Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   hy Possessive pronouns 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [վաթսունվեց]

66 [vat’sunvets’]

Possessive pronouns 1

[andznakan deranunner 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
jo – el meu ես---իմ ե- - ի- ե- - ի- ------- ես - իմ 0
y-- - -m y-- - i- y-s - i- -------- yes - im
No trobo la meva clau. Ես -մ բանալի--չե--գտ--ւ-: Ե- ի- բ------ չ-- գ------ Ե- ի- բ-ն-լ-ն չ-մ գ-ն-ւ-: ------------------------- Ես իմ բանալին չեմ գտնում: 0
Yes-----a--li- -h------t--m Y-- i- b------ c----- g---- Y-s i- b-n-l-n c-’-e- g-n-m --------------------------- Yes im banalin ch’yem gtnum
No trobo el meu bitllet. Ես -մ տո--ը-չ---գ-նու-: Ե- ի- տ---- չ-- գ------ Ե- ի- տ-մ-ը չ-մ գ-ն-ւ-: ----------------------- Ես իմ տոմսը չեմ գտնում: 0
Ye---- -o--y-ch--e- gtn-m Y-- i- t---- c----- g---- Y-s i- t-m-y c-’-e- g-n-m ------------------------- Yes im tomsy ch’yem gtnum
tu – el teu դ-ւ---քո դ-- - ք- դ-ւ - ք- -------- դու - քո 0
d- - ---o d- - k--- d- - k-v- --------- du - k’vo
Has trobat la teva clau? Դ-- քո բ-ն---- ---՞- ես: Դ-- ք- բ------ գ---- ե-- Դ-ւ ք- բ-ն-լ-ն գ-ե-լ ե-: ------------------------ Դու քո բանալին գտե՞լ ես: 0
D--k----b--alin-g-e---y-s D- k--- b------ g---- y-- D- k-v- b-n-l-n g-e-l y-s ------------------------- Du k’vo banalin gte՞l yes
Has trobat el teu bitllet? Դու-ք--տ-մս- --ե---ե-: Դ-- ք- տ---- գ---- ե-- Դ-ւ ք- տ-մ-ը գ-ե-լ ե-: ---------------------- Դու քո տոմսը գտե՞լ ես: 0
D- k-vo-tomsy-g-e-- yes D- k--- t---- g---- y-- D- k-v- t-m-y g-e-l y-s ----------------------- Du k’vo tomsy gte՞l yes
ell – el seu նա - նրա ն- - ն-- ն- - ն-ա -------- նա - նրա 0
n--- nra n- - n-- n- - n-a -------- na - nra
Saps on és la seva clau? Դ-ւ գ----ս --ա--ա-ալ-- --տե--է: Դ-- գ----- ն-- բ------ ո---- է- Դ-ւ գ-տ-՞- ն-ա բ-ն-լ-ն ո-տ-ղ է- ------------------------------- Դու գիտե՞ս նրա բանալին որտեղ է: 0
D- ----՞s nr--b------ v--teg--e D- g----- n-- b------ v------ e D- g-t-՞- n-a b-n-l-n v-r-e-h e ------------------------------- Du gite՞s nra banalin vortegh e
Saps on és el seu bitllet? Դ-ւ-գ----- ն-- --մ-- -րտ-ղ է: Դ-- գ----- ն-- տ---- ո---- է- Դ-ւ գ-տ-՞- ն-ա տ-մ-ը ո-տ-ղ է- ----------------------------- Դու գիտե՞ս նրա տոմսը որտեղ է: 0
D---i-e՞--n-a ----y --r--g- e D- g----- n-- t---- v------ e D- g-t-՞- n-a t-m-y v-r-e-h e ----------------------------- Du gite՞s nra tomsy vortegh e
ella – el seu ն--- իր ն- - ի- ն- - ի- ------- նա - իր 0
n- - ir n- - i- n- - i- ------- na - ir
Els seus diners han desaparegut. Նրա---ւ-ար- -կա: Ն-- գ------ չ--- Ն-ա գ-ւ-ա-ը չ-ա- ---------------- Նրա գումարը չկա: 0
Nra --m-r- ---ka N-- g----- c---- N-a g-m-r- c-’-a ---------------- Nra gumary ch’ka
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. Եվ -ր---րկ---- -արտն--լ -կ-: Ե- ի- վ------- ք---- է- չ--- Ե- ի- վ-ր-ա-ի- ք-ր-ն է- չ-ա- ---------------------------- Եվ իր վարկային քարտն էլ չկա: 0
Yev i- var--yin k’------- ch’-a Y-- i- v------- k----- e- c---- Y-v i- v-r-a-i- k-a-t- e- c-’-a ------------------------------- Yev ir varkayin k’artn el ch’ka
nosaltres – el nostre մե---- մեր մ--- - մ-- մ-ն- - մ-ր ---------- մենք - մեր 0
m--k’ - -er m---- - m-- m-n-’ - m-r ----------- menk’ - mer
El nostre avi està malalt. Մ-- --պ-կ---իվ-նդ--: Մ-- պ----- հ----- է- Մ-ր պ-պ-կ- հ-վ-ն- է- -------------------- Մեր պապիկը հիվանդ է: 0
M-- p--ik- hi--nd e M-- p----- h----- e M-r p-p-k- h-v-n- e ------------------- Mer papiky hivand e
La nostra àvia està bé de salut. Մեր տ-տիկը ա-ո-ջ է: Մ-- տ----- ա---- է- Մ-ր տ-տ-կ- ա-ո-ջ է- ------------------- Մեր տատիկը առողջ է: 0
Me--t--iky---ro-hj-e M-- t----- a------ e M-r t-t-k- a-r-g-j e -------------------- Mer tatiky arroghj e
vosaltres – el vostre դ--ք - -եր դ--- - ձ-- դ-ւ- - ձ-ր ---------- դուք - ձեր 0
duk----dz-r d--- - d--- d-k- - d-e- ----------- duk’ - dzer
Nens, on és el vostre pare? Որտ--ղ---ձե--հայր-կ-: Ո----- է ձ-- հ------- Ո-տ-՞- է ձ-ր հ-յ-ի-ը- --------------------- Որտե՞ղ է ձեր հայրիկը: 0
Vo-te-g- e --er-hay---y V------- e d--- h------ V-r-e-g- e d-e- h-y-i-y ----------------------- Vorte՞gh e dzer hayriky
Nens, on és la vostra mare? Որ-ե՞ղ-է--եր---յրիկ-: Ո----- է ձ-- մ------- Ո-տ-՞- է ձ-ր մ-յ-ի-ը- --------------------- Որտե՞ղ է ձեր մայրիկը: 0
Vor----h-- d-e- ma-ri-y V------- e d--- m------ V-r-e-g- e d-e- m-y-i-y ----------------------- Vorte՞gh e dzer mayriky

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!