Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   bg В ресторанта 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [трийсет]

30 [triyset]

В ресторанта 2

V restoranta 2

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Един -бъ--ов--ок- -ол-. Е___ я______ с___ м____ Е-и- я-ъ-к-в с-к- м-л-. ----------------------- Един ябълков сок, моля. 0
E--n -a--lko- --k,-mo---. E___ y_______ s___ m_____ E-i- y-b-l-o- s-k- m-l-a- ------------------------- Edin yabylkov sok, molya.
Una llimonada, si us plau. Ед---лимо--д-, мо-я. Е___ л________ м____ Е-н- л-м-н-д-, м-л-. -------------------- Една лимонада, моля. 0
Ed---limon--a,-mo---. E___ l________ m_____ E-n- l-m-n-d-, m-l-a- --------------------- Edna limonada, molya.
Un suc de tomàquet, si us plau. Е-и- доматен-с-к--моля. Е___ д______ с___ м____ Е-и- д-м-т-н с-к- м-л-. ----------------------- Един доматен сок, моля. 0
Edi- -oma-e---ok---ol-a. E___ d______ s___ m_____ E-i- d-m-t-n s-k- m-l-a- ------------------------ Edin domaten sok, molya.
M’agradaria una copa de vi negre. Бих ---ал - и-к--а--а-а-ч---ено ви-о. Б__ и____ / и_____ ч___ ч______ в____ Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- ч-р-е-о в-н-. ------------------------------------- Бих искал / искала чаша червено вино. 0
Bi-h---k-- --is-a---c--sh- -h-r---o--in-. B___ i____ / i_____ c_____ c_______ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- c-e-v-n- v-n-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha cherveno vino.
M’agradaria una copa de vi blanc. Б-- ис-ал ---с---а ч-ша--яло вин-. Б__ и____ / и_____ ч___ б___ в____ Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- б-л- в-н-. ---------------------------------- Бих искал / искала чаша бяло вино. 0
Bikh-iska----i--ala c--sha-b-alo v---. B___ i____ / i_____ c_____ b____ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- b-a-o v-n-. -------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha byalo vino.
M’agradaria una ampolla de xampany. Б-х и-ка- --и--а---ч-ша--ути--- шамп---ко. Б__ и____ / и_____ ч___ б______ ш_________ Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- б-т-л-а ш-м-а-с-о- ------------------------------------------ Бих искал / искала чаша бутилка шампанско. 0
B-kh---k-l---i-kal-----s-- ---i--a -----a----. B___ i____ / i_____ c_____ b______ s__________ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- b-t-l-a s-a-p-n-k-. ---------------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha butilka shampansko.
T’agrada el peix? О--чаш-ли ри--? О_____ л_ р____ О-и-а- л- р-б-? --------------- Обичаш ли риба? 0
O------h--i -i-a? O_______ l_ r____ O-i-h-s- l- r-b-? ----------------- Obichash li riba?
T’agrada la carn? Обичаш -и--овеждо м---? О_____ л_ г______ м____ О-и-а- л- г-в-ж-о м-с-? ----------------------- Обичаш ли говеждо месо? 0
O-i-has- li -o-ez--o -e-o? O_______ l_ g_______ m____ O-i-h-s- l- g-v-z-d- m-s-? -------------------------- Obichash li govezhdo meso?
T’agrada el porc? Оби-аш-ли с-----о-ме--? О_____ л_ с______ м____ О-и-а- л- с-и-с-о м-с-? ----------------------- Обичаш ли свинско месо? 0
Ob-ch----li svi-s----eso? O_______ l_ s______ m____ O-i-h-s- l- s-i-s-o m-s-? ------------------------- Obichash li svinsko meso?
