Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   hy giving reasons

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [յոթանասունհինգ]

75 [yot’anasunhing]

giving reasons

[inch’ vor ban himnavorel 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Per què no ve vostè? Ի-չ-ւ- չեք--ա---: Ի----- չ-- գ----- Ի-չ-ւ- չ-ք գ-լ-ս- ----------------- Ինչու՞ չեք գալիս: 0
I---’u՞ ----e-- g---s I------ c------ g---- I-c-’-՞ c-’-e-’ g-l-s --------------------- Inch’u՞ ch’yek’ galis
El temps és molt dolent. Եղա--կը-վա----: Ե------ վ--- է- Ե-ա-ա-ը վ-տ- է- --------------- Եղանակը վատն է: 0
Y-ghan-k- -atn-e Y-------- v--- e Y-g-a-a-y v-t- e ---------------- Yeghanaky vatn e
No vinc perquè el clima és molt dolent. Ե---եմ -ալ-ս, ո---հ-տև եղ-նակը--ատն է: Ե- չ-- գ----- ո------- ե------ վ--- է- Ե- չ-մ գ-լ-ս- ո-ո-հ-տ- ե-ա-ա-ը վ-տ- է- -------------------------------------- Ես չեմ գալիս, որովհետև եղանակը վատն է: 0
Yes--h’y-- g----, --ro--e-e--------aky --t--e Y-- c----- g----- v--------- y-------- v--- e Y-s c-’-e- g-l-s- v-r-v-e-e- y-g-a-a-y v-t- e --------------------------------------------- Yes ch’yem galis, vorovhetev yeghanaky vatn e
Per què no ve? Ի---ւ---է--ա գ---ս: Ի----- չ- ն- գ----- Ի-չ-ւ- չ- ն- գ-լ-ս- ------------------- Ինչու՞ չէ նա գալիս: 0
I-c---՞ c--e -a-gal-s I------ c--- n- g---- I-c-’-՞ c-’- n- g-l-s --------------------- Inch’u՞ ch’e na galis
No és convidat. Ն----ավի-վ-ծ --: Ն- հ-------- չ-- Ն- հ-ա-ի-վ-ծ չ-: ---------------- Նա հրավիրված չէ: 0
N- hra------- ch-e N- h--------- c--- N- h-a-i-v-t- c-’- ------------------ Na hravirvats ch’e
No ve perquè no és convidat. Ն- չ- գալ-----րո---տև--ա ---վիրված չ-: Ն- չ- գ----- ո------- ն- հ-------- չ-- Ն- չ- գ-լ-ս- ո-ո-հ-տ- ն- հ-ա-ի-վ-ծ չ-: -------------------------------------- Նա չի գալիս, որովհետև նա հրավիրված չէ: 0
Na--h-i ---i-- ---o--e--v-na--ra-ir---s --’e N- c--- g----- v--------- n- h--------- c--- N- c-’- g-l-s- v-r-v-e-e- n- h-a-i-v-t- c-’- -------------------------------------------- Na ch’i galis, vorovhetev na hravirvats ch’e
Per què no véns? Ի---ւ՞------ա-իս: Ի----- չ-- գ----- Ի-չ-ւ- չ-ս գ-լ-ս- ----------------- Ինչու՞ չես գալիս: 0
I-c--------y-- g-l-s I------ c----- g---- I-c-’-՞ c-’-e- g-l-s -------------------- Inch’u՞ ch’yes galis
No tinc temps. Ես -աման-կ--ունեմ: Ե- ժ------ չ------ Ե- ժ-մ-ն-կ չ-ւ-ե-: ------------------ Ես ժամանակ չունեմ: 0
Y----ham-n-- c--u--m Y-- z------- c------ Y-s z-a-a-a- c-’-n-m -------------------- Yes zhamanak ch’unem
No vinc perquè no tinc temps. Ե- չ-մ---լ-ս,-որով--տև-ժ-մ-նակ չունե-: Ե- չ-- գ----- ո------- ժ------ չ------ Ե- չ-մ գ-լ-ս- ո-ո-հ-տ- ժ-մ-ն-կ չ-ւ-ե-: -------------------------------------- Ես չեմ գալիս, որովհետև ժամանակ չունեմ: 0
Y---c---e---alis- vorovhetev -h-man---ch----m Y-- c----- g----- v--------- z------- c------ Y-s c-’-e- g-l-s- v-r-v-e-e- z-a-a-a- c-’-n-m --------------------------------------------- Yes ch’yem galis, vorovhetev zhamanak ch’unem
