Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   de Konjunktionen 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [vierundneunzig]

Konjunktionen 1

Tria com vols veure la traducció:   
català alemany Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Wa--e, -is -e- Regen-a--h-r-. W----- b-- d-- R---- a------- W-r-e- b-s d-r R-g-n a-f-ö-t- ----------------------------- Warte, bis der Regen aufhört. 0
Espera fins que (jo) acabi. W--t-- bi- --- f-r-ig---n. W----- b-- i-- f----- b--- W-r-e- b-s i-h f-r-i- b-n- -------------------------- Warte, bis ich fertig bin. 0
Espera fins que (ell) torni. Wart---b---e- ------k--m-. W----- b-- e- z----------- W-r-e- b-s e- z-r-c-k-m-t- -------------------------- Warte, bis er zurückkommt. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Ic- -a-------s-m-in- Ha-----ro--e---i--. I-- w----- b-- m---- H---- t------ s---- I-h w-r-e- b-s m-i-e H-a-e t-o-k-n s-n-. ---------------------------------------- Ich warte, bis meine Haare trocken sind. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Ic- --rt-,-b-s ------l- -- E-d-----. I-- w----- b-- d-- F--- z- E--- i--- I-h w-r-e- b-s d-r F-l- z- E-d- i-t- ------------------------------------ Ich warte, bis der Film zu Ende ist. 0
Espero que es posi verd el semàfor. Ich-w-rte, -is -i---m--- -r-n --t. I-- w----- b-- d-- A---- g--- i--- I-h w-r-e- b-s d-e A-p-l g-ü- i-t- ---------------------------------- Ich warte, bis die Ampel grün ist. 0
Quan te’n vas de vacances? Wan- -ä---t d- i--U-lau-? W--- f----- d- i- U------ W-n- f-h-s- d- i- U-l-u-? ------------------------- Wann fährst du in Urlaub? 0
Abans de les vacances d’estiu? N-c- vo- d-- --mm--feri--? N--- v-- d-- S------------ N-c- v-r d-n S-m-e-f-r-e-? -------------------------- Noch vor den Sommerferien? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. J---n-ch -e-o----e --mm---eri-n --g-----. J-- n--- b---- d-- S----------- b-------- J-, n-c- b-v-r d-e S-m-e-f-r-e- b-g-n-e-. ----------------------------------------- Ja, noch bevor die Sommerferien beginnen. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Rep-r-----as-D-c---b-vo----r Win-er--eginn-. R------- d-- D---- b---- d-- W----- b------- R-p-r-e- d-s D-c-, b-v-r d-r W-n-e- b-g-n-t- -------------------------------------------- Reparier das Dach, bevor der Winter beginnt. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. W--c--dein- ----e--bev---d- -i-h--- -e- ----h---tzt. W---- d---- H----- b---- d- d--- a- d-- T---- s----- W-s-h d-i-e H-n-e- b-v-r d- d-c- a- d-n T-s-h s-t-t- ---------------------------------------------------- Wasch deine Hände, bevor du dich an den Tisch setzt. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Sc-lie- -a- F--st-r---evo- ------s--h--. S------ d-- F------- b---- d- r--------- S-h-i-ß d-s F-n-t-r- b-v-r d- r-u-g-h-t- ---------------------------------------- Schließ das Fenster, bevor du rausgehst. 0
Quan véns a casa? W-nn-kom-----u nac- --u--? W--- k----- d- n--- H----- W-n- k-m-s- d- n-c- H-u-e- -------------------------- Wann kommst du nach Hause? 0
Després de la classe? Nac- -em-Unt-r-ic--? N--- d-- U---------- N-c- d-m U-t-r-i-h-? -------------------- Nach dem Unterricht? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ja-----hde- -er--nterric---aus is-. J-- n------ d-- U--------- a-- i--- J-, n-c-d-m d-r U-t-r-i-h- a-s i-t- ----------------------------------- Ja, nachdem der Unterricht aus ist. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. N-c-dem--r--i--n Unfa-l hatt-, -onn---e- -ic---m--r----ei-e-. N------ e- e---- U----- h----- k----- e- n---- m--- a-------- N-c-d-m e- e-n-n U-f-l- h-t-e- k-n-t- e- n-c-t m-h- a-b-i-e-. ------------------------------------------------------------- Nachdem er einen Unfall hatte, konnte er nicht mehr arbeiten. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Nac-d-m er d-e --be-- verl-r-n ha-t-,------- n-ch --er-k- geg-nge-. N------ e- d-- A----- v------- h----- i-- e- n--- A------ g-------- N-c-d-m e- d-e A-b-i- v-r-o-e- h-t-e- i-t e- n-c- A-e-i-a g-g-n-e-. ------------------------------------------------------------------- Nachdem er die Arbeit verloren hatte, ist er nach Amerika gegangen. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Nac-d-- -- na---A----ka---ga-gen --r, -s- -r-r-ic--gew--den. N------ e- n--- A------ g------- w--- i-- e- r---- g-------- N-c-d-m e- n-c- A-e-i-a g-g-n-e- w-r- i-t e- r-i-h g-w-r-e-. ------------------------------------------------------------ Nachdem er nach Amerika gegangen war, ist er reich geworden. 0

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...