Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   ti ምኽንያት ምሃብ 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [ሰብዓንሓሙሽተን]

75 [sebi‘aniḥamushiteni]

ምኽንያት ምሃብ 1

[miẖiniyati mihabi 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Per què no ve vostè? ስለ-ን-ይ--ይትመ-? ስለምንታይ ዘይትመጹ? ስ-ም-ታ- ዘ-ት-ጹ- ------------- ስለምንታይ ዘይትመጹ? 0
s-lem--it--i --y---m--s--? sileminitayi zeyitimets’u? s-l-m-n-t-y- z-y-t-m-t-’-? -------------------------- sileminitayi zeyitimets’u?
El temps és molt dolent. ኣ-ዩ--ማቕ ኩነታ---የር --። ኣዝዩ ሕማቕ ኩነታት ኣየር ኣሎ። ኣ-ዩ ሕ-ቕ ኩ-ታ- ኣ-ር ኣ-። -------------------- ኣዝዩ ሕማቕ ኩነታት ኣየር ኣሎ። 0
a---u h-im-k-’i kune---i --e-i alo። aziyu h-imak-’i kunetati ayeri alo። a-i-u h-i-a-̱-i k-n-t-t- a-e-i a-o- ----------------------------------- aziyu ḥimaḵ’i kunetati ayeri alo።
No vinc perquè el clima és molt dolent. ኩ--- --ር ሕማቕ-ስ--ሎ-ኣ--ጽ-ን‘የ-። ኩነታት ኣየር ሕማቕ ስለዘሎ ኣይመጽእን‘የ ። ኩ-ታ- ኣ-ር ሕ-ቕ ስ-ዘ- ኣ-መ-እ-‘- ። ---------------------------- ኩነታት ኣየር ሕማቕ ስለዘሎ ኣይመጽእን‘የ ። 0
ku--t--i a-----h-----̱’- si-----o a----t--i-ini--e ። kunetati ayeri h-imak-’i silezelo ayimets’i’ini‘ye ። k-n-t-t- a-e-i h-i-a-̱-i s-l-z-l- a-i-e-s-i-i-i-y- ። ---------------------------------------------------- kunetati ayeri ḥimaḵ’i silezelo ayimets’i’ini‘ye ።
Per què no ve? ን--ስ----ይ -- -ይመ--? ንሱ ስለምንታይ ኢዩ ዘይመጽእ? ን- ስ-ም-ታ- ኢ- ዘ-መ-እ- ------------------- ንሱ ስለምንታይ ኢዩ ዘይመጽእ? 0
ni-u s-------t-yi īyu---y--et-’---? nisu sileminitayi īyu zeyimets’i’i? n-s- s-l-m-n-t-y- ī-u z-y-m-t-’-’-? ----------------------------------- nisu sileminitayi īyu zeyimets’i’i?
No és convidat. ንሱ -ይተዓደ---። ንሱ ኣይተዓደመን ። ን- ኣ-ተ-ደ-ን ። ------------ ንሱ ኣይተዓደመን ። 0
ni-- -y--e--de-e-i-። nisu ayite‘ademeni ። n-s- a-i-e-a-e-e-i ። -------------------- nisu ayite‘ademeni ።
No ve perquè no és convidat. ስለዘ----መ--ይመጽ-ን --፣-። ስለዘይተዓደመ ኣይመጽእን እዩ፣ ። ስ-ዘ-ተ-ደ- ኣ-መ-እ- እ-፣ ። --------------------- ስለዘይተዓደመ ኣይመጽእን እዩ፣ ። 0
s--e-e-i--‘a-eme ayimets’-’in---yu--። silezeyite‘ademe ayimets’i’ini iyu፣ ። s-l-z-y-t-‘-d-m- a-i-e-s-i-i-i i-u- ። ------------------------------------- silezeyite‘ademe ayimets’i’ini iyu፣ ።
Per què no véns? ንስ--ስለ-ን-- ኢኻ ---መጽ-? ንስኻ ስለምንታይ ኢኻ ዘይትመጽእ? ን-ኻ ስ-ም-ታ- ኢ- ዘ-ት-ጽ-? --------------------- ንስኻ ስለምንታይ ኢኻ ዘይትመጽእ? 0
n-s-h-a -il--i-i-a-- ---a -e-i-i------’-? nisih-a sileminitayi īh-a zeyitimets’i’i? n-s-h-a s-l-m-n-t-y- ī-̱- z-y-t-m-t-’-’-? ----------------------------------------- nisiẖa sileminitayi īẖa zeyitimets’i’i?
No tinc temps. ኣነ ----ብ-ይ-። ኣነ ግዜ የብለይን። ኣ- ግ- የ-ለ-ን- ------------ ኣነ ግዜ የብለይን። 0
an--g--- --b---y--i። ane gizē yebileyini። a-e g-z- y-b-l-y-n-። -------------------- ane gizē yebileyini።
No vinc perquè no tinc temps. ኣነ ግዜ ስለ-ይ-ለ--ኣይ-ጽ--‘የ- ። ኣነ ግዜ ስለዘይብለይ ኣይመጽእን‘የ፣ ። ኣ- ግ- ስ-ዘ-ብ-ይ ኣ-መ-እ-‘-፣ ። ------------------------- ኣነ ግዜ ስለዘይብለይ ኣይመጽእን‘የ፣ ። 0
a------ē-sil---y-b-l-yi-a---e-s’-’i---y---። ane gizē silezeyibileyi ayimets’i’ini‘ye፣ ። a-e g-z- s-l-z-y-b-l-y- a-i-e-s-i-i-i-y-፣ ። ------------------------------------------- ane gizē silezeyibileyi ayimets’i’ini‘ye፣ ።
Per què no et quedes? ስለ-ንታ- -ኻ ዘይት--ሕ? ስለምንታይ ኢኻ ዘይትጸንሕ? ስ-ም-ታ- ኢ- ዘ-ት-ን-? ----------------- ስለምንታይ ኢኻ ዘይትጸንሕ? 0
s------ita-----̱a zey---t-’en-ḥ-? sileminitayi īh-a zeyitits’enih-i? s-l-m-n-t-y- ī-̱- z-y-t-t-’-n-h-i- ---------------------------------- sileminitayi īẖa zeyitits’eniḥi?
Encara haig de treballar. ኣ---- ክ-ርሕ--ለኒ። ኣነ ጌና ክሰርሕ ኣለኒ። ኣ- ጌ- ክ-ር- ኣ-ኒ- --------------- ኣነ ጌና ክሰርሕ ኣለኒ። 0
an- g-n- --ser--̣i alenī። ane gēna kiserih-i alenī። a-e g-n- k-s-r-h-i a-e-ī- ------------------------- ane gēna kiseriḥi alenī።
No em quedo perquè encara haig de treballar. ኣነ ኣ--ን-ን-መኽ--ቱ--ና---ርሕ-ስ---ኒ። ኣነ ኣይጸንሕን መኽንያቱ ጌና ክሰርሕ ስለዘሎኒ። ኣ- ኣ-ጸ-ሕ- መ-ን-ቱ ጌ- ክ-ር- ስ-ዘ-ኒ- ------------------------------ ኣነ ኣይጸንሕን መኽንያቱ ጌና ክሰርሕ ስለዘሎኒ። 0
a-e----t-’e-i---n- meh-in----- gēna -i------- --le-el--ī። ane ayits’enih-ini meh-iniyatu gēna kiserih-i silezelonī። a-e a-i-s-e-i-̣-n- m-h-i-i-a-u g-n- k-s-r-h-i s-l-z-l-n-። --------------------------------------------------------- ane ayits’eniḥini meẖiniyatu gēna kiseriḥi silezelonī።
Per què se’n va ja? ስ---ታ---ኸ- ኣ--ም? ስለምንታይ ትኸዱ ኣሎኹም? ስ-ም-ታ- ት-ዱ ኣ-ኹ-? ---------------- ስለምንታይ ትኸዱ ኣሎኹም? 0
s--e---i-ayi -iẖed- -l-----i? sileminitayi tih-edu aloh-umi? s-l-m-n-t-y- t-h-e-u a-o-̱-m-? ------------------------------ sileminitayi tiẖedu aloẖumi?
Estic cansat. ደኺ-----። ደኺመ ኣሎኹ። ደ-መ ኣ-ኹ- -------- ደኺመ ኣሎኹ። 0
deẖ--- a--ẖ-። deh-īme aloh-u። d-h-ī-e a-o-̱-። --------------- deẖīme aloẖu።
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. ደ-- --ዘሎኹ ክኸይድ-የ ። ደኺመ ስለዘሎኹ ክኸይድ‘የ ። ደ-መ ስ-ዘ-ኹ ክ-ይ-‘- ። ------------------ ደኺመ ስለዘሎኹ ክኸይድ‘የ ። 0
d-ẖ--------zel---- -i-̱e-i-i‘-e-። deh-īme silezeloh-u kih-eyidi‘ye ። d-h-ī-e s-l-z-l-h-u k-h-e-i-i-y- ። ---------------------------------- deẖīme silezeloẖu kiẖeyidi‘ye ።
Per què se’n va ja? ስለ-ንታ- ድኣ-ሕጂ ---? ስለምንታይ ድኣ ሕጂ ትኸዱ? ስ-ም-ታ- ድ- ሕ- ት-ዱ- ----------------- ስለምንታይ ድኣ ሕጂ ትኸዱ? 0
sil---n-tayi-di’a h---ī t-----u? sileminitayi di’a h-ijī tih-edu? s-l-m-n-t-y- d-’- h-i-ī t-h-e-u- -------------------------------- sileminitayi di’a ḥijī tiẖedu?
Ja és tard. ግ----ዩ -- ። ግዜ መስዩ ኢዩ ። ግ- መ-ዩ ኢ- ። ----------- ግዜ መስዩ ኢዩ ። 0
giz--mesiyu --u ። gizē mesiyu īyu ። g-z- m-s-y- ī-u ። ----------------- gizē mesiyu īyu ።
Me’n vaig perquè ja és tard. መ-ዩ -------ክ--ድ ---። መስዩ ስለ ዝኾነ ክኸይድ እየ ። መ-ዩ ስ- ዝ-ነ ክ-ይ- እ- ። -------------------- መስዩ ስለ ዝኾነ ክኸይድ እየ ። 0
m-s--- sil----h-on--kiẖ-yid----e ። mesiyu sile zih-one kih-eyidi iye ። m-s-y- s-l- z-h-o-e k-h-e-i-i i-e ። ----------------------------------- mesiyu sile ziẖone kiẖeyidi iye ።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...