Per què no et quedes? Ինչո-՞ չ-- -նու-: Ի----- չ-- մ----- Ի-չ-ւ- չ-ս մ-ո-մ- ----------------- Ինչու՞ չես մնում: 0
In----- -h’ye---num I------ c----- m--- I-c-’-՞ c-’-e- m-u- ------------------- Inch’u՞ ch’yes mnum
Encara haig de treballar. Ես---տ- է դե--աշ-ատ--: Ե- պ--- է դ-- ա------- Ե- պ-տ- է դ-ռ ա-խ-տ-մ- ---------------------- Ես պետք է դեռ աշխատեմ: 0
Ye--p--k’ e-de---ash-hatem Y-- p---- e d--- a-------- Y-s p-t-’ e d-r- a-h-h-t-m -------------------------- Yes petk’ e derr ashkhatem
No em quedo perquè encara haig de treballar. Ե--չե---ն--մ, ո----ետ- ---պե-- է դ-ռ -շ--տեմ: Ե- չ-- մ----- ո------- ե- պ--- է դ-- ա------- Ե- չ-մ մ-ո-մ- ո-ո-հ-տ- ե- պ-տ- է դ-ռ ա-խ-տ-մ- --------------------------------------------- Ես չեմ մնում, որովհետև ես պետք է դեռ աշխատեմ: 0
Y----h-ye--m---- -orovhe--v -es---t-’ - --r--a--kh-t-m Y-- c----- m---- v--------- y-- p---- e d--- a-------- Y-s c-’-e- m-u-, v-r-v-e-e- y-s p-t-’ e d-r- a-h-h-t-m ------------------------------------------------------ Yes ch’yem mnum, vorovhetev yes petk’ e derr ashkhatem
Per què se’n va ja? Ինչու՞-եք -րդ---գն-ւ-: Ի----- ե- ա---- գ----- Ի-չ-ւ- ե- ա-դ-ն գ-ո-մ- ---------------------- Ինչու՞ եք արդեն գնում: 0
In--’u- y-----rd-n g-um I------ y--- a---- g--- I-c-’-՞ y-k- a-d-n g-u- ----------------------- Inch’u՞ yek’ arden gnum
Estic cansat. Ե-----ն----մ: Ե- հ----- ե-- Ե- հ-գ-ա- ե-: ------------- Ես հոգնած եմ: 0
Ye---og-at--yem Y-- h------ y-- Y-s h-g-a-s y-m --------------- Yes hognats yem
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. Ես --ու- ե-- ---վհ-տև--ոգ--ծ ե-: Ե- գ---- ե-- ո------- հ----- ե-- Ե- գ-ո-մ ե-, ո-ո-հ-տ- հ-գ-ա- ե-: -------------------------------- Ես գնում եմ, որովհետև հոգնած եմ: 0
Y---g-um -em,--o---h---- -ogna-----m Y-- g--- y--- v--------- h------ y-- Y-s g-u- y-m- v-r-v-e-e- h-g-a-s y-m ------------------------------------ Yes gnum yem, vorovhetev hognats yem
Per què se’n va ja? Ի--ու՞-ե----դ---գ-ո-մ: Ի----- ե- ա---- գ----- Ի-չ-ւ- ե- ա-դ-ն գ-ո-մ- ---------------------- Ինչու՞ եք արդեն գնում: 0
I-------y-k-----e- gn-m I------ y--- a---- g--- I-c-’-՞ y-k- a-d-n g-u- ----------------------- Inch’u՞ yek’ arden gnum
Ja és tard. Ար-ե--ու- -: Ա---- ո-- է- Ա-դ-ն ո-շ է- ------------ Արդեն ուշ է: 0
Arden u-h e A---- u-- e A-d-n u-h e ----------- Arden ush e
Me’n vaig perquè ja és tard. Ես--ն--- եմ--ո--վհետև--ր-ե- ո-շ-է: Ե- գ---- ե-- ո------- ա---- ո-- է- Ե- գ-ո-մ ե-, ո-ո-հ-տ- ա-դ-ն ո-շ է- ---------------------------------- Ես գնում եմ, որովհետև արդեն ուշ է: 0
Y-- gn-m----, -o------e--a-de---s--e Y-- g--- y--- v--------- a---- u-- e Y-s g-u- y-m- v-r-v-e-e- a-d-n u-h e ------------------------------------ Yes gnum yem, vorovhetev arden ush e

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...