Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   bg В ресторанта 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [трийсет]

30 [triyset]

В ресторанта 2

[V restoranta 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Е-и- -б-л-ов-с--- мол-. Е--- я------ с--- м---- Е-и- я-ъ-к-в с-к- м-л-. ----------------------- Един ябълков сок, моля. 0
E-in---b--k-- -o-,-mo--a. E--- y------- s--- m----- E-i- y-b-l-o- s-k- m-l-a- ------------------------- Edin yabylkov sok, molya.
Una llimonada, si us plau. Е-----имо---а, м---. Е--- л-------- м---- Е-н- л-м-н-д-, м-л-. -------------------- Една лимонада, моля. 0
E-------o-ada,-m-ly-. E--- l-------- m----- E-n- l-m-n-d-, m-l-a- --------------------- Edna limonada, molya.
Un suc de tomàquet, si us plau. Е---------ен---к,--ол-. Е--- д------ с--- м---- Е-и- д-м-т-н с-к- м-л-. ----------------------- Един доматен сок, моля. 0
E----dom--e--sok, --l--. E--- d------ s--- m----- E-i- d-m-t-n s-k- m-l-a- ------------------------ Edin domaten sok, molya.
M’agradaria una copa de vi negre. Б-- ис-а--- ---ал- -а-- ---в-н--в--о. Б-- и---- / и----- ч--- ч------ в---- Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- ч-р-е-о в-н-. ------------------------------------- Бих искал / искала чаша червено вино. 0
Bi-h--s-a- --iskala---a------erve----i--. B--- i---- / i----- c----- c------- v---- B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- c-e-v-n- v-n-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha cherveno vino.
M’agradaria una copa de vi blanc. Б-х и-ка--/-и-к--а----а б--о--и-о. Б-- и---- / и----- ч--- б--- в---- Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- б-л- в-н-. ---------------------------------- Бих искал / искала чаша бяло вино. 0
Bi---iska- / isk--- --a-h---ya---vino. B--- i---- / i----- c----- b---- v---- B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- b-a-o v-n-. -------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha byalo vino.
M’agradaria una ampolla de xampany. Б------ал------ал--ч--- б-т-л----а-пан---. Б-- и---- / и----- ч--- б------ ш--------- Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- б-т-л-а ш-м-а-с-о- ------------------------------------------ Бих искал / искала чаша бутилка шампанско. 0
Bik----kal - is--l- chas-a-but-l---sh-mpan--o. B--- i---- / i----- c----- b------ s---------- B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- b-t-l-a s-a-p-n-k-. ---------------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha butilka shampansko.
T’agrada el peix? О--ч-ш-----и--? О----- л- р---- О-и-а- л- р-б-? --------------- Обичаш ли риба? 0
O-i-hash--- -i-a? O------- l- r---- O-i-h-s- l- r-b-? ----------------- Obichash li riba?
T’agrada la carn? Об-----ли г--еждо -есо? О----- л- г------ м---- О-и-а- л- г-в-ж-о м-с-? ----------------------- Обичаш ли говеждо месо? 0
O-i-h-sh l--gov---d--me-o? O------- l- g------- m---- O-i-h-s- l- g-v-z-d- m-s-? -------------------------- Obichash li govezhdo meso?
T’agrada el porc? О---а- ли-----------с-? О----- л- с------ м---- О-и-а- л- с-и-с-о м-с-? ----------------------- Обичаш ли свинско месо? 0
Ob-ch------ ---n-ko ---o? O------- l- s------ m---- O-i-h-s- l- s-i-s-o m-s-? ------------------------- Obichash li svinsko meso?
Desitjaria un plat sense carn. Би- ---ал----ска---н-щ- бе- -е--. Б-- и---- / и----- н--- б-- м---- Б-х и-к-л / и-к-л- н-щ- б-з м-с-. --------------------------------- Бих искал / искала нещо без месо. 0
B-kh -skal -----ala-------o ----m---. B--- i---- / i----- n------ b-- m---- B-k- i-k-l / i-k-l- n-s-c-o b-z m-s-. ------------------------------------- Bikh iskal / iskala neshcho bez meso.
Desitjaria un plat de verdures. Би- и---л----с--л- пла-о -ъс-зе---ч--и. Б-- и---- / и----- п---- с-- з--------- Б-х и-к-л / и-к-л- п-а-о с-с з-л-н-у-и- --------------------------------------- Бих искал / искала плато със зеленчуци. 0
Bi-h i-ka- --is-----p-at---y- ze-ench-tsi. B--- i---- / i----- p---- s-- z----------- B-k- i-k-l / i-k-l- p-a-o s-s z-l-n-h-t-i- ------------------------------------------ Bikh iskal / iskala plato sys zelenchutsi.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Би--иска--/ -ска-а---щ-, к--то с- -риготвя--ъ---. Б-- и---- / и----- н---- к---- с- п------- б----- Б-х и-к-л / и-к-л- н-щ-, к-е-о с- п-и-о-в- б-р-о- ------------------------------------------------- Бих искал / искала нещо, което се приготвя бързо. 0
Bi-h i---l - -s-ala ---h--o,-koeto s- --i---v-a ---z-. B--- i---- / i----- n------- k---- s- p-------- b----- B-k- i-k-l / i-k-l- n-s-c-o- k-e-o s- p-i-o-v-a b-r-o- ------------------------------------------------------ Bikh iskal / iskala neshcho, koeto se prigotvya byrzo.
Vol acompanyament d’arròs? Желает- л--тов-----риз? Ж------ л- т--- с о---- Ж-л-е-е л- т-в- с о-и-? ----------------------- Желаете ли това с ориз? 0
Zhe-a------ -o-- s o--z? Z------- l- t--- s o---- Z-e-a-t- l- t-v- s o-i-? ------------------------ Zhelaete li tova s oriz?
Vol acompanyament de pasta / fideus? Ж-л-ете-л- то---с п--та? Ж------ л- т--- с п----- Ж-л-е-е л- т-в- с п-с-а- ------------------------ Желаете ли това с паста? 0
Zhela-te ----ova-s pasta? Z------- l- t--- s p----- Z-e-a-t- l- t-v- s p-s-a- ------------------------- Zhelaete li tova s pasta?
Vol acompanyament de patates? Жел-е-- -- -ов- с -ар---и? Ж------ л- т--- с к------- Ж-л-е-е л- т-в- с к-р-о-и- -------------------------- Желаете ли това с картофи? 0
Z-e--e---l---ov--s kar-ofi? Z------- l- t--- s k------- Z-e-a-t- l- t-v- s k-r-o-i- --------------------------- Zhelaete li tova s kartofi?
(Això) no m’agrada. То----е------сно. Т--- н- е в------ Т-в- н- е в-у-н-. ----------------- Това не е вкусно. 0
To-- n---e-vk-s--. T--- n- y- v------ T-v- n- y- v-u-n-. ------------------ Tova ne ye vkusno.
El menjar està fred. Х-а---а е с----н-. Х------ е с------- Х-а-а-а е с-у-е-а- ------------------ Храната е студена. 0
Kh-an-t-----st--ena. K------- y- s------- K-r-n-t- y- s-u-e-a- -------------------- Khranata ye studena.
Això no és el que he demanat. Не-съм п-ръч-ал-- по-ъ--ала --ва. Н- с-- п------- / п-------- т---- Н- с-м п-р-ч-а- / п-р-ч-а-а т-в-. --------------------------------- Не съм поръчвал / поръчвала това. 0
Ne-s-m po-ychv---/ -o-ych-a-- -ova. N- s-- p-------- / p--------- t---- N- s-m p-r-c-v-l / p-r-c-v-l- t-v-. ----------------------------------- Ne sym porychval / porychvala tova.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.