Manual de conversa

ca gran - petit   »   be вялікі – маленькі

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шэсцьдзесят восем]

68 [shests’dzesyat vosem]

вялікі – маленькі

[vyalіkі – malen’kі]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
gran i petit вя---- і-ма-е-ь-і в_____ і м_______ в-л-к- і м-л-н-к- ----------------- вялікі і маленькі 0
vyal-k--і ma-e-’-і v______ і m_______ v-a-і-і і m-l-n-k- ------------------ vyalіkі і malen’kі
L’elefant és gran. Сл---вялік-. С___ в______ С-о- в-л-к-. ------------ Слон вялікі. 0
Slo- vy-l-kі. S___ v_______ S-o- v-a-і-і- ------------- Slon vyalіkі.
El ratolí és petit. Мыш -ален----. М__ м_________ М-ш м-л-н-к-я- -------------- Мыш маленькая. 0
M-sh ----n’kaya. M___ m__________ M-s- m-l-n-k-y-. ---------------- Mysh malen’kaya.
fosc i clar цём-ы - с--тлы ц____ і с_____ ц-м-ы і с-е-л- -------------- цёмны і светлы 0
ts--n--і --e--y t_____ і s_____ t-e-n- і s-e-l- --------------- tsemny і svetly
La nit és fosca. Н----ё--ая. Н__ ц______ Н-ч ц-м-а-. ----------- Ноч цёмная. 0
N--h -sem-a--. N___ t________ N-c- t-e-n-y-. -------------- Noch tsemnaya.
El dia és clar. Д-е---свет--. Д____ с______ Д-е-ь с-е-л-. ------------- Дзень светлы. 0
D---’-----ly. D____ s______ D-e-’ s-e-l-. ------------- Dzen’ svetly.
vell i jove с-----і ма---ы с____ і м_____ с-а-ы і м-л-д- -------------- стары і малады 0
sta---- m---dy s____ і m_____ s-a-y і m-l-d- -------------- stary і malady
El nostre avi és molt vell. Н---дз-д-л---е-ьмі---ары. Н__ д______ в_____ с_____ Н-ш д-я-у-я в-л-м- с-а-ы- ------------------------- Наш дзядуля вельмі стары. 0
Nas--d-yadulya-v-l’-- s---y. N___ d________ v_____ s_____ N-s- d-y-d-l-a v-l-m- s-a-y- ---------------------------- Nash dzyadulya vel’mі stary.
Fa 70 anys encara era jove. 7---адо--н--а---н---- я-чэ-м-ла-ы. 7_ г____ н____ ё_ б__ я___ м______ 7- г-д-ў н-з-д ё- б-ў я-ч- м-л-д-. ---------------------------------- 70 гадоў назад ён быў яшчэ малады. 0
7- -ad-u----ad yo--b-u y--hc-e-m-----. 7_ g____ n____ y__ b__ y______ m______ 7- g-d-u n-z-d y-n b-u y-s-c-e m-l-d-. -------------------------------------- 70 gadou nazad yon byu yashche malady.
bell i lleig пры---- і -рыдкі п______ і б_____ п-ы-о-ы і б-ы-к- ---------------- прыгожы і брыдкі 0
p---ozhy - b-yd-і p_______ і b_____ p-y-o-h- і b-y-k- ----------------- prygozhy і brydkі
La papallona és bonica. Матылё--пр-го-ы. М______ п_______ М-т-л-к п-ы-о-ы- ---------------- Матылёк прыгожы. 0
Mat---k--r-go-h-. M______ p________ M-t-l-k p-y-o-h-. ----------------- Matylek prygozhy.
L’aranya és lletja. Па----б-ы-к-. П____ б______ П-в-к б-ы-к-. ------------- Павук брыдкі. 0
Pavu---ryd-і. P____ b______ P-v-k b-y-k-. ------------- Pavuk brydkі.
gras i prim тоў--ы і х-ды т_____ і х___ т-ў-т- і х-д- ------------- тоўсты і худы 0
t--sty-і -h-dy t_____ і k____ t-u-t- і k-u-y -------------- tousty і khudy
Una dona de cent quilos és grassa. Жанчы-а ---ою--0---- ---ст--. Ж______ в____ 1__ к_ т_______ Ж-н-ы-а в-г-ю 1-0 к- т-ў-т-я- ----------------------------- Жанчына вагою 100 кг тоўстая. 0
Z---c---a--a---u-1-0 -g---us-aya. Z________ v_____ 1__ k_ t________ Z-a-c-y-a v-g-y- 1-0 k- t-u-t-y-. --------------------------------- Zhanchyna vagoyu 100 kg toustaya.
Un home de cinquanta quilos és prim. М-ж-ын--в--ою -- кг -у--. М______ в____ 5_ к_ х____ М-ж-ы-а в-г-ю 5- к- х-д-. ------------------------- Мужчына вагою 50 кг худы. 0
M-z-c--na -ag-yu 5- k- -h--y. M________ v_____ 5_ k_ k_____ M-z-c-y-a v-g-y- 5- k- k-u-y- ----------------------------- Muzhchyna vagoyu 50 kg khudy.
car i barat да--гі-- та--ы д_____ і т____ д-р-г- і т-н-ы -------------- дарагі і танны 0
dar-gі-- tan-y d_____ і t____ d-r-g- і t-n-y -------------- daragі і tanny
El cotxe és car. А-------л--дар---. А_________ д______ А-т-м-б-л- д-р-г-. ------------------ Аўтамабіль дарагі. 0
Au--m-bі-’ --ra--. A_________ d______ A-t-m-b-l- d-r-g-. ------------------ Autamabіl’ daragі.
El diari és barat. Га-ета---нная. Г_____ т______ Г-з-т- т-н-а-. -------------- Газета танная. 0
G-zeta tan--y-. G_____ t_______ G-z-t- t-n-a-a- --------------- Gazeta tannaya.

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...