Desitjaria un plat sense carn. Б---иск-л---искала н-що б-з-м-со. Б__ и____ / и_____ н___ б__ м____ Б-х и-к-л / и-к-л- н-щ- б-з м-с-. --------------------------------- Бих искал / искала нещо без месо. 0
B-kh is-al-------la----hcho-b-----s-. B___ i____ / i_____ n______ b__ m____ B-k- i-k-l / i-k-l- n-s-c-o b-z m-s-. ------------------------------------- Bikh iskal / iskala neshcho bez meso.
Desitjaria un plat de verdures. Бих-и-кал / ------ --ато-с-с зеле--у--. Б__ и____ / и_____ п____ с__ з_________ Б-х и-к-л / и-к-л- п-а-о с-с з-л-н-у-и- --------------------------------------- Бих искал / искала плато със зеленчуци. 0
Bi-h-is-al - -s---- p--to---- -------uts-. B___ i____ / i_____ p____ s__ z___________ B-k- i-k-l / i-k-l- p-a-o s-s z-l-n-h-t-i- ------------------------------------------ Bikh iskal / iskala plato sys zelenchutsi.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Б-х --ка--- -----а-не-о,-коет--се-приг-твя --рз-. Б__ и____ / и_____ н____ к____ с_ п_______ б_____ Б-х и-к-л / и-к-л- н-щ-, к-е-о с- п-и-о-в- б-р-о- ------------------------------------------------- Бих искал / искала нещо, което се приготвя бързо. 0
Bik- --kal-/ -s-al----shcho,-k--to-----r-gotv-a---r-o. B___ i____ / i_____ n_______ k____ s_ p________ b_____ B-k- i-k-l / i-k-l- n-s-c-o- k-e-o s- p-i-o-v-a b-r-o- ------------------------------------------------------ Bikh iskal / iskala neshcho, koeto se prigotvya byrzo.
Vol acompanyament d’arròs? Ж-л---- -----------р-з? Ж______ л_ т___ с о____ Ж-л-е-е л- т-в- с о-и-? ----------------------- Желаете ли това с ориз? 0
Zhe-a--e-li to---s ---z? Z_______ l_ t___ s o____ Z-e-a-t- l- t-v- s o-i-? ------------------------ Zhelaete li tova s oriz?
Vol acompanyament de pasta / fideus? Желае----и това-- па-т-? Ж______ л_ т___ с п_____ Ж-л-е-е л- т-в- с п-с-а- ------------------------ Желаете ли това с паста? 0
Zhe-a-te l- --va --p-s--? Z_______ l_ t___ s p_____ Z-e-a-t- l- t-v- s p-s-a- ------------------------- Zhelaete li tova s pasta?
Vol acompanyament de patates? Же-а--е -и -о-- с к-р--фи? Ж______ л_ т___ с к_______ Ж-л-е-е л- т-в- с к-р-о-и- -------------------------- Желаете ли това с картофи? 0
Z-e-a--- ---t--a s---rt--i? Z_______ l_ t___ s k_______ Z-e-a-t- l- t-v- s k-r-o-i- --------------------------- Zhelaete li tova s kartofi?
(Això] no m’agrada. То-а -е ---к--но. Т___ н_ е в______ Т-в- н- е в-у-н-. ----------------- Това не е вкусно. 0
T--a--e -- vku---. T___ n_ y_ v______ T-v- n- y- v-u-n-. ------------------ Tova ne ye vkusno.
El menjar està fred. Хр--а---- --у--на. Х______ е с_______ Х-а-а-а е с-у-е-а- ------------------ Храната е студена. 0
K--a--ta ---studena. K_______ y_ s_______ K-r-n-t- y- s-u-e-a- -------------------- Khranata ye studena.
Això no és el que he demanat. Н--съм по-ъчвал---пор-ч-а---т---. Н_ с__ п_______ / п________ т____ Н- с-м п-р-ч-а- / п-р-ч-а-а т-в-. --------------------------------- Не съм поръчвал / поръчвала това. 0
Ne --m-p--y---a- /--o----vala--o--. N_ s__ p________ / p_________ t____ N- s-m p-r-c-v-l / p-r-c-v-l- t-v-. ----------------------------------- Ne sym porychval / porychvala tova.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.