-stru----- -o-rte--ătr--. B------ n----- e--- f----- b------ B-n-c-l n-s-r- e-t- f-a-t- b-t-â-. ---------------------------------- Bunicul nostru este foarte bătrân. 0
Fa 70 anys encara era jove. În ur----u--0-d--a-i--r--în-- t---r. Î- u--- c- 7- d- a-- e-- î--- t----- Î- u-m- c- 7- d- a-i e-a î-c- t-n-r- ------------------------------------ În urmă cu 70 de ani era încă tânăr. 0
bell i lleig fr--o- -i -rât f----- ş- u--- f-u-o- ş- u-â- -------------- frumos şi urât 0
La papallona és bonica. F-ut--el------ f--m-s. F-------- e--- f------ F-u-u-e-e e-t- f-u-o-. ---------------------- Fluturele este frumos. 0
L’aranya és lletja. P-i-n---ul es-e--râ-. P--------- e--- u---- P-i-n-e-u- e-t- u-â-. --------------------- Păianjenul este urât. 0
gras i prim gras ş- slab g--- ş- s--- g-a- ş- s-a- ------------ gras şi slab 0
Una dona de cent quilos és grassa. O -emeie -a 10- -- k-lo-ra-- ------ra-ă. O f----- l- 1-- d- k-------- e--- g----- O f-m-i- l- 1-0 d- k-l-g-a-e e-t- g-a-ă- ---------------------------------------- O femeie la 100 de kilograme este grasă. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. U--bă--at-la 50 d- k----r----e-te-s--b. U- b----- l- 5- d- k-------- e--- s---- U- b-r-a- l- 5- d- k-l-g-a-e e-t- s-a-. --------------------------------------- Un bărbat la 50 de kilograme este slab. 0
car i barat s-um---i -ef-in s---- ş- i----- s-u-p ş- i-f-i- --------------- scump şi ieftin 0
El cotxe és car. Maşi-a--s-e -cu--ă. M----- e--- s------ M-ş-n- e-t- s-u-p-. ------------------- Maşina este scumpă. 0
El diari és barat. Z-a-ul --t----ft--. Z----- e--- i------ Z-a-u- e-t- i-f-i-. ------------------- Ziarul este ieftin. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...