Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   am የያዙ ተውላጠሮች 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [ስልሳ ስድስት]

66 [silisa sidisiti]

የያዙ ተውላጠሮች 1

[āgenazabī tewilat’e simi 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
jo – el meu እኔ-– -ኔ እኔ – የኔ እ- – የ- ------- እኔ – የኔ 0
i-ē – --nē inē – yenē i-ē – y-n- ---------- inē – yenē
No trobo la meva clau. ቁ--ን--ግኘ- አ-ቻ-ኩም። ቁልፌን ማግኘት አልቻልኩም። ቁ-ፌ- ማ-ኘ- አ-ቻ-ኩ-። ----------------- ቁልፌን ማግኘት አልቻልኩም። 0
k’-l-f-----agin-e-- āl----li--m-. k’ulifēni maginyeti ālichalikumi. k-u-i-ē-i m-g-n-e-i ā-i-h-l-k-m-. --------------------------------- k’ulifēni maginyeti ālichalikumi.
No trobo el meu bitllet. ትኬ---ማ--ት----ልኩ-። ትኬቴን ማግኘት አልቻልኩም። ት-ቴ- ማ-ኘ- አ-ቻ-ኩ-። ----------------- ትኬቴን ማግኘት አልቻልኩም። 0
t--ētēni-m--in---i -lichal-k-mi. tikētēni maginyeti ālichalikumi. t-k-t-n- m-g-n-e-i ā-i-h-l-k-m-. -------------------------------- tikētēni maginyeti ālichalikumi.
tu – el teu አ-ተ- --– ያንተ/ቺ አንተ/ ቺ – ያንተ/ቺ አ-ተ- ቺ – ያ-ተ-ቺ -------------- አንተ/ ቺ – ያንተ/ቺ 0
ā---e/--hī - yan-te/c-ī ānite/ chī – yanite/chī ā-i-e- c-ī – y-n-t-/-h- ----------------------- ānite/ chī – yanite/chī
Has trobat la teva clau? ቁልፍ--/ሽ-----ከው/ሽ-? ቁልፍህን/ሽን አገኘከው/ሽው? ቁ-ፍ-ን-ሽ- አ-ኘ-ው-ሽ-? ------------------ ቁልፍህን/ሽን አገኘከው/ሽው? 0
k-uli-ihin-/--ini āg-n-----i/-----? k’ulifihini/shini āgenyekewi/shiwi? k-u-i-i-i-i-s-i-i ā-e-y-k-w-/-h-w-? ----------------------------------- k’ulifihini/shini āgenyekewi/shiwi?
Has trobat el teu bitllet? ትኬ-ህን/-ን አ--ከ-/ሽው? ትኬትህን/ሽን አገኘከው/ሽው? ት-ት-ን-ሽ- አ-ኘ-ው-ሽ-? ------------------ ትኬትህን/ሽን አገኘከው/ሽው? 0
ti--t---n-/-h--i-ā-e-yekewi-shiw-? tikētihini/shini āgenyekewi/shiwi? t-k-t-h-n-/-h-n- ā-e-y-k-w-/-h-w-? ---------------------------------- tikētihini/shini āgenyekewi/shiwi?
ell – el seu እ- – የሱ እሱ – የሱ እ- – የ- ------- እሱ – የሱ 0
i-- - ---u isu – yesu i-u – y-s- ---------- isu – yesu
Saps on és la seva clau? የሱ ቁ----- እ--ለ---ቃለ--ያ--? የሱ ቁልፍ የት እንዳለ ታውቃለህ/ያለሽ? የ- ቁ-ፍ የ- እ-ዳ- ታ-ቃ-ህ-ያ-ሽ- ------------------------- የሱ ቁልፍ የት እንዳለ ታውቃለህ/ያለሽ? 0
y--u -’--i-- y--- i--d--e --w---a--h--ya----i? yesu k’ulifi yeti inidale tawik’alehi/yaleshi? y-s- k-u-i-i y-t- i-i-a-e t-w-k-a-e-i-y-l-s-i- ---------------------------------------------- yesu k’ulifi yeti inidale tawik’alehi/yaleshi?
Saps on és el seu bitllet? የሱ ት-ት -- እ--ለ -ው-ለ-----? የሱ ትኬት የት እንዳለ ታውቃለህ/ያለሽ? የ- ት-ት የ- እ-ዳ- ታ-ቃ-ህ-ያ-ሽ- ------------------------- የሱ ትኬት የት እንዳለ ታውቃለህ/ያለሽ? 0
ye-u-ti-----yeti-i-idale -awik’a--hi/--lesh-? yesu tikēti yeti inidale tawik’alehi/yaleshi? y-s- t-k-t- y-t- i-i-a-e t-w-k-a-e-i-y-l-s-i- --------------------------------------------- yesu tikēti yeti inidale tawik’alehi/yaleshi?
ella – el seu እ--- --ሷ እሷ – የእሷ እ- – የ-ሷ -------- እሷ – የእሷ 0
is---- --’-swa iswa – ye’iswa i-w- – y-’-s-a -------------- iswa – ye’iswa
Els seus diners han desaparegut. የእሷ ገንዘ--የለ-። የእሷ ገንዘብ የለም። የ-ሷ ገ-ዘ- የ-ም- ------------- የእሷ ገንዘብ የለም። 0
y-----a -en-z--i--ele-i. ye’iswa genizebi yelemi. y-’-s-a g-n-z-b- y-l-m-. ------------------------ ye’iswa genizebi yelemi.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. እና የእሷ -ባን---ር-ም-የ-ም። እና የእሷ የባንክ ካርድም የለም። እ- የ-ሷ የ-ን- ካ-ድ- የ-ም- --------------------- እና የእሷ የባንክ ካርድም የለም። 0
i-- -e-iswa --ba--ki-k-r--i-- yel-m-. ina ye’iswa yebaniki karidimi yelemi. i-a y-’-s-a y-b-n-k- k-r-d-m- y-l-m-. ------------------------------------- ina ye’iswa yebaniki karidimi yelemi.
nosaltres – el nostre እኛ – የ-ኛ እኛ – የእኛ እ- – የ-ኛ -------- እኛ – የእኛ 0
in-- ------n-a inya – ye’inya i-y- – y-’-n-a -------------- inya – ye’inya
El nostre avi està malalt. የእ----ድ--ያት-ህ-ም-----። የእኛ ወንድ አያት ህመምተኛ ነው። የ-ኛ ወ-ድ አ-ት ህ-ም-ኛ ነ-። --------------------- የእኛ ወንድ አያት ህመምተኛ ነው። 0
y--in-a--enid--āyati-h--em-t--y----wi. ye’inya wenidi āyati himemitenya newi. y-’-n-a w-n-d- ā-a-i h-m-m-t-n-a n-w-. -------------------------------------- ye’inya wenidi āyati himemitenya newi.
La nostra àvia està bé de salut. የእ- -- -ያ--ጤ-- ናት። የእኛ ሴት አያት ጤነኛ ናት። የ-ኛ ሴ- አ-ት ጤ-ኛ ና-። ------------------ የእኛ ሴት አያት ጤነኛ ናት። 0
y--iny---ē----y----t--ne--a -ati. ye’inya sēti āyati t’ēnenya nati. y-’-n-a s-t- ā-a-i t-ē-e-y- n-t-. --------------------------------- ye’inya sēti āyati t’ēnenya nati.
vosaltres – el vostre እ--ተ – ---ንተ እናንተ – የእናንተ እ-ን- – የ-ና-ተ ------------ እናንተ – የእናንተ 0
in---t- – ye’inani-e inanite – ye’inanite i-a-i-e – y-’-n-n-t- -------------------- inanite – ye’inanite
Nens, on és el vostre pare? ልጆ---የእ--- -ባ- -ት-ነ-? ልጆች! የእናንተ አባት የት ነው? ል-ች- የ-ና-ተ አ-ት የ- ነ-? --------------------- ልጆች! የእናንተ አባት የት ነው? 0
l-j-ch-!---’in------ā-at- y-t- -ew-? lijochi! ye’inanite ābati yeti newi? l-j-c-i- y-’-n-n-t- ā-a-i y-t- n-w-? ------------------------------------ lijochi! ye’inanite ābati yeti newi?
Nens, on és la vostra mare? ል--!----ንተ--ና- የት ናት? ልጆች! የእናንተ እናት የት ናት? ል-ች- የ-ና-ተ እ-ት የ- ና-? --------------------- ልጆች! የእናንተ እናት የት ናት? 0
l-j--hi! ye--n--ite ----i-yeti-----? lijochi! ye’inanite inati yeti nati? l-j-c-i- y-’-n-n-t- i-a-i y-t- n-t-? ------------------------------------ lijochi! ye’inanite inati yeti nati?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!