Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   cs Přivlastňovací zájmena 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [šedesát šest]

Přivlastňovací zájmena 1

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
jo – el meu já-------- m-j- -s-ů--- -v-j-) j- – m-- / m--- (---- / s----- j- – m-j / m-j- (-v-j / s-o-e- ------------------------------ já – můj / moje (svůj / svoje) 0
No trobo la meva clau. N--ůž---a-ít-s-ůj -l--. N----- n---- s--- k---- N-m-ž- n-j-t s-ů- k-í-. ----------------------- Nemůžu najít svůj klíč. 0
No trobo el meu bitllet. Ne-ů-- --j-- s--u -í---n-u. N----- n---- s--- j-------- N-m-ž- n-j-t s-o- j-z-e-k-. --------------------------- Nemůžu najít svou jízdenku. 0
tu – el teu ty-- t-ůj - tvo-e------ / sv--e) t- – t--- / t---- (---- / s----- t- – t-ů- / t-o-e (-v-j / s-o-e- -------------------------------- ty – tvůj / tvoje (svůj / svoje) 0
Has trobat la teva clau? N------s- s-ů- --í-? N---- j-- s--- k---- N-š-l j-i s-ů- k-í-? -------------------- Našel jsi svůj klíč? 0
Has trobat el teu bitllet? N--e----- --o- -í---nk-? N---- j-- s--- j-------- N-š-l j-i s-o- j-z-e-k-? ------------------------ Našel jsi svou jízdenku? 0
ell – el seu on-- -eh- -svů- /--vo--) o- – j--- (---- / s----- o- – j-h- (-v-j / s-o-e- ------------------------ on – jeho (svůj / svoje) 0
Saps on és la seva clau? N--íš, k-e-j- -eh- -líč? N----- k-- j- j--- k---- N-v-š- k-e j- j-h- k-í-? ------------------------ Nevíš, kde je jeho klíč? 0
Saps on és el seu bitllet? Ne-í---kde -e j--o-jí-d--k-? N----- k-- j- j--- j-------- N-v-š- k-e j- j-h- j-z-e-k-? ---------------------------- Nevíš, kde je jeho jízdenka? 0
ella – el seu o-- –----í (sv------v-je) o-- – j--- (---- / s----- o-a – j-j- (-v-j / s-o-e- ------------------------- ona – její (svůj / svoje) 0
Els seus diners han desaparegut. J----p-n-ze----u -ry-. J--- p----- j--- p---- J-j- p-n-z- j-o- p-y-. ---------------------- Její peníze jsou pryč. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. A -ej- kredit-- -ar----- t-ké p-yč. A j--- k------- k---- j- t--- p---- A j-j- k-e-i-n- k-r-a j- t-k- p-y-. ----------------------------------- A její kreditní karta je také pryč. 0
nosaltres – el nostre my----áš - ---e ---ůj --s-oje) m- – n-- / n--- (---- / s----- m- – n-š / n-š- (-v-j / s-o-e- ------------------------------ my – náš / naše (svůj / svoje) 0
El nostre avi està malalt. N-š d--e-----e ---oc-ý. N-- d------ j- n------- N-š d-d-č-k j- n-m-c-ý- ----------------------- Náš dědeček je nemocný. 0
La nostra àvia està bé de salut. N-še-ba-ič----- --r---. N--- b------ j- z------ N-š- b-b-č-a j- z-r-v-. ----------------------- Naše babička je zdravá. 0
vosaltres – el vostre v- –-vá- - --š- -svů- /--voje) v- – v-- / v--- (---- / s----- v- – v-š / v-š- (-v-j / s-o-e- ------------------------------ vy – váš / vaše (svůj / svoje) 0
Nens, on és el vostre pare? D--i- kd- -e--áš tatí-e-? D---- k-- j- v-- t------- D-t-, k-e j- v-š t-t-n-k- ------------------------- Děti, kde je váš tatínek? 0
Nens, on és la vostra mare? D--i--k-e ---vaš- -ami-ka? D---- k-- j- v--- m------- D-t-, k-e j- v-š- m-m-n-a- -------------------------- Děti, kde je vaše maminka? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!