Manual de conversa

ca Els adverbis   »   tr Nitelik zarfları

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [yüz]

Nitelik zarfları

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
ja – encara no / mai d------v---– daha-önce -iç d--- e---- – d--- ö--- h-- d-h- e-v-l – d-h- ö-c- h-ç -------------------------- daha evvel – daha önce hiç 0
Ha estat a Berlín? D-h---v--- -iç -er-----e--ulundu-u----? D--- e---- h-- B-------- b--------- m-- D-h- e-v-l h-ç B-r-i-’-e b-l-n-u-u- m-? --------------------------------------- Daha evvel hiç Berlin’de bulundunuz mu? 0
No, encara no / mai. Ha--r, d--a---c- hiç-bulu-m---m. H----- d--- ö--- h-- b---------- H-y-r- d-h- ö-c- h-ç b-l-n-a-ı-. -------------------------------- Hayır, daha önce hiç bulunmadım. 0
algú – ningú b--- --hiç kimse b--- – h-- k---- b-r- – h-ç k-m-e ---------------- biri – hiç kimse 0
Coneix vostè algú aquí? Bu-da-ta--dı---ız--ar -ı? B---- t---------- v-- m-- B-r-a t-n-d-ğ-n-z v-r m-? ------------------------- Burda tanıdığınız var mı? 0
No, no conec ningú aquí. H-yır,-b--da-k-m---- -a--mıyo-u-. H----- b---- k------ t----------- H-y-r- b-r-a k-m-e-i t-n-m-y-r-m- --------------------------------- Hayır, burda kimseyi tanımıyorum. 0
encara – ja no dah----a-tık-d-ğil d--- – a---- d---- d-h- – a-t-k d-ğ-l ------------------ daha – artık değil 0
Que es quedarà encara més temps? B----- ---- ç----a---ak -ıs-n-z? B----- d--- ç-- k------ m------- B-r-d- d-h- ç-k k-l-c-k m-s-n-z- -------------------------------- Burada daha çok kalacak mısınız? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. H----- bura-a -r--- f-z-a k--m--a-a--m. H----- b----- a---- f---- k------------ H-y-r- b-r-d- a-t-k f-z-a k-l-a-a-a-ı-. --------------------------------------- Hayır, burada artık fazla kalmayacağım. 0
alguna cosa més – res més birş---d--a---hiç b-r -ey b----- d--- – h-- b-- ş-- b-r-e- d-h- – h-ç b-r ş-y ------------------------- birşey daha – hiç bir şey 0
Encara vol alguna cosa més de beure? Bir-ş------a ----- is--rm-siniz? B-- ş-- d--- i---- i------------ B-r ş-y d-h- i-m-k i-t-r-i-i-i-? -------------------------------- Bir şey daha içmek istermisiniz? 0
No, no desitjo res més. Ha--r--b-şk- -i--bi--ş-- -st----oru-. H----- b---- h-- b-- ş-- i----------- H-y-r- b-ş-a h-ç b-r ş-y i-t-m-y-r-m- ------------------------------------- Hayır, başka hiç bir şey istemiyorum. 0
ja … alguna cosa – encara res ev--l---- h-n-z-değ-l e------ – h---- d---- e-v-l-e – h-n-z d-ğ-l --------------------- evvelce – henüz değil 0
Ja ha menjat alguna cosa? Ev---c- ----ş--ler -e--niz mi? E------ b-- ş----- y------ m-- E-v-l-e b-r ş-y-e- y-d-n-z m-? ------------------------------ Evvelce bir şeyler yediniz mi? 0
No, encara no he menjat res. H---r, h-n-----r ----yemed--. H----- h---- b-- ş-- y------- H-y-r- h-n-z b-r ş-y y-m-d-m- ----------------------------- Hayır, henüz bir şey yemedim. 0
algú més – ningú més d-h--b---a---r- –-a-tık-------y-k d--- b---- b--- – a---- k---- y-- d-h- b-ş-a b-r- – a-t-k k-m-e y-k --------------------------------- daha başka biri – artık kimse yok 0
Algú més voldria un cafè? B-ş-a -a----i-tey---va--mı? B---- k---- i------ v-- m-- B-ş-a k-h-e i-t-y-n v-r m-? --------------------------- Başka kahve isteyen var mı? 0
No, ningú més. H--ı-, -im---i-te-i-or. H----- k---- i--------- H-y-r- k-m-e i-t-m-y-r- ----------------------- Hayır, kimse istemiyor. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...