Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 1   »   cs zdůvodnění 1

75 [setanta-cinc]

argumentar alguna cosa 1

argumentar alguna cosa 1

75 [sedmdesát pět]

zdůvodnění 1

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Per què no ve vostè? Pr------ř-j----? P--- n---------- P-o- n-p-i-d-t-? ---------------- Proč nepřijdete? 0
El temps és molt dolent. J---p--né --č-sí. J- š----- p------ J- š-a-n- p-č-s-. ----------------- Je špatné počasí. 0
No vinc perquè el clima és molt dolent. Nepř-j-u- p-ot-ž--je -pa--- -o-así. N-------- p------ j- š----- p------ N-p-i-d-, p-o-o-e j- š-a-n- p-č-s-. ----------------------------------- Nepřijdu, protože je špatné počasí. 0
Per què no ve? P--- --př-j--? P--- n-------- P-o- n-p-i-d-? -------------- Proč nepřijde? 0
No és convidat. N-ní-po-v--. N--- p------ N-n- p-z-á-. ------------ Není pozván. 0
No ve perquè no és convidat. N-př--de--pro-o-----ní-p-----. N-------- p------ n--- p------ N-p-i-d-, p-o-o-e n-n- p-z-á-. ------------------------------ Nepřijde, protože není pozván. 0
Per què no véns? Proč n-p-ij---? P--- n--------- P-o- n-p-i-d-š- --------------- Proč nepřijdeš? 0
No tinc temps. Ne--- --s. N---- č--- N-m-m č-s- ---------- Nemám čas. 0
No vinc perquè no tinc temps. Ne---j----p-ot-ž- --má--ča-. N-------- p------ n---- č--- N-p-i-d-, p-o-o-e n-m-m č-s- ---------------------------- Nepřijdu, protože nemám čas. 0
Per què no et quedes? Pr-č-n-zůst----? P--- n---------- P-o- n-z-s-a-e-? ---------------- Proč nezůstaneš? 0
Encara haig de treballar. M---m-j-š-ě p-a-ov-t. M---- j---- p-------- M-s-m j-š-ě p-a-o-a-. --------------------- Musím ještě pracovat. 0
No em quedo perquè encara haig de treballar. N-zůs--n---pr--o-- m--í--j-ště----c-v-t. N--------- p------ m---- j---- p-------- N-z-s-a-u- p-o-o-e m-s-m j-š-ě p-a-o-a-. ---------------------------------------- Nezůstanu, protože musím ještě pracovat. 0
Per què se’n va ja? P--č----odch--í--? P--- u- o--------- P-o- u- o-c-á-í-e- ------------------ Proč už odcházíte? 0
Estic cansat. J-em-u-aven-. J--- u------- J-e- u-a-e-ý- ------------- Jsem unavený. 0
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada. J---p--č, --ot-že----m una-e--. J-- p---- p------ j--- u------- J-u p-y-, p-o-o-e j-e- u-a-e-ý- ------------------------------- Jdu pryč, protože jsem unavený. 0
Per què se’n va ja? P------ --jíždí-e? P--- u- o--------- P-o- u- o-j-ž-í-e- ------------------ Proč už odjíždíte? 0
Ja és tard. J- -ž-po-dě. J- u- p----- J- u- p-z-ě- ------------ Je už pozdě. 0
Me’n vaig perquè ja és tard. Od-í-dí-- -ro-o---u---e p-z--. O-------- p------ u- j- p----- O-j-ž-í-, p-o-o-e u- j- p-z-ě- ------------------------------ Odjíždím, protože už je pozdě. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna = emocional, idioma estranger = racional?

En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell. El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge. Ens fem més creatius i flexibles. Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes. La memòria s'exercita aprenent. Com més aprenem, millor funciona. Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament. Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular. Així en resolen els problemes amb major celeritat. Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió. Però com es decideixen depèn també de les llengües. Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions. Els científics han experimentat això amb diversos subjectes. Tots els individus de l'experiment eren bilingües. A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua. En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta. La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema. Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives. Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra. Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes. I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien! Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc. En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura. Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes. També llavors es va fer visible una clara diferència. Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents. Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna. Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...