Manual de conversa

ca gran - petit   »   be вялікі – маленькі

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шэсцьдзесят восем]

68 [shests’dzesyat vosem]

вялікі – маленькі

[vyalіkі – malen’kі]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
gran i petit вялі---і ---е--кі вялікі і маленькі в-л-к- і м-л-н-к- ----------------- вялікі і маленькі 0
v--lі-і-- --l-n’kі vyalіkі і malen’kі v-a-і-і і m-l-n-k- ------------------ vyalіkі і malen’kі
L’elefant és gran. Слон вялік-. Слон вялікі. С-о- в-л-к-. ------------ Слон вялікі. 0
Sl---vy--і-і. Slon vyalіkі. S-o- v-a-і-і- ------------- Slon vyalіkі.
El ratolí és petit. Мы--м-ле-ь--я. Мыш маленькая. М-ш м-л-н-к-я- -------------- Мыш маленькая. 0
M-----a----kay-. Mysh malen’kaya. M-s- m-l-n-k-y-. ---------------- Mysh malen’kaya.
fosc i clar ц-мны ---в--лы цёмны і светлы ц-м-ы і с-е-л- -------------- цёмны і светлы 0
t-em---- -v---y tsemny і svetly t-e-n- і s-e-l- --------------- tsemny і svetly
La nit és fosca. Ноч -ёмн--. Ноч цёмная. Н-ч ц-м-а-. ----------- Ноч цёмная. 0
N-c- t--m---a. Noch tsemnaya. N-c- t-e-n-y-. -------------- Noch tsemnaya.
El dia és clar. Дзе-- -в-т--. Дзень светлы. Д-е-ь с-е-л-. ------------- Дзень светлы. 0
D--n’ sv----. Dzen’ svetly. D-e-’ s-e-l-. ------------- Dzen’ svetly.
vell i jove ста-ы-і-мал--ы стары і малады с-а-ы і м-л-д- -------------- стары і малады 0
s--r--і -alady stary і malady s-a-y і m-l-d- -------------- stary і malady
El nostre avi és molt vell. Наш--з----- -ельм--с-ары. Наш дзядуля вельмі стары. Н-ш д-я-у-я в-л-м- с-а-ы- ------------------------- Наш дзядуля вельмі стары. 0
N-sh d----u-y---el’-і s----. Nash dzyadulya vel’mі stary. N-s- d-y-d-l-a v-l-m- s-a-y- ---------------------------- Nash dzyadulya vel’mі stary.
Fa 70 anys encara era jove. 7--гад-- ---а---н --ў--шч- м-лады. 70 гадоў назад ён быў яшчэ малады. 7- г-д-ў н-з-д ё- б-ў я-ч- м-л-д-. ---------------------------------- 70 гадоў назад ён быў яшчэ малады. 0
70-g-dou -a--d --- -y----s-che-m---d-. 70 gadou nazad yon byu yashche malady. 7- g-d-u n-z-d y-n b-u y-s-c-e m-l-d-. -------------------------------------- 70 gadou nazad yon byu yashche malady.
bell i lleig пр-го---- ---д-і прыгожы і брыдкі п-ы-о-ы і б-ы-к- ---------------- прыгожы і брыдкі 0
pr--ozh- і------і prygozhy і brydkі p-y-o-h- і b-y-k- ----------------- prygozhy і brydkі
La papallona és bonica. М-т--ё-----го-ы. Матылёк прыгожы. М-т-л-к п-ы-о-ы- ---------------- Матылёк прыгожы. 0
Mat---k p--go--y. Matylek prygozhy. M-t-l-k p-y-o-h-. ----------------- Matylek prygozhy.
L’aranya és lletja. П-вук---ы---. Павук брыдкі. П-в-к б-ы-к-. ------------- Павук брыдкі. 0
Pa--k-b--d-і. Pavuk brydkі. P-v-k b-y-k-. ------------- Pavuk brydkі.
gras i prim т-ў-ты і--у-ы тоўсты і худы т-ў-т- і х-д- ------------- тоўсты і худы 0
tou-t- і ----y tousty і khudy t-u-t- і k-u-y -------------- tousty і khudy
Una dona de cent quilos és grassa. Ж--чы-- --г---10- к- т-ўс--я. Жанчына вагою 100 кг тоўстая. Ж-н-ы-а в-г-ю 1-0 к- т-ў-т-я- ----------------------------- Жанчына вагою 100 кг тоўстая. 0
Z-a-chyn--va--yu -0- -g -o----ya. Zhanchyna vagoyu 100 kg toustaya. Z-a-c-y-a v-g-y- 1-0 k- t-u-t-y-. --------------------------------- Zhanchyna vagoyu 100 kg toustaya.
Un home de cinquanta quilos és prim. М--чына--агою ---к------. Мужчына вагою 50 кг худы. М-ж-ы-а в-г-ю 5- к- х-д-. ------------------------- Мужчына вагою 50 кг худы. 0
M-z-ch-na-v--oy- -0-kg--h-dy. Muzhchyna vagoyu 50 kg khudy. M-z-c-y-a v-g-y- 5- k- k-u-y- ----------------------------- Muzhchyna vagoyu 50 kg khudy.
car i barat дара---і т-нны дарагі і танны д-р-г- і т-н-ы -------------- дарагі і танны 0
dar--і-------y daragі і tanny d-r-g- і t-n-y -------------- daragі і tanny
El cotxe és car. Аўтам-бі-----ра-і. Аўтамабіль дарагі. А-т-м-б-л- д-р-г-. ------------------ Аўтамабіль дарагі. 0
A---m--і-’-d-rag-. Autamabіl’ daragі. A-t-m-b-l- d-r-g-. ------------------ Autamabіl’ daragі.
El diari és barat. Г-з--- танная. Газета танная. Г-з-т- т-н-а-. -------------- Газета танная. 0
Ga---- ----ay-. Gazeta tannaya. G-z-t- t-n-a-a- --------------- Gazeta tannaya.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...