Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   lt ką pagrįsti 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [septyniasdešimt penki]

ką pagrįsti 1

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Per què no ve vostè? Ko-ėl---at-i-a-e? K---- n---------- K-d-l n-a-e-n-t-? ----------------- Kodėl neateinate? 0
El temps és molt dolent. Ora- ---- b--g-s. O--- t--- b------ O-a- t-k- b-o-a-. ----------------- Oras toks blogas. 0
No vinc perquè el clima és molt dolent. (--) -eateisiu, ne--ora---o-- b-og-s. (--- n--------- n-- o--- t--- b------ (-š- n-a-e-s-u- n-s o-a- t-k- b-o-a-. ------------------------------------- (Aš) neateisiu, nes oras toks blogas. 0
Per què no ve? K---l-j-s -ea--i-a? K---- j-- n-------- K-d-l j-s n-a-e-n-? ------------------- Kodėl jis neateina? 0
No és convidat. J- -e--i-t-. J- n-------- J- n-k-i-t-. ------------ Jo nekvietė. 0
No ve perquè no és convidat. Jis n-a----,---- ----ek---tė. J-- n------- n-- j- n-------- J-s n-a-e-s- n-s j- n-k-i-t-. ----------------------------- Jis neateis, nes jo nekvietė. 0
Per què no véns? K--ė---u-neate-n-? K---- t- n-------- K-d-l t- n-a-e-n-? ------------------ Kodėl tu neateini? 0
No tinc temps. (-š)-n---ri------o. (--- n------ l----- (-š- n-t-r-u l-i-o- ------------------- (Aš) neturiu laiko. 0
No vinc perquè no tinc temps. (A-)------inu---e--net-r---l-i-o. (--- n-------- n-- n------ l----- (-š- n-a-e-n-, n-s n-t-r-u l-i-o- --------------------------------- (Aš) neateinu, nes neturiu laiko. 0
Per què no et quedes? Kod------asili---? K---- n----------- K-d-l n-p-s-l-e-i- ------------------ Kodėl nepasilieki? 0
Encara haig de treballar. (Aš) d-r tur-u-di--t-. (--- d-- t---- d------ (-š- d-r t-r-u d-r-t-. ---------------------- (Aš) dar turiu dirbti. 0
No em quedo perquè encara haig de treballar. (A-- n-p-s------,--e- d-r--uri- d-rb--. (--- n----------- n-- d-- t---- d------ (-š- n-p-s-l-e-u- n-s d-r t-r-u d-r-t-. --------------------------------------- (Aš) nepasilieku, nes dar turiu dirbti. 0
Per què se’n va ja? K-dėl (------a---š-i-ate? K---- (---- j-- i-------- K-d-l (-ū-) j-u i-e-n-t-? ------------------------- Kodėl (jūs) jau išeinate? 0
Estic cansat. A----v--g-- ---us-. A- p------- / ----- A- p-v-r-ę- / --s-. ------------------- Aš pavargęs / -usi. 0
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. (-š) i--inu,-nes e-u-p--a-g-s / --si. (--- i------ n-- e-- p------- / ----- (-š- i-e-n-, n-s e-u p-v-r-ę- / --s-. ------------------------------------- (Aš) išeinu, nes esu pavargęs / -usi. 0
Per què se’n va ja? Ko-----jū-- j-- -š-a--------? K---- (---- j-- i------------ K-d-l (-ū-) j-u i-v-ž-u-j-t-? ----------------------------- Kodėl (jūs) jau išvažiuojate? 0
Ja és tard. Ja- v-lu. J-- v---- J-u v-l-. --------- Jau vėlu. 0
Me’n vaig perquè ja és tard. (-š- --v-ži----- -e- -au v---. (--- i---------- n-- j-- v---- (-š- i-v-ž-u-j-, n-s j-u v-l-. ------------------------------ (Aš) išvažiuoju, nes jau vėlu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...