Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   sq tё argumentosh diçka 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [shtatёdhjetёepesё]

tё argumentosh diçka 1

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Per què no ve vostè? Pse n-k v-ni? P-- n-- v---- P-e n-k v-n-? ------------- Pse nuk vini? 0
El temps és molt dolent. Mo-- ---tё k-- --k--. M--- ё---- k-- i k--- M-t- ё-h-ё k-q i k-q- --------------------- Moti ёshtё kaq i keq. 0
No vinc perquè el clima és molt dolent. N-- v--,---pse mo-i-ё---- -hum- --keq. N-- v--- s---- m--- ё---- s---- i k--- N-k v-j- s-p-e m-t- ё-h-ё s-u-ё i k-q- -------------------------------------- Nuk vij, sepse moti ёshtё shumё i keq. 0
Per què no ve? Ps--n---v-en ai? P-- n-- v--- a-- P-e n-k v-e- a-? ---------------- Pse nuk vjen ai? 0
No és convidat. Ai---k-ёs--- - ft-ar. A- n-- ё---- i f----- A- n-k ё-h-ё i f-u-r- --------------------- Ai nuk ёshtё i ftuar. 0
No ve perquè no és convidat. Ai--uk v-e--s- n-- --h---i----a-. A- n-- v--- s- n-- ё---- i f----- A- n-k v-e- s- n-k ё-h-ё i f-u-r- --------------------------------- Ai nuk vjen se nuk ёshtё i ftuar. 0
Per què no véns? Pse-n-- vje-? P-- n-- v---- P-e n-k v-e-? ------------- Pse nuk vjen? 0
No tinc temps. U-- nu- k-m --h-. U-- n-- k-- k---- U-ё n-k k-m k-h-. ----------------- Unё nuk kam kohё. 0
No vinc perquè no tinc temps. Nuk vij- ----- nu----m--oh-. N-- v--- s---- n-- k-- k---- N-k v-j- s-p-e n-k k-m k-h-. ---------------------------- Nuk vij, sepse nuk kam kohё. 0
Per què no et quedes? P-- -uk-r--? P-- n-- r--- P-e n-k r-i- ------------ Pse nuk rri? 0
Encara haig de treballar. Un- ----t--ё-p-----a-om-. U-- d---- t- p---- a----- U-ё d-h-t t- p-n-j a-o-a- ------------------------- Unё duhet tё punoj akoma. 0
No em quedo perquè encara haig de treballar. N-k ---,--epse m--du-e- t- p--------ma. N-- r--- s---- m- d---- t- p---- a----- N-k r-i- s-p-e m- d-h-t t- p-n-j a-o-a- --------------------------------------- Nuk rri, sepse mё duhet tё punoj akoma. 0
Per què se’n va ja? Pse -o-i-n- --ni? P-- p- i--- t---- P-e p- i-n- t-n-? ----------------- Pse po ikni tani? 0
Estic cansat. Un----- ---o-h--. U-- j-- i l------ U-ё j-m i l-d-u-. ----------------- Unё jam i lodhur. 0
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. P------j, ---s- ----i ----u-. P- s----- s---- j-- i l------ P- s-k-j- s-p-e j-m i l-d-u-. ----------------------------- Po shkoj, sepse jam i lodhur. 0
Per què se’n va ja? Ps- p- ikni-ta--? P-- p- i--- t---- P-e p- i-n- t-n-? ----------------- Pse po ikni tani? 0
Ja és tard. Ёs--ё-von- ----mё. Ё---- v--- t------ Ё-h-ё v-n- t-s-m-. ------------------ Ёshtё vonё tashmё. 0
Me’n vaig perquè ja és tard. P- -hk-j, s---e ёsh-- v-n-. P- s----- s---- ё---- v---- P- s-k-j- s-p-e ё-h-ё v-n-. --------------------------- Po shkoj, sepse ёshtё vonё. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...