Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   be У рэстаране 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [трыццаць]

30 [trytstsats’]

У рэстаране 2

[U restarane 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Ка-- -----, шк---к---б---н-г- -ок-! К--- л----- ш------ я-------- с---- К-л- л-с-а- ш-л-н-у я-л-ч-а-а с-к-! ----------------------------------- Калі ласка, шклянку яблычнага соку! 0
K------s-a----k--ank- y-b-ych--g------! K--- l----- s-------- y---------- s---- K-l- l-s-a- s-k-y-n-u y-b-y-h-a-a s-k-! --------------------------------------- Kalі laska, shklyanku yablychnaga soku!
Una llimonada, si us plau. К--і-ласка, --лян-у --ман---! К--- л----- ш------ л-------- К-л- л-с-а- ш-л-н-у л-м-н-д-! ----------------------------- Калі ласка, шклянку ліманаду! 0
K-lі l-sk-, sh---ank- -іm---d-! K--- l----- s-------- l-------- K-l- l-s-a- s-k-y-n-u l-m-n-d-! ------------------------------- Kalі laska, shklyanku lіmanadu!
Un suc de tomàquet, si us plau. К-л--лас-а,--к-я-ку-т---т-аг------! К--- л----- ш------ т-------- с---- К-л- л-с-а- ш-л-н-у т-м-т-а-а с-к-! ----------------------------------- Калі ласка, шклянку таматнага соку! 0
K-l- --s-a- -hk--a--u ta-a--a-a----u! K--- l----- s-------- t-------- s---- K-l- l-s-a- s-k-y-n-u t-m-t-a-a s-k-! ------------------------------------- Kalі laska, shklyanku tamatnaga soku!
M’agradaria una copa de vi negre. Я ха----б- / --ц--- бы -е--х-чы--онага--і-а. Я х---- б- / х----- б- к---- ч-------- в---- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- к-л-х ч-р-о-а-а в-н-. -------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы келіх чырвонага віна. 0
Y- -hats----y-/---a-sela -- kelіkh ----v--a-a--іna. Y- k------ b- / k------- b- k----- c--------- v---- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- k-l-k- c-y-v-n-g- v-n-. --------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by kelіkh chyrvonaga vіna.
M’agradaria una copa de vi blanc. Я -ацеў -ы------е-а-б- ке--- б--аг--ві--. Я х---- б- / х----- б- к---- б----- в---- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- к-л-х б-л-г- в-н-. ----------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы келіх белага віна. 0
Ya-kh----- by-/ --at--la-by kel----be--g--v---. Y- k------ b- / k------- b- k----- b----- v---- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- k-l-k- b-l-g- v-n-. ----------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by kelіkh belaga vіna.
M’agradaria una ampolla de xampany. Я-хац----- /--а-ел- -ы --тэ-ьку--ам-ан-ка--. Я х---- б- / х----- б- б------- ш----------- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- б-т-л-к- ш-м-а-с-а-а- -------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы бутэльку шампанскага. 0
Y- k--t--u -- ---h-t-e-a by b---l’-- --a---ns----. Y- k------ b- / k------- b- b------- s------------ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- b-t-l-k- s-a-p-n-k-g-. -------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by butel’ku shampanskaga.
T’agrada el peix? Т- л-біш --бу? Т- л---- р---- Т- л-б-ш р-б-? -------------- Ты любіш рыбу? 0
T- l--bі-h ----? T- l------ r---- T- l-u-і-h r-b-? ---------------- Ty lyubіsh rybu?
T’agrada la carn? Ты-любі---л-в-ч---? Т- л---- я--------- Т- л-б-ш я-а-і-ы-у- ------------------- Ты любіш ялавічыну? 0
T- ----іsh---lavі-hyn-? T- l------ y----------- T- l-u-і-h y-l-v-c-y-u- ----------------------- Ty lyubіsh yalavіchynu?
T’agrada el porc? Ты-л-б-ш -в--і-у? Т- л---- с------- Т- л-б-ш с-і-і-у- ----------------- Ты любіш свініну? 0
T--l--bіsh --іnіn-? T- l------ s------- T- l-u-і-h s-і-і-u- ------------------- Ty lyubіsh svіnіnu?
Desitjaria un plat sense carn. Я------ -ы-/ х-це-а б- --о--е--дз- б----я--. Я х---- б- / х----- б- ш---------- б-- м---- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ш-о-н-б-д-ь б-з м-с-. -------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы што-небудзь без мяса. 0
Y- k--tse--by --kh-ts-------sh----e--dz- bez --as-. Y- k------ b- / k------- b- s----------- b-- m----- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- s-t---e-u-z- b-z m-a-a- --------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by shto-nebudz’ bez myasa.
Desitjaria un plat de verdures. Я -ац---б- /-х-ц--а--ы--ак-ску з гаро-ні-ы. Я х---- б- / х----- б- з------ з г--------- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- з-к-с-у з г-р-д-і-ы- ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы закуску з гародніны. 0
Ya k-a--eu b--- --a--e-a--y -akusku - g-rodnіny. Y- k------ b- / k------- b- z------ z g--------- Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- z-k-s-u z g-r-d-і-y- ------------------------------------------------ Ya khatseu by / khatsela by zakusku z garodnіny.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Я--ац-ў----/-хаце---б- -т--н---д--,--то--о--а -у--а ------а-а--. Я х---- б- / х----- б- ш----------- ш-- м---- х---- п----------- Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ш-о-н-б-д-ь- ш-о м-ж-а х-т-а п-ы-а-а-а-ь- ---------------------------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы што-небудзь, што можна хутка прыгатаваць. 0
Y- -h-t--u by - k-atse-- b--s--o-neb-dz’--sht---o-hna----tk--p--g--a-a-s-. Y- k------ b- / k------- b- s------------ s--- m----- k----- p------------ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- s-t---e-u-z-, s-t- m-z-n- k-u-k- p-y-a-a-a-s-. -------------------------------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by shto-nebudz’, shto mozhna khutka prygatavats’.
Vol acompanyament d’arròs? Вам--а---ь г--- з--ыс--? В-- п----- г--- з р----- В-м п-д-ц- г-т- з р-с-м- ------------------------ Вам падаць гэта з рысам? 0
V-m-pad--s’----- z ry---? V-- p------ g--- z r----- V-m p-d-t-’ g-t- z r-s-m- ------------------------- Vam padats’ geta z rysam?
Vol acompanyament de pasta / fideus? Вам---д----г--а-з -окш-н--? В-- п----- г--- з л-------- В-м п-д-ц- г-т- з л-к-ы-а-? --------------------------- Вам падаць гэта з локшынай? 0
Va--p--ats--g--a-z -o-s----y? V-- p------ g--- z l--------- V-m p-d-t-’ g-t- z l-k-h-n-y- ----------------------------- Vam padats’ geta z lokshynay?
Vol acompanyament de patates? В-м -адац- -э-а - бульб-й? В-- п----- г--- з б------- В-м п-д-ц- г-т- з б-л-б-й- -------------------------- Вам падаць гэта з бульбай? 0
V-- pa--ts--ge---z--ul’b-y? V-- p------ g--- z b------- V-m p-d-t-’ g-t- z b-l-b-y- --------------------------- Vam padats’ geta z bul’bay?
(Això) no m’agrada. Г--а н--мачн-. Г--- н-------- Г-т- н-с-а-н-. -------------- Гэта нясмачна. 0
G-ta--ya---c-n-. G--- n---------- G-t- n-a-m-c-n-. ---------------- Geta nyasmachna.
El menjar està fred. Е---х-л---а-. Е-- х-------- Е-а х-л-д-а-. ------------- Ежа халодная. 0
Ezh--k---o-n--a. E--- k---------- E-h- k-a-o-n-y-. ---------------- Ezha khalodnaya.
Això no és el que he demanat. Я -этаг--не зака-в---/ не-за-а-ва--. Я г----- н- з------- / н- з--------- Я г-т-г- н- з-к-з-а- / н- з-к-з-а-а- ------------------------------------ Я гэтага не заказваў / не заказвала. 0
Ya----ag- -e--a-a-vau-- -e---k--vala. Y- g----- n- z------- / n- z--------- Y- g-t-g- n- z-k-z-a- / n- z-k-z-a-a- ------------------------------------- Ya getaga ne zakazvau / ne zakazvala.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.