Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   ka რესტორანში 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [ოცდაათი]

30 [otsdaati]

რესტორანში 2

[rest'oranshi 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. ვა-ლი--წვე-ი---უ--ეი----ა. ვ----- წ----- თ- შ-------- ვ-შ-ი- წ-ე-ი- თ- შ-ი-ლ-ბ-. -------------------------- ვაშლის წვენი, თუ შეიძლება. 0
v-s---s-t-'-e--, t----e-d-leba. v------ t------- t- s---------- v-s-l-s t-'-e-i- t- s-e-d-l-b-. ------------------------------- vashlis ts'veni, tu sheidzleba.
Una llimonada, si us plau. ლ--ო--თ----უ --იძ--ბ-. ლ-------- თ- შ-------- ლ-მ-ნ-თ-, თ- შ-ი-ლ-ბ-. ---------------------- ლიმონათი, თუ შეიძლება. 0
li-o-ati, t----e-dzleb-. l-------- t- s---------- l-m-n-t-, t- s-e-d-l-b-. ------------------------ limonati, tu sheidzleba.
Un suc de tomàquet, si us plau. პო---ო-ი----ენი- თუ -ეი--ე-ა. პ-------- წ----- თ- შ-------- პ-მ-დ-რ-ს წ-ე-ი- თ- შ-ი-ლ-ბ-. ----------------------------- პომიდორის წვენი, თუ შეიძლება. 0
p-o-idor-s --'v-ni--t--sh--d-le-a. p--------- t------- t- s---------- p-o-i-o-i- t-'-e-i- t- s-e-d-l-b-. ---------------------------------- p'omidoris ts'veni, tu sheidzleba.
M’agradaria una copa de vi negre. ერ--ჭიქა-წ-თ-ლ----ნოს და---ვ-ი. ე-- ჭ--- წ---- ღ----- დ-------- ე-თ ჭ-ქ- წ-თ-ლ ღ-ი-ო- დ-ვ-ე-დ-. ------------------------------- ერთ ჭიქა წითელ ღვინოს დავლევდი. 0
er- --'ika--s-it-l--h-i-o- d-vle-di. e-- c----- t------ g------ d-------- e-t c-'-k- t-'-t-l g-v-n-s d-v-e-d-. ------------------------------------ ert ch'ika ts'itel ghvinos davlevdi.
M’agradaria una copa de vi blanc. ერთ--იქ- თეთრ --ი--ს-და-ლევდი. ე-- ჭ--- თ--- ღ----- დ-------- ე-თ ჭ-ქ- თ-თ- ღ-ი-ო- დ-ვ-ე-დ-. ------------------------------ ერთ ჭიქა თეთრ ღვინოს დავლევდი. 0
ert --'-----e---g-v-nos -avlevd-. e-- c----- t--- g------ d-------- e-t c-'-k- t-t- g-v-n-s d-v-e-d-. --------------------------------- ert ch'ika tetr ghvinos davlevdi.
M’agradaria una ampolla de xampany. ერთ--ო----ა--ან--ს-დ-ვ-ევდ-. ე-- ბ--- შ-------- დ-------- ე-თ ბ-თ- შ-მ-ა-უ-ს დ-ვ-ე-დ-. ---------------------------- ერთ ბოთლ შამპანურს დავლევდი. 0
e---b----s--mp-a--rs d---evd-. e-- b--- s---------- d-------- e-t b-t- s-a-p-a-u-s d-v-e-d-. ------------------------------ ert botl shamp'anurs davlevdi.
T’agrada el peix? გიყ---ს------? გ------ თ----- გ-ყ-ა-ს თ-ვ-ი- -------------- გიყვარს თევზი? 0
g-q---s te---? g------ t----- g-q-a-s t-v-i- -------------- giqvars tevzi?
T’agrada la carn? გ------ ს-ქ--ლი--ხ-რც-? გ------ ს------- ხ----- გ-ყ-ა-ს ს-ქ-ნ-ი- ხ-რ-ი- ----------------------- გიყვარს საქონლის ხორცი? 0
giq-a-- sakon-----h-rts-? g------ s------- k------- g-q-a-s s-k-n-i- k-o-t-i- ------------------------- giqvars sakonlis khortsi?
T’agrada el porc? გ-ყ-არ- ---ის ხო---? გ------ ღ---- ხ----- გ-ყ-ა-ს ღ-რ-ს ხ-რ-ი- -------------------- გიყვარს ღორის ხორცი? 0
giqv-rs-gho-i- -h-r-s-? g------ g----- k------- g-q-a-s g-o-i- k-o-t-i- ----------------------- giqvars ghoris khortsi?
Desitjaria un plat sense carn. მ--მი-----ამე-ხორ--ს -არეშე. მ- მ---- რ--- ხ----- გ------ მ- მ-ნ-ა რ-მ- ხ-რ-ი- გ-რ-შ-. ---------------------------- მე მინდა რამე ხორცის გარეშე. 0
m---inda---me-k----s-- -ar-she. m- m---- r--- k------- g------- m- m-n-a r-m- k-o-t-i- g-r-s-e- ------------------------------- me minda rame khortsis gareshe.
Desitjaria un plat de verdures. მ--მ--და-ბ---ნ-უ-ის ---ძი. მ- მ---- ბ--------- კ----- მ- მ-ნ-ა ბ-ს-ნ-უ-ი- კ-რ-ი- -------------------------- მე მინდა ბოსტნეულის კერძი. 0
me-mi--a--os------is-k'--dzi. m- m---- b---------- k------- m- m-n-a b-s-'-e-l-s k-e-d-i- ----------------------------- me minda bost'neulis k'erdzi.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. მე---ნ-- -ა--,--აც -წ--ფა---ზ-დ-ე--. მ- მ---- რ---- რ-- ს------ მ-------- მ- მ-ნ-ა რ-მ-, რ-ც ს-რ-ფ-დ მ-ა-დ-ბ-. ------------------------------------ მე მინდა რამე, რაც სწრაფად მზადდება. 0
me mi-d----me,---t- sts-r---d--za--e--. m- m---- r---- r--- s-------- m-------- m- m-n-a r-m-, r-t- s-s-r-p-d m-a-d-b-. --------------------------------------- me minda rame, rats sts'rapad mzaddeba.
Vol acompanyament d’arròs? ბრინჯ---გნ-ბა--? ბ------ გ------- ბ-ი-ჯ-თ გ-ე-ა-თ- ---------------- ბრინჯით გნებავთ? 0
b--n--t-g---a--? b------ g------- b-i-j-t g-e-a-t- ---------------- brinjit gnebavt?
Vol acompanyament de pasta / fideus? მა-ა----თ გნ----თ? მ-------- გ------- მ-კ-რ-ნ-თ გ-ე-ა-თ- ------------------ მაკარონით გნებავთ? 0
m-k---onit --eb-v-? m--------- g------- m-k-a-o-i- g-e-a-t- ------------------- mak'aronit gnebavt?
Vol acompanyament de patates? კ-----ი--თ -ნება-თ? კ--------- გ------- კ-რ-ო-ი-ი- გ-ე-ა-თ- ------------------- კარტოფილით გნებავთ? 0
k-ar-'o--li--gn-b---? k----------- g------- k-a-t-o-i-i- g-e-a-t- --------------------- k'art'opilit gnebavt?
(Això) no m’agrada. ეს ----ო---ნს. ე- ა- მ------- ე- ა- მ-მ-ო-ს- -------------- ეს არ მომწონს. 0
e---- -o-ts-on-. e- a- m--------- e- a- m-m-s-o-s- ---------------- es ar momts'ons.
El menjar està fred. კე-ძ--ც-ვ-ა. კ---- ც----- კ-რ-ი ც-ვ-ა- ------------ კერძი ცივია. 0
k--r--i -s-vi-. k------ t------ k-e-d-i t-i-i-. --------------- k'erdzi tsivia.
Això no és el que he demanat. ეს--რ შ--ი---თა-ს. ე- ა- შ----------- ე- ა- შ-მ-კ-ე-ა-ს- ------------------ ეს არ შემიკვეთავს. 0
es--r-sh-mik'vet--s. e- a- s------------- e- a- s-e-i-'-e-a-s- -------------------- es ar shemik'vetavs.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.