Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   be Прыналежныя займеннікі 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [шэсцьдзесят шэсць]

66 [shests’dzesyat shests’]

Прыналежныя займеннікі 1

[Prynalezhnyya zaymennіkі 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
jo – el meu я---мой я – м-- я – м-й ------- я – мой 0
ya – moy y- – m-- y- – m-y -------- ya – moy
No trobo la meva clau. Я -- знах-д-- св-й-о -л---. Я н- з------- с----- к----- Я н- з-а-о-ж- с-а-г- к-ю-а- --------------------------- Я не знаходжу свайго ключа. 0
Ya--e-z-ak-o---u--v-y----ly-ch-. Y- n- z--------- s----- k------- Y- n- z-a-h-d-h- s-a-g- k-y-c-a- -------------------------------- Ya ne znakhodzhu svaygo klyucha.
No trobo el meu bitllet. Я-н- ------жу -в--г--біле-а. Я н- з------- с----- б------ Я н- з-а-о-ж- с-а-г- б-л-т-. ---------------------------- Я не знаходжу свайго білета. 0
Y- n- -n----dzh- -v---- b--e--. Y- n- z--------- s----- b------ Y- n- z-a-h-d-h- s-a-g- b-l-t-. ------------------------------- Ya ne znakhodzhu svaygo bіleta.
tu – el teu т- - т-ой т- – т--- т- – т-о- --------- ты – твой 0
ty –---oy t- – t--- t- – t-o- --------- ty – tvoy
Has trobat la teva clau? Ты -на-ш-ў св----лю-? Т- з------ с--- к---- Т- з-а-ш-ў с-о- к-ю-? --------------------- Ты знайшоў свой ключ? 0
T--z-a------s-oy ------? T- z------- s--- k------ T- z-a-s-o- s-o- k-y-c-? ------------------------ Ty znayshou svoy klyuch?
Has trobat el teu bitllet? Ты-з-а--оў сво- б---т? Т- з------ с--- б----- Т- з-а-ш-ў с-о- б-л-т- ---------------------- Ты знайшоў свой білет? 0
T- z--ys-ou s-oy --le-? T- z------- s--- b----- T- z-a-s-o- s-o- b-l-t- ----------------------- Ty znayshou svoy bіlet?
ell – el seu ён-----о ё- – я-- ё- – я-о -------- ён – яго 0
en -----o e- – y--- e- – y-g- --------- en – yago
Saps on és la seva clau? Т--в-д-еш, ----я-- к-юч? Т- в------ д-- я-- к---- Т- в-д-е-, д-е я-о к-ю-? ------------------------ Ты ведаеш, дзе яго ключ? 0
T---e-a-sh- ------go-k----h? T- v------- d-- y--- k------ T- v-d-e-h- d-e y-g- k-y-c-? ---------------------------- Ty vedaesh, dze yago klyuch?
Saps on és el seu bitllet? Т- -еда--,-----яго--і-ет? Т- в------ д-- я-- б----- Т- в-д-е-, д-е я-о б-л-т- ------------------------- Ты ведаеш, дзе яго білет? 0
T- -e-ae--- -z---ago -і---? T- v------- d-- y--- b----- T- v-d-e-h- d-e y-g- b-l-t- --------------------------- Ty vedaesh, dze yago bіlet?
ella – el seu я---- яе я-- – я- я-а – я- -------- яна – яе 0
y-n-----a-e y--- – y--- y-n- – y-y- ----------- yana – yaye
Els seus diners han desaparegut. Яе----шы-----ал-. Я- г---- п------- Я- г-о-ы п-а-а-і- ----------------- Яе грошы прапалі. 0
Y-y- -r-shy--r----і. Y--- g----- p------- Y-y- g-o-h- p-a-a-і- -------------------- Yaye groshy prapalі.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. І-я- крэды-н---кар--- --к--ма пр--ала. І я- к-------- к----- т------ п------- І я- к-э-ы-н-я к-р-к- т-к-а-а п-а-а-а- -------------------------------------- І яе крэдытная картка таксама прапала. 0
І -aye--r-d----ya k-rtka-t-ks-m----apa-a. І y--- k--------- k----- t------ p------- І y-y- k-e-y-n-y- k-r-k- t-k-a-a p-a-a-a- ----------------------------------------- І yaye kredytnaya kartka taksama prapala.
nosaltres – el nostre м--–--аш м- – н-- м- – н-ш -------- мы – наш 0
m--- nash m- – n--- m- – n-s- --------- my – nash
El nostre avi està malalt. Н---дз-д-ля --ор-. Н-- д------ х----- Н-ш д-я-у-я х-о-ы- ------------------ Наш дзядуля хворы. 0
Nash----a---y---hv-r-. N--- d-------- k------ N-s- d-y-d-l-a k-v-r-. ---------------------- Nash dzyadulya khvory.
La nostra àvia està bé de salut. Наш---аб-л- з-а--в-я. Н--- б----- з-------- Н-ш- б-б-л- з-а-о-а-. --------------------- Наша бабуля здаровая. 0
Nasha--a--------a-ova--. N---- b------ z--------- N-s-a b-b-l-a z-a-o-a-a- ------------------------ Nasha babulya zdarovaya.
vosaltres – el vostre в- –--аш в- – в-- в- – в-ш -------- вы – ваш 0
v- - v-sh v- – v--- v- – v-s- --------- vy – vash
Nens, on és el vostre pare? Дз--і, -----а- т-та? Д----- д-- в-- т---- Д-е-і- д-е в-ш т-т-? -------------------- Дзеці, дзе ваш тата? 0
Dz-ts-,--------h--a--? D------ d-- v--- t---- D-e-s-, d-e v-s- t-t-? ---------------------- Dzetsі, dze vash tata?
Nens, on és la vostra mare? Д-ец-,-дзе в-ша ма-а? Д----- д-- в--- м---- Д-е-і- д-е в-ш- м-м-? --------------------- Дзеці, дзе ваша мама? 0
D-e-s----ze-vash---a-a? D------ d-- v---- m---- D-e-s-, d-e v-s-a m-m-? ----------------------- Dzetsі, dze vasha mama?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!