Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   da Possessivpronominer 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [seksogtres]

Possessivpronominer 1

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
jo – el meu jeg – m-- / --t jeg – min / mit j-g – m-n / m-t --------------- jeg – min / mit 0
No trobo la meva clau. J-- k-n i-k- -i-d- -i- nø-l-. Jeg kan ikke finde min nøgle. J-g k-n i-k- f-n-e m-n n-g-e- ----------------------------- Jeg kan ikke finde min nøgle. 0
No trobo el meu bitllet. Jeg ka- i-ke fi-d- min --ll-t. Jeg kan ikke finde min billet. J-g k-n i-k- f-n-e m-n b-l-e-. ------------------------------ Jeg kan ikke finde min billet. 0
tu – el teu du –-din----it du – din / dit d- – d-n / d-t -------------- du – din / dit 0
Has trobat la teva clau? Ha---u---n--- d-- --g--? Har du fundet din nøgle? H-r d- f-n-e- d-n n-g-e- ------------------------ Har du fundet din nøgle? 0
Has trobat el teu bitllet? Har--u fundet -in -i--e-? Har du fundet din billet? H-r d- f-n-e- d-n b-l-e-? ------------------------- Har du fundet din billet? 0
ell – el seu h-- - -a-s han – hans h-n – h-n- ---------- han – hans 0
Saps on és la seva clau? V-------hv-r -a-s--ø-le e-? Ved du, hvor hans nøgle er? V-d d-, h-o- h-n- n-g-e e-? --------------------------- Ved du, hvor hans nøgle er? 0
Saps on és el seu bitllet? Ve- du- hvo- h--- -ill-t-er? Ved du, hvor hans billet er? V-d d-, h-o- h-n- b-l-e- e-? ---------------------------- Ved du, hvor hans billet er? 0
ella – el seu hu- - h-ndes hun – hendes h-n – h-n-e- ------------ hun – hendes 0
Els seus diners han desaparegut. Hen-e- ---------v--. Hendes penge er væk. H-n-e- p-n-e e- v-k- -------------------- Hendes penge er væk. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. O----n--s---edit---t -r--gs---æk. Og hendes kreditkort er også væk. O- h-n-e- k-e-i-k-r- e- o-s- v-k- --------------------------------- Og hendes kreditkort er også væk. 0
nosaltres – el nostre v--–-vor-s vi – vores v- – v-r-s ---------- vi – vores 0
El nostre avi està malalt. V-re--m----r-/ --r--- e--s--. Vores morfar / farfar er syg. V-r-s m-r-a- / f-r-a- e- s-g- ----------------------------- Vores morfar / farfar er syg. 0
La nostra àvia està bé de salut. Vore--m--mo----far-o--er-rask. Vores mormor / farmor er rask. V-r-s m-r-o- / f-r-o- e- r-s-. ------------------------------ Vores mormor / farmor er rask. 0
vosaltres – el vostre I --je-es I – jeres I – j-r-s --------- I – jeres 0
Nens, on és el vostre pare? Bø-n- -v-r-er --res--ar? Børn, hvor er jeres far? B-r-, h-o- e- j-r-s f-r- ------------------------ Børn, hvor er jeres far? 0
Nens, on és la vostra mare? B--n- h-o---r j--es ---? Børn, hvor er jeres mor? B-r-, h-o- e- j-r-s m-r- ------------------------ Børn, hvor er jeres mor? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!