Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   am ሌሎችን ማወቅ

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [ሶስት]

3 [sositi]

ሌሎችን ማወቅ

[sewochini metewawek’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Hola! ጤ- -ስጥ--！ ጤ- ይ----- ጤ- ይ-ጥ-ኝ- --------- ጤና ይስጥልኝ！ 0
t-ēna-y-s---il-n-i！ t---- y------------ t-ē-a y-s-t-i-i-y-！ ------------------- t’ēna yisit’ilinyi！
Bon dia! መ-ካም-ቀን！ መ--- ቀ-- መ-ካ- ቀ-！ -------- መልካም ቀን！ 0
meli--m--k’e-i！ m------- k----- m-l-k-m- k-e-i- --------------- melikami k’eni！
Com va? እን-------ነ-? እ---- ነ----- እ-ደ-ን ነ-/-ሽ- ------------ እንደምን ነህ/ነሽ? 0
in--emi-i--eh--nesh-? i-------- n---------- i-i-e-i-i n-h-/-e-h-? --------------------- inidemini nehi/neshi?
Que és d’Europa vostè? ከ-ው-ፓ-----መ--? ከ---- ነ- የ---- ከ-ው-ፓ ነ- የ-ጡ-? -------------- ከአውሮፓ ነው የመጡት? 0
k-----r-pa-n--i yemet-uti? k--------- n--- y--------- k-’-w-r-p- n-w- y-m-t-u-i- -------------------------- ke’āwiropa newi yemet’uti?
Que és d’Amèrica vostè? ከ---ካ--------? ከ---- ነ- የ---- ከ-ሜ-ካ ነ- የ-ጡ-? -------------- ከአሜሪካ ነው የመጡት? 0
k-’------a n--i yem---ut-? k--------- n--- y--------- k-’-m-r-k- n-w- y-m-t-u-i- -------------------------- ke’āmērīka newi yemet’uti?
Que és d’Àsia vostè? ከ-ስያ ነው----ት? ከ--- ነ- የ---- ከ-ስ- ነ- የ-ጡ-? ------------- ከኤስያ ነው የመጡት? 0
ke’ēsi---n--- ---et-u--? k------- n--- y--------- k-’-s-y- n-w- y-m-t-u-i- ------------------------ ke’ēsiya newi yemet’uti?
En quin hotel s’allotja vostè? በ-ትኛው -ቴል ----ረ-ት/የተቀመ--？ በ---- ሆ-- ነ- ያ----------- በ-ት-ው ሆ-ል ነ- ያ-ፉ-/-ተ-መ-ት- ------------------------- በየትኛው ሆቴል ነው ያረፉት/የተቀመጡት？ 0
b-------aw- hotē-- n-----are--t-------’---t’uti？ b---------- h----- n--- y----------------------- b-y-t-n-a-i h-t-l- n-w- y-r-f-t-/-e-e-’-m-t-u-i- ------------------------------------------------ beyetinyawi hotēli newi yarefuti/yetek’emet’uti？
Quant fa que és aquí? ምን-ያ----ዜ ቆ---ዚ-? ም- ያ-- ጊ- ቆ- እ--- ም- ያ-ል ጊ- ቆ- እ-ህ- ----------------- ምን ያክል ጊዜ ቆዩ እዚህ? 0
mini -aki-i-g-------y--i----? m--- y----- g--- k---- i----- m-n- y-k-l- g-z- k-o-u i-ī-i- ----------------------------- mini yakili gīzē k’oyu izīhi?
Fins quan es quedarà? ለም---ክ- ጊ--ይቆ-ሉ? ለ-- ያ-- ጊ- ይ---- ለ-ን ያ-ል ጊ- ይ-ያ-? ---------------- ለምን ያክል ጊዜ ይቆያሉ? 0
l---n- -ak-l--gīzē-yi-’--a--? l----- y----- g--- y--------- l-m-n- y-k-l- g-z- y-k-o-a-u- ----------------------------- lemini yakili gīzē yik’oyalu?
Li agrada la seva estada aquí? እንዴት አ--ት---ህ？- ---ታ---ዚህ? እ--- አ--- አ---- ወ---- እ--- እ-ዴ- አ-ኙ- አ-ህ-/ ወ-ዉ-ል እ-ህ- -------------------------- እንዴት አገኙት አዚህ？/ ወደዉታል እዚህ? 0
ini-ēti-āge--uti-āzīh-？/-we-e----li-i-īhi? i------ ā------- ā------ w--------- i----- i-i-ē-i ā-e-y-t- ā-ī-i-/ w-d-w-t-l- i-ī-i- ------------------------------------------ inidēti āgenyuti āzīhi？/ wedewutali izīhi?
Que fa vacances aquí? ለ---ት/--ዝ--ት -ው -ዚህ-ያሉት? ለ----------- ነ- እ-- ያ--- ለ-ረ-ት-ለ-ዝ-ና- ነ- እ-ህ ያ-ት- ------------------------ ለእረፍት/ለመዝናናት ነው እዚህ ያሉት? 0
l-’-r----i/-e--z-----ti n--- ---hi -----i? l---------------------- n--- i---- y------ l-’-r-f-t-/-e-e-i-a-a-i n-w- i-ī-i y-l-t-? ------------------------------------------ le’irefiti/lemezinanati newi izīhi yaluti?
Visiti’m! እ--- --ዳ-ዴ -ጎ--ኝ! እ--- አ---- ይ----- እ-ክ- አ-ዳ-ዴ ይ-ብ-ኝ- ----------------- እባክዎ አንዳንዴ ይጎብኙኝ! 0
i-a-i-- -----n--ē--igob-nyun--! i------ ā-------- y------------ i-a-i-o ā-i-a-i-ē y-g-b-n-u-y-! ------------------------------- ibakiwo ānidanidē yigobinyunyi!
Aquesta és la meva adreça. የ- አድ-- --ህ -ው። የ- አ--- እ-- ነ-- የ- አ-ራ- እ-ህ ነ-። --------------- የኔ አድራሻ እዚህ ነው። 0
y