Manual de conversa

Fer neteja   »   Hausputz

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [achtzehn]

+

Hausputz

+

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   

català alemany Engegar Més
Avui és dissabte. He--- i-- S------. Heute ist Samstag. 0 +
Avui tenim temps. He--- h---- w-- Z---. Heute haben wir Zeit. 0 +
Avui netegem l’apartament. He--- p----- w-- d-- W------. Heute putzen wir die Wohnung. 0 +
     
Jo netejo la cambra de bany. Ic- p---- d-- B--. Ich putze das Bad. 0 +
El meu marit renta el cotxe. Me-- M--- w----- d-- A---. Mein Mann wäscht das Auto. 0 +
Els nens netegen les bicicletes. Di- K----- p----- d-- F--------. Die Kinder putzen die Fahrräder. 0 +
     
L’àvia rega les flors. Om- g---- d-- B-----. Oma gießt die Blumen. 0 +
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Di- K----- r----- d-- K----------- a--. Die Kinder räumen das Kinderzimmer auf. 0 +
El meu marit ordena el seu escriptori. Me-- M--- r---- s----- S----------- a--. Mein Mann räumt seinen Schreibtisch auf. 0 +
     
(Jo) poso la roba a la rentadora. Ic- s----- d-- W----- i- d-- W------------. Ich stecke die Wäsche in die Waschmaschine. 0 +
(Jo) estenc la roba. Ic- h---- d-- W----- a--. Ich hänge die Wäsche auf. 0 +
(Jo) planxo la roba. Ic- b----- d-- W-----. Ich bügele die Wäsche. 0 +
     
Les finestres estan brutes. Di- F------ s--- s--------. Die Fenster sind schmutzig. 0 +
El terra està brut. De- F------- i-- s--------. Der Fußboden ist schmutzig. 0 +
La vaixella està bruta. Da- G------- i-- s--------. Das Geschirr ist schmutzig. 0 +
     
Qui neteja les finestres? We- p---- d-- F------? Wer putzt die Fenster? 0 +
Qui passa l’aspiradora? We- s---- S----? Wer saugt Staub? 0 +
Qui renta la vaixella? We- s---- d-- G-------? Wer spült das Geschirr? 0 +
     

descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Endevina l’idioma
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!