Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   bg аргументирам нещо 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [седемдесет и пет]

75 [sedemdeset i pet]

аргументирам нещо 1

[argumentiram neshcho 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Per què no ve vostè? З-щ- н-м- д- дойде-е? З--- н--- д- д------- З-щ- н-м- д- д-й-е-е- --------------------- Защо няма да дойдете? 0
Z---cho ny--- -----yd--e? Z------ n---- d- d------- Z-s-c-o n-a-a d- d-y-e-e- ------------------------- Zashcho nyama da doydete?
El temps és molt dolent. В-----о - --шо. В------ е л---- В-е-е-о е л-ш-. --------------- Времето е лошо. 0
Vre--to--e-losho. V------ y- l----- V-e-e-o y- l-s-o- ----------------- Vremeto ye losho.
No vinc perquè el clima és molt dolent. Аз н--а----д--д-,--ащот- ----ето-- лош-. А- н--- д- д----- з----- в------ е л---- А- н-м- д- д-й-а- з-щ-т- в-е-е-о е л-ш-. ---------------------------------------- Аз няма да дойда, защото времето е лошо. 0
Az---ama da--o--a--za--ch-t- --e-eto -e -osho. A- n---- d- d----- z-------- v------ y- l----- A- n-a-a d- d-y-a- z-s-c-o-o v-e-e-o y- l-s-o- ---------------------------------------------- Az nyama da doyda, zashchoto vremeto ye losho.
Per què no ve? З--о-т-- н-ма д- -о-д-? З--- т-- н--- д- д----- З-щ- т-й н-м- д- д-й-е- ----------------------- Защо той няма да дойде? 0
Zas-c---toy--yama--- do--e? Z------ t-- n---- d- d----- Z-s-c-o t-y n-a-a d- d-y-e- --------------------------- Zashcho toy nyama da doyde?
No és convidat. Т-- не-е-п----е-. Т-- н- е п------- Т-й н- е п-к-н-н- ----------------- Той не е поканен. 0
T-y-n- ye--ok--en. T-- n- y- p------- T-y n- y- p-k-n-n- ------------------ Toy ne ye pokanen.
No ve perquè no és convidat. То---ям--да-д---е,-з-щот---е-----ка---. Т-- н--- д- д----- з----- н- е п------- Т-й н-м- д- д-й-е- з-щ-т- н- е п-к-н-н- --------------------------------------- Той няма да дойде, защото не е поканен. 0
To--n-a-a-d--doy-e-----h-h-t- ne -e p----en. T-- n---- d- d----- z-------- n- y- p------- T-y n-a-a d- d-y-e- z-s-c-o-o n- y- p-k-n-n- -------------------------------------------- Toy nyama da doyde, zashchoto ne ye pokanen.
Per què no véns? Защ--ням--д- ---деш? З--- н--- д- д------ З-щ- н-м- д- д-й-е-? -------------------- Защо няма да дойдеш? 0
Z------ --am--d- -oyd-sh? Z------ n---- d- d------- Z-s-c-o n-a-a d- d-y-e-h- ------------------------- Zashcho nyama da doydesh?
No tinc temps. А---------ре-е. А- н---- в----- А- н-м-м в-е-е- --------------- Аз нямам време. 0
A---y-m---vr--e. A- n----- v----- A- n-a-a- v-e-e- ---------------- Az nyamam vreme.
No vinc perquè no tinc temps. А- -ям---а--ой--,--а---- н--а- в-ем-. А- н--- д- д----- з----- н---- в----- А- н-м- д- д-й-а- з-щ-т- н-м-м в-е-е- ------------------------------------- Аз няма да дойда, защото нямам време. 0
A---y--a -a d-y-a, za-hc-ot- n-am-m-v-e-e. A- n---- d- d----- z-------- n----- v----- A- n-a-a d- d-y-a- z-s-c-o-o n-a-a- v-e-e- ------------------------------------------ Az nyama da doyda, zashchoto nyamam vreme.
Per què no et quedes? З----н- --т-не-? З--- н- о------- З-щ- н- о-т-н-ш- ---------------- Защо не останеш? 0
Z-s-c-o-------a-esh? Z------ n- o-------- Z-s-c-o n- o-t-n-s-? -------------------- Zashcho ne ostanesh?
Encara haig de treballar. Аз-тряб-а--а-р--отя--щ-. А- т----- д- р----- о--- А- т-я-в- д- р-б-т- о-е- ------------------------ Аз трябва да работя още. 0
A- t-y-b-- d---ab-------h-h-. A- t------ d- r------ o------ A- t-y-b-a d- r-b-t-a o-h-h-. ----------------------------- Az tryabva da rabotya oshche.
No em quedo perquè encara haig de treballar. Аз-няма -а остан-------т- ----в- да -а-отя -ще. А- н--- д- о------ з----- т----- д- р----- о--- А- н-м- д- о-т-н-, з-щ-т- т-я-в- д- р-б-т- о-е- ----------------------------------------------- Аз няма да остана, защото трябва да работя още. 0
A----am- da o----a,---shc---o--ryab-a-----ab-t---oshche. A- n---- d- o------ z-------- t------ d- r------ o------ A- n-a-a d- o-t-n-, z-s-c-o-o t-y-b-a d- r-b-t-a o-h-h-. -------------------------------------------------------- Az nyama da ostana, zashchoto tryabva da rabotya oshche.
Per què se’n va ja? Защ- с--т-ъгв----ве-е? З--- с- т------- в---- З-щ- с- т-ъ-в-т- в-ч-? ---------------------- Защо си тръгвате вече? 0
Z-s-c-o-s- -r-g-----v-c-e? Z------ s- t------- v----- Z-s-c-o s- t-y-v-t- v-c-e- -------------------------- Zashcho si trygvate veche?
Estic cansat. Аз---м-уморе- / у--р--а. А- с-- у----- / у------- А- с-м у-о-е- / у-о-е-а- ------------------------ Аз съм уморен / уморена. 0
Az-s---um--e- ----or-na. A- s-- u----- / u------- A- s-m u-o-e- / u-o-e-a- ------------------------ Az sym umoren / umorena.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. А---- -ръ--ам---а-от- с-- --орен -------на. А- с- т------- з----- с-- у----- / у------- А- с- т-ъ-в-м- з-щ-т- с-м у-о-е- / у-о-е-а- ------------------------------------------- Аз си тръгвам, защото съм уморен / уморена. 0
Az -i try-v-m,-za-hc--to sy-------- - um---na. A- s- t------- z-------- s-- u----- / u------- A- s- t-y-v-m- z-s-c-o-o s-m u-o-e- / u-o-e-a- ---------------------------------------------- Az si trygvam, zashchoto sym umoren / umorena.
Per què se’n va ja? З-щ---ам--------веч-? З--- з--------- в---- З-щ- з-м-н-в-т- в-ч-? --------------------- Защо заминавате вече? 0
Z--hch- zamin-vate -eche? Z------ z--------- v----- Z-s-c-o z-m-n-v-t- v-c-e- ------------------------- Zashcho zaminavate veche?
Ja és tard. Ве-е е к-сн-. В--- е к----- В-ч- е к-с-о- ------------- Вече е късно. 0
V-c-e y- kysn-. V---- y- k----- V-c-e y- k-s-o- --------------- Veche ye kysno.
Me’n vaig perquè ja és tard. За--на-а-- -ащо-о--еч- --къ-н-. З--------- з----- в--- е к----- З-м-н-в-м- з-щ-т- в-ч- е к-с-о- ------------------------------- Заминавам, защото вече е късно. 0
Z-----v--, -a--c---- ve-h- y- k-sn-. Z--------- z-------- v---- y- k----- Z-m-n-v-m- z-s-c-o-o v-c-e y- k-s-o- ------------------------------------ Zaminavam, zashchoto veche ye kysno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...