Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   fa ‫ضمائر ملکی 1‬

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

‫66 [شصت و شش]‬

66 [shast-o-shesh]

‫ضمائر ملکی 1‬

[zamâyere melki 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
jo – el meu ‫-- - -ال م-‬ ‫-- – م-- م-- ‫-ن – م-ل م-‬ ------------- ‫من – مال من‬ 0
m-n----â---m-n m-- - m--- m-- m-n - m-l- m-n -------------- man - mâle man
No trobo la meva clau. ‫من--لی-م-ر- پید---می‌ک-م.‬ ‫-- ک---- ر- پ--- ن-------- ‫-ن ک-ی-م ر- پ-د- ن-ی-ک-م-‬ --------------------------- ‫من کلیدم را پیدا نمی‌کنم.‬ 0
ma-----i-a- r-----d- n-m-ko--m. m-- k------ r- p---- n--------- m-n k-l-d-m r- p-y-â n-m-k-n-m- ------------------------------- man kelidam râ peydâ nemikonam.
No trobo el meu bitllet. ‫م- -ل-ط --و--سم ر---یدا---ی‌----‬ ‫-- ب--- ا------ ر- پ--- ن-------- ‫-ن ب-ی- ا-و-و-م ر- پ-د- ن-ی-ک-م-‬ ---------------------------------- ‫من بلیط اتوبوسم را پیدا نمی‌کنم.‬ 0
m-n bel----ot---s---r- --yd- n-mikon-m. m-- b----- o------- r- p---- n--------- m-n b-l-t- o-o-u-a- r- p-y-â n-m-k-n-m- --------------------------------------- man belite otobusam râ peydâ nemikonam.
tu – el teu ‫ت---مال تو‬ ‫--- م-- ت-- ‫-و- م-ل ت-‬ ------------ ‫تو- مال تو‬ 0
t--- m--e--o t- - m--- t- t- - m-l- t- ------------ to - mâle to
Has trobat la teva clau? ‫ک-ید- -ا -ید- کر-ی-‬ ‫----- ر- پ--- ک----- ‫-ل-د- ر- پ-د- ک-د-؟- --------------------- ‫کلیدت را پیدا کردی؟‬ 0
kel-dat -------- --rd-? k------ r- p---- k----- k-l-d-t r- p-y-â k-r-i- ----------------------- kelidat râ peydâ kardi?
Has trobat el teu bitllet? ‫ب-----توب--- -ا-پ-دا----ی-‬ ‫---- ا------ ر- پ--- ک----- ‫-ل-ط ا-و-و-ت ر- پ-د- ک-د-؟- ---------------------------- ‫بلیط اتوبوست را پیدا کردی؟‬ 0
b-lite otob-sa- râ----d-----d-? b----- o------- r- p---- k----- b-l-t- o-o-u-a- r- p-y-â k-r-i- ------------------------------- belite otobusat râ peydâ kardi?
ell – el seu ‫ا---رد)----ل-او‬ ‫-------- م-- ا-- ‫-و-م-د-- م-ل ا-‬ ----------------- ‫او(مرد)- مال او‬ 0
o--(m-rd--- m-le--o o- (----- - m--- o- o- (-a-d- - m-l- o- ------------------- oo (mard) - mâle oo
Saps on és la seva clau? ‫-ی‌د--ی--ل-- -- --اس-؟‬ ‫------- ک--- ا- ک------ ‫-ی-د-ن- ک-ی- ا- ک-ا-ت-‬ ------------------------ ‫می‌دانی کلید او کجاست؟‬ 0
m-dâni --li-- ----oj--t? m----- k----- o- k------ m-d-n- k-l-d- o- k-j-s-? ------------------------ midâni kelide oo kojâst?
Saps on és el seu bitllet? ‫-ی-د--ی -ل-ط-اتوب-سش ----ت؟‬ ‫------- ب--- ا------ ک------ ‫-ی-د-ن- ب-ی- ا-و-و-ش ک-ا-ت-‬ ----------------------------- ‫می‌دانی بلیط اتوبوسش کجاست؟‬ 0
m--âni--el--e-o-obu---h k---s-? m----- b----- o-------- k------ m-d-n- b-l-t- o-o-u-a-h k-j-s-? ------------------------------- midâni belite otobusash kojâst?
ella – el seu ‫ا-(ز-)- م-- او‬ ‫------- م-- ا-- ‫-و-ز-)- م-ل ا-‬ ---------------- ‫او(زن)- مال او‬ 0
o- (za-) - -â-e oo o- (---- - m--- o- o- (-a-) - m-l- o- ------------------ oo (zan) - mâle oo
Els seus diners han desaparegut. ‫پو-ش--- -ده ----‬ ‫---- گ- ش-- ا---- ‫-و-ش گ- ش-ه ا-ت-‬ ------------------ ‫پولش گم شده است.‬ 0
poola-- gom -h-de -st. p------ g-- s---- a--- p-o-a-h g-m s-o-e a-t- ---------------------- poolash gom shode ast.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. ‫- ------اعت-اری- ه--گ--شده--ست.‬ ‫- ‫---- ا------- ه- گ- ش-- ا---- ‫- ‫-ا-ت ا-ت-ا-ی- ه- گ- ش-ه ا-ت-‬ --------------------------------- ‫و ‫کارت اعتباریش هم گم شده است.‬ 0
k-r-e-----eb-r-as---am---m -ho----s-. k---- e----------- h-- g-- s---- a--- k-r-e e-e-e-â-i-s- h-m g-m s-o-e a-t- ------------------------------------- kârte e-etebâriash ham gom shode ast.
nosaltres – el nostre ‫-- - مال---‬ ‫-- – م-- م-- ‫-ا – م-ل م-‬ ------------- ‫ما – مال ما‬ 0
mâ --mâl---â m- - m--- m- m- - m-l- m- ------------ mâ - mâle mâ
El nostre avi està malalt. ‫پد-بز----- ---ض ا-ت-‬ ‫---------- م--- ا---- ‫-د-ب-ر-م-ن م-ی- ا-ت-‬ ---------------------- ‫پدربزرگمان مریض است.‬ 0
ped---boz--ge--n---r----st. p--------------- m---- a--- p-d-r-b-z-r-e-â- m-r-z a-t- --------------------------- pedar-bozorgemân mariz ast.
La nostra àvia està bé de salut. ‫ما----ر--ا- --لم -ست-‬ ‫----------- س--- ا---- ‫-ا-ر-ز-گ-ا- س-ل- ا-ت-‬ ----------------------- ‫مادربزرگمان سالم است.‬ 0
mâdar-boz--g--â------- -st. m--------------- s---- a--- m-d-r-b-z-r-e-â- s-l-m a-t- --------------------------- mâdar-bozorgemân sâlem ast.
vosaltres – el vostre ‫شما -جم-- - --ل -ما‬ ‫--- (---- – م-- ش--- ‫-م- (-م-) – م-ل ش-ا- --------------------- ‫شما (جمع) – مال شما‬ 0
s-o-â (--m-a)-----le sho-â s---- (------ - m--- s---- s-o-â (-a---) - m-l- s-o-â -------------------------- shomâ (jam-a) - mâle shomâ
Nens, on és el vostre pare? ‫--ه‌ه-------ان ------‬ ‫------- پ----- ک------ ‫-چ-‌-ا- پ-ر-ا- ک-ا-ت-‬ ----------------------- ‫بچه‌ها، پدرتان کجاست؟‬ 0
ba--e-h-- -edaretân kojâs-? b-------- p-------- k------ b-c-e-h-, p-d-r-t-n k-j-s-? --------------------------- bache-hâ, pedaretân kojâst?
Nens, on és la vostra mare? ‫بچ---ا- م----ان--ج-س--‬ ‫------- م------ ک------ ‫-چ-‌-ا- م-د-ت-ن ک-ا-ت-‬ ------------------------ ‫بچه‌ها، مادرتان کجاست؟‬ 0
b-ch---â,-mâ--r---- ko----? b-------- m-------- k------ b-c-e-h-, m-d-r-t-n k-j-s-? --------------------------- bache-hâ, mâdaretân kojâst?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!