Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   tr Restoranda 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [otuz]

Restoranda 2

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   

català turc Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Bi- e--- s---- l-----. Bir elma suyu, lütfen. 0
Una llimonada, si us plau. Bi- l-------- l-----. Bir limonata, lütfen. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. Bi- d------ s---- l-----. Bir domates suyu, lütfen. 0
   
M’agradaria una copa de vi negre. Bi- k---- k------ ş---- i------. Bir kadeh kırmızı şarap isterim. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. Bi- k---- b---- ş---- i------. Bir kadeh beyaz şarap isterim. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. Bi- ş--- ş------- i------. Bir şişe şampanya isterim. 0
   
T’agrada el peix? Ba--- s---- m----? Balık sever misin? 0
T’agrada la carn? Sı--- e-- s---- m----? Sığır eti sever misin? 0
T’agrada el porc? Do--- e-- s---- m----? Domuz eti sever misin? 0
   
Desitjaria un plat sense carn. Et--- b-- ş-- i--------. Etsiz bir şey istiyorum. 0
Desitjaria un plat de verdures. Bi- s---- t----- i--------. Bir sebze tabağı istiyorum. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Uz-- s--------- b-- ş----- i--------. Uzun sürmeyecek bir şeyler istiyorum. 0
   
Vol acompanyament d’arròs? Bu-- p------ m- i---------? Bunu pilavlı mı istersiniz? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Bu-- m-------- m- i---------? Bunu makarnalı mı istersiniz? 0
Vol acompanyament de patates? Bu-- p-------- m- i---------? Bunu patatesli mi istersiniz? 0
   
(Això) no m’agrada. Bu--- l-------- b---------. Bunun lezzetini beğenmedim. 0
El menjar està fred. Ye--- s----. Yemek soğuk. 0
Això no és el que he demanat. Bu-- s------ e------. Bunu sipariş etmedim. 0
   

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Endevina l’idioma
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.