Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   mk Во ресторан 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [триесет]

30 [triyesyet]

Во ресторан 2

[Vo ryestoran 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Е-е- --- о- ј-бо--о,-м----. Е--- с-- о- ј------- м----- Е-е- с-к о- ј-б-л-о- м-л-м- --------------------------- Еден сок од јаболко, молам. 0
Yedye-------- јa-ol----m-l--. Y----- s-- o- ј------- m----- Y-d-e- s-k o- ј-b-l-o- m-l-m- ----------------------------- Yedyen sok od јabolko, molam.
Una llimonada, si us plau. Е-н- лимон-да- мол--. Е--- л-------- м----- Е-н- л-м-н-д-, м-л-м- --------------------- Една лимонада, молам. 0
Yedn--l-mon--a, mola-. Y---- l-------- m----- Y-d-a l-m-n-d-, m-l-m- ---------------------- Yedna limonada, molam.
Un suc de tomàquet, si us plau. Еде----к -- --м-ти- ----м. Е--- с-- о- д------ м----- Е-е- с-к о- д-м-т-, м-л-м- -------------------------- Еден сок од домати, молам. 0
Yedyen-----o- -o--t-, mol--. Y----- s-- o- d------ m----- Y-d-e- s-k o- d-m-t-, m-l-m- ---------------------------- Yedyen sok od domati, molam.
M’agradaria una copa de vi negre. Ј-с-би с---л-/--акала е--а -а---ц--е-о -ин-. Ј-- б- с---- / с----- е--- ч--- ц----- в---- Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- ч-ш- ц-в-н- в-н-. -------------------------------------------- Јас би сакал / сакала една чаша црвено вино. 0
Ј-- -i --k---/------- ye----c--sha-t--vye-- v-n-. Ј-- b- s---- / s----- y---- c----- t------- v---- Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a c-a-h- t-r-y-n- v-n-. ------------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna chasha tzrvyeno vino.
M’agradaria una copa de vi blanc. Ј-с б- ---ал --сака---ед-- ---- б-л--в--о. Ј-- б- с---- / с----- е--- ч--- б--- в---- Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- ч-ш- б-л- в-н-. ------------------------------------------ Јас би сакал / сакала една чаша бело вино. 0
Ј-s--i--a-a--/ -a---a-ye--a cha--a byel- v-n-. Ј-- b- s---- / s----- y---- c----- b---- v---- Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a c-a-h- b-e-o v-n-. ---------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna chasha byelo vino.
M’agradaria una ampolla de xampany. Ј-с----сак-- /---к-ла-едно--и-е ---п--с-о. Ј-- б- с---- / с----- е--- ш--- ш--------- Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- ш-ш- ш-м-а-с-о- ------------------------------------------ Јас би сакал / сакала едно шише шампањско. 0
Ј-s-bi--a-a--- sak--- y-dn--s-------sha-p---ko. Ј-- b- s---- / s----- y---- s------ s---------- Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-o s-i-h-e s-a-p-њ-k-. ----------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedno shishye shampaњsko.
T’agrada el peix? С---ш-ли-ри-а? С---- л- р---- С-к-ш л- р-б-? -------------- Сакаш ли риба? 0
Sak-sh l- -iba? S----- l- r---- S-k-s- l- r-b-? --------------- Sakash li riba?
T’agrada la carn? С---- -и ----дс----ес-? С---- л- г------- м---- С-к-ш л- г-в-д-к- м-с-? ----------------------- Сакаш ли говедско месо? 0
S--a-- -i --o--e-s-o-----o? S----- l- g--------- m----- S-k-s- l- g-o-y-d-k- m-e-o- --------------------------- Sakash li guovyedsko myeso?
T’agrada el porc? С-каш------и-с-----со? С---- л- с------ м---- С-к-ш л- с-и-с-о м-с-? ---------------------- Сакаш ли свинско месо? 0
Sa--sh li-svin--o--y--o? S----- l- s------ m----- S-k-s- l- s-i-s-o m-e-o- ------------------------ Sakash li svinsko myeso?
Desitjaria un plat sense carn. Јас -и---к---/---к------ш---без-м---. Ј-- б- с---- / с----- н---- б-- м---- Ј-с б- с-к-л / с-к-л- н-ш-о б-з м-с-. ------------------------------------- Јас би сакал / сакала нешто без месо. 0
Ј-- ----ak-- - -ak--a -yesht--b--z my--o. Ј-- b- s---- / s----- n------ b--- m----- Ј-s b- s-k-l / s-k-l- n-e-h-o b-e- m-e-o- ----------------------------------------- Јas bi sakal / sakala nyeshto byez myeso.
Desitjaria un plat de verdures. Ј----и -ак-- /--а-а-- ед-а-ч---ја -- -е-енч--. Ј-- б- с---- / с----- е--- ч----- с- з-------- Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- ч-н-ј- с- з-л-н-у-. ---------------------------------------------- Јас би сакал / сакала една чинија со зеленчук. 0
Ј-s-bi-s-kal / sa------e-na-c--niјa so -ye-y-n--o-k. Ј-- b- s---- / s----- y---- c------ s- z------------ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a c-i-i-a s- z-e-y-n-h-o-. ---------------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna chiniјa so zyelyenchook.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Ј-с би--а--л / --ка-а н-шт----т- -е -р-е-д---о. Ј-- б- с---- / с----- н----- ш-- н- т--- д----- Ј-с б- с-к-л / с-к-л- н-ш-о- ш-о н- т-а- д-л-о- ----------------------------------------------- Јас би сакал / сакала нешто, што не трае долго. 0
Јas b--s-kal ---a--la---e--to,--h-- n-e -ra-- ----uo. Ј-- b- s---- / s----- n------- s--- n-- t---- d------ Ј-s b- s-k-l / s-k-l- n-e-h-o- s-t- n-e t-a-e d-l-u-. ----------------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala nyeshto, shto nye traye dolguo.
Vol acompanyament d’arròs? Го с-кат- -и -ва со--риз? Г- с----- л- о-- с- о---- Г- с-к-т- л- о-а с- о-и-? ------------------------- Го сакате ли ова со ориз? 0
Guo-sakat-e ----va s- oriz? G-- s------ l- o-- s- o---- G-o s-k-t-e l- o-a s- o-i-? --------------------------- Guo sakatye li ova so oriz?
Vol acompanyament de pasta / fideus? Го сак--- ли-ов- -о -ес--н-н-? Г- с----- л- о-- с- т--------- Г- с-к-т- л- о-а с- т-с-е-и-и- ------------------------------ Го сакате ли ова со тестенини? 0
G-o -a-a-y---i-o-a--o t-es-y----i? G-- s------ l- o-- s- t----------- G-o s-k-t-e l- o-a s- t-e-t-e-i-i- ---------------------------------- Guo sakatye li ova so tyestyenini?
Vol acompanyament de patates? Го с---те--и--в-----к--п-р-? Г- с----- л- о-- с- к------- Г- с-к-т- л- о-а с- к-м-и-и- ---------------------------- Го сакате ли ова со компири? 0
G---s-----e -- -----o-k-mpir-? G-- s------ l- o-- s- k------- G-o s-k-t-e l- o-a s- k-m-i-i- ------------------------------ Guo sakatye li ova so kompiri?
(Això) no m’agrada. О----е м- --в-ус--. О-- н- м- е в------ О-а н- м- е в-у-н-. ------------------- Ова не ми е вкусно. 0
O---n-e m--y--v--o---. O-- n-- m- y- v------- O-a n-e m- y- v-o-s-o- ---------------------- Ova nye mi ye vkoosno.
El menjar està fred. Јад-ње-о --с-у-ен-. Ј------- е с------- Ј-д-њ-т- е с-у-е-о- ------------------- Јадењето е студено. 0
Јad-eњyeto y--s--od-en-. Ј--------- y- s--------- Ј-d-e-y-t- y- s-o-d-e-o- ------------------------ Јadyeњyeto ye stoodyeno.
Això no és el que he demanat. Јас-о-- -- г- --ра--в. Ј-- о-- н- г- н------- Ј-с о-а н- г- н-р-ч-в- ---------------------- Јас ова не го нарачав. 0
Јas---- ny----- nar--ha-. Ј-- o-- n-- g-- n-------- Ј-s o-a n-e g-o n-r-c-a-. ------------------------- Јas ova nye guo narachav.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.