Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   lv Restorānā 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [trīsdesmit]

Restorānā 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. A-e-s-n- s---,-l----. Apelsīnu sulu, lūdzu. A-e-s-n- s-l-, l-d-u- --------------------- Apelsīnu sulu, lūdzu. 0
Una llimonada, si us plau. Lim-nā-i- ---zu. Limonādi, lūdzu. L-m-n-d-, l-d-u- ---------------- Limonādi, lūdzu. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. T-mā-- sulu- lūdzu. Tomātu sulu, lūdzu. T-m-t- s-l-, l-d-u- ------------------- Tomātu sulu, lūdzu. 0
M’agradaria una copa de vi negre. E--labp-āt----ēt-- -l-zi-sar-----n-. Es labprāt vēlētos glāzi sarkanvīna. E- l-b-r-t v-l-t-s g-ā-i s-r-a-v-n-. ------------------------------------ Es labprāt vēlētos glāzi sarkanvīna. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. Es l--p-ā- vē-ē-o--glāz- b-ltvī-a. Es labprāt vēlētos glāzi baltvīna. E- l-b-r-t v-l-t-s g-ā-i b-l-v-n-. ---------------------------------- Es labprāt vēlētos glāzi baltvīna. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. Es -ab---t-v-----s pu--l- ---r-s-o-- v---. Es labprāt vēlētos pudeli dzirkstošā vīna. E- l-b-r-t v-l-t-s p-d-l- d-i-k-t-š- v-n-. ------------------------------------------ Es labprāt vēlētos pudeli dzirkstošā vīna. 0
T’agrada el peix? V-i --- -aršo-z---s? Vai tev garšo zivis? V-i t-v g-r-o z-v-s- -------------------- Vai tev garšo zivis? 0
T’agrada la carn? Va--tev--a-š--lie-------aļ-? Vai tev garšo liellopu gaļa? V-i t-v g-r-o l-e-l-p- g-ļ-? ---------------------------- Vai tev garšo liellopu gaļa? 0
T’agrada el porc? Va- -ev -arš----kga-a? Vai tev garšo cūkgaļa? V-i t-v g-r-o c-k-a-a- ---------------------- Vai tev garšo cūkgaļa? 0
Desitjaria un plat sense carn. E- v-l-- -----ko be- gaļas. Es vēlos kaut ko bez gaļas. E- v-l-s k-u- k- b-z g-ļ-s- --------------------------- Es vēlos kaut ko bez gaļas. 0
Desitjaria un plat de verdures. E- ----- ---zeņu---a--. Es vēlos dārzeņu plati. E- v-l-s d-r-e-u p-a-i- ----------------------- Es vēlos dārzeņu plati. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. E- vē------ut -o,--z ko -e-ū-- -l-i jā-aida. Es vēlos kaut ko, uz ko nebūtu ilgi jāgaida. E- v-l-s k-u- k-, u- k- n-b-t- i-g- j-g-i-a- -------------------------------------------- Es vēlos kaut ko, uz ko nebūtu ilgi jāgaida. 0
Vol acompanyament d’arròs? Vai---- -o-v------s-ar r-siem? Vai Jūs to vēlaties ar rīsiem? V-i J-s t- v-l-t-e- a- r-s-e-? ------------------------------ Vai Jūs to vēlaties ar rīsiem? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? V-i---s -- v-lati----r nū--lēm? Vai Jūs to vēlaties ar nūdelēm? V-i J-s t- v-l-t-e- a- n-d-l-m- ------------------------------- Vai Jūs to vēlaties ar nūdelēm? 0
Vol acompanyament de patates? Va- -ūs -o -ē-a---s -r kar--p--i--? Vai Jūs to vēlaties ar kartupeļiem? V-i J-s t- v-l-t-e- a- k-r-u-e-i-m- ----------------------------------- Vai Jūs to vēlaties ar kartupeļiem? 0
(Això) no m’agrada. T-----n -e-ar-o. Tas man negaršo. T-s m-n n-g-r-o- ---------------- Tas man negaršo. 0
El menjar està fred. Ēdi-n- ---au----. Ēdiens ir auksts. Ē-i-n- i- a-k-t-. ----------------- Ēdiens ir auksts. 0
Això no és el que he demanat. T--es-n-p---tī--. To es nepasūtīju. T- e- n-p-s-t-j-. ----------------- To es nepasūtīju. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.