Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   fr argumenter qc. 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [soixante-quinze]

argumenter qc. 1

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Per què no ve vostè? P--rqu-i-n- -en---v-us--a--? P------- n- v--------- p-- ? P-u-q-o- n- v-n-z-v-u- p-s ? ---------------------------- Pourquoi ne venez-vous pas ? 0
El temps és molt dolent. Le -em-s est---o--ma-v-is. L- t---- e-- t--- m------- L- t-m-s e-t t-o- m-u-a-s- -------------------------- Le temps est trop mauvais. 0
No vinc perquè el clima és molt dolent. Je -----e-----s --r-e--ue -e-te--- e---t--p --u---s. J- n- v---- p-- p---- q-- l- t---- e-- t--- m------- J- n- v-e-s p-s p-r-e q-e l- t-m-s e-t t-o- m-u-a-s- ---------------------------------------------------- Je ne viens pas parce que le temps est trop mauvais. 0
Per què no ve? P-----oi--- v-e----l -a--? P------- n- v------- p-- ? P-u-q-o- n- v-e-t-i- p-s ? -------------------------- Pourquoi ne vient-il pas ? 0
No és convidat. Il-n’--t-p-s---vité. I- n---- p-- i------ I- n-e-t p-s i-v-t-. -------------------- Il n’est pas invité. 0
No ve perquè no és convidat. I---- vien--p---pa--e-----l--’--t pa--i---t-. I- n- v---- p-- p---- q---- n---- p-- i------ I- n- v-e-t p-s p-r-e q-’-l n-e-t p-s i-v-t-. --------------------------------------------- Il ne vient pas parce qu’il n’est pas invité. 0
Per què no véns? Po--q-o- -- vie---t--p-s ? P------- n- v------- p-- ? P-u-q-o- n- v-e-s-t- p-s ? -------------------------- Pourquoi ne viens-tu pas ? 0
No tinc temps. Je --a--pas--e--e---. J- n--- p-- l- t----- J- n-a- p-s l- t-m-s- --------------------- Je n’ai pas le temps. 0
No vinc perquè no tinc temps. Je ne -ie-s p-s p-r----ue ------i -as l---e---. J- n- v---- p-- p---- q-- j- n--- p-- l- t----- J- n- v-e-s p-s p-r-e q-e j- n-a- p-s l- t-m-s- ----------------------------------------------- Je ne viens pas parce que je n’ai pas le temps. 0
Per què no et quedes? P-u-qu---ne re-t---tu --- ? P------- n- r-------- p-- ? P-u-q-o- n- r-s-e---u p-s ? --------------------------- Pourquoi ne restes-tu pas ? 0
Encara haig de treballar. J--do-- ---o-- --a-a---e-. J- d--- e----- t---------- J- d-i- e-c-r- t-a-a-l-e-. -------------------------- Je dois encore travailler. 0
No em quedo perquè encara haig de treballar. Je ne-r--t- p----a--e -ue-je----s-e--o---tra--i----. J- n- r---- p-- p---- q-- j- d--- e----- t---------- J- n- r-s-e p-s p-r-e q-e j- d-i- e-c-r- t-a-a-l-e-. ---------------------------------------------------- Je ne reste pas parce que je dois encore travailler. 0
Per què se’n va ja? Po--qu---p---e--v--s--éjà-? P------- p---------- d--- ? P-u-q-o- p-r-e---o-s d-j- ? --------------------------- Pourquoi partez-vous déjà ? 0
Estic cansat. Je s--s fati-ué. J- s--- f------- J- s-i- f-t-g-é- ---------------- Je suis fatigué. 0
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. Je -ars d--à --r---que-j- s--s f-t-gué. J- p--- d--- p---- q-- j- s--- f------- J- p-r- d-j- p-r-e q-e j- s-i- f-t-g-é- --------------------------------------- Je pars déjà parce que je suis fatigué. 0
Per què se’n va ja? Pour---i -ar-e--v--- -é---? P------- p---------- d--- ? P-u-q-o- p-r-e---o-s d-j- ? --------------------------- Pourquoi partez-vous déjà ? 0
Ja és tard. Il---- -é-- ---d. I- e-- d--- t---- I- e-t d-j- t-r-. ----------------- Il est déjà tard. 0
Me’n vaig perquè ja és tard. Je --rs--éj- par-- q-’-l---t ---à -ar-. J- p--- d--- p---- q---- e-- d--- t---- J- p-r- d-j- p-r-e q-’-l e-t d-j- t-r-. --------------------------------------- Je pars déjà parce qu’il est déjà tard. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...