Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   ro a „argumenta” ceva 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [şaptezeci şi cinci]

a „argumenta” ceva 1

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Per què no ve vostè? De ----u-ve----? De ce nu veniţi? D- c- n- v-n-ţ-? ---------------- De ce nu veniţi? 0
El temps és molt dolent. Vr--ea--st- aşa-de --a. Vremea este aşa de rea. V-e-e- e-t- a-a d- r-a- ----------------------- Vremea este aşa de rea. 0
No vinc perquè el clima és molt dolent. N---i- p-n-ru--ă------vre-e- aşa-de -ea. Nu vin pentru că este vremea aşa de rea. N- v-n p-n-r- c- e-t- v-e-e- a-a d- r-a- ---------------------------------------- Nu vin pentru că este vremea aşa de rea. 0
Per què no ve? D--c--n- --n-? De ce nu vine? D- c- n- v-n-? -------------- De ce nu vine? 0
No és convidat. E- n- e--e-i---ta-. El nu este invitat. E- n- e-t- i-v-t-t- ------------------- El nu este invitat. 0
No ve perquè no és convidat. E--n--v--- ---t-u ---nu-e----in---at. El nu vine pentru că nu este invitat. E- n- v-n- p-n-r- c- n- e-t- i-v-t-t- ------------------------------------- El nu vine pentru că nu este invitat. 0
Per què no véns? De-ce-nu-v--? De ce nu vii? D- c- n- v-i- ------------- De ce nu vii? 0
No tinc temps. Nu--m---mp. Nu am timp. N- a- t-m-. ----------- Nu am timp. 0
No vinc perquè no tinc temps. Nu-vin p----u că-nu-am---m-. Nu vin pentru că nu am timp. N- v-n p-n-r- c- n- a- t-m-. ---------------------------- Nu vin pentru că nu am timp. 0
Per què no et quedes? D------- ---â-? De ce nu rămâi? D- c- n- r-m-i- --------------- De ce nu rămâi? 0
Encara haig de treballar. Mai-tre-u-e-să l--r--. Mai trebuie să lucrez. M-i t-e-u-e s- l-c-e-. ---------------------- Mai trebuie să lucrez. 0
No em quedo perquè encara haig de treballar. Nu-r--ân-p--tr---- m-- ------- -- -u--e-. Nu rămân pentru că mai trebuie să lucrez. N- r-m-n p-n-r- c- m-i t-e-u-e s- l-c-e-. ----------------------------------------- Nu rămân pentru că mai trebuie să lucrez. 0
Per què se’n va ja? D- -e pl----i--eja? De ce plecaţi deja? D- c- p-e-a-i d-j-? ------------------- De ce plecaţi deja? 0
Estic cansat. Sunt---osi-. Sunt obosit. S-n- o-o-i-. ------------ Sunt obosit. 0
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. P--- pen--u c------ ---si-. Plec pentru că sunt obosit. P-e- p-n-r- c- s-n- o-o-i-. --------------------------- Plec pentru că sunt obosit. 0
Per què se’n va ja? De ce plec--- -ej-? De ce plecaţi deja? D- c- p-e-a-i d-j-? ------------------- De ce plecaţi deja? 0
Ja és tard. E--e -------rziu. Este deja târziu. E-t- d-j- t-r-i-. ----------------- Este deja târziu. 0
Me’n vaig perquè ja és tard. P--- -e-tr- -ă ---a -s---tâ--iu. Plec pentru că deja este târziu. P-e- p-n-r- c- d-j- e-t- t-r-i-. -------------------------------- Plec pentru că deja este târziu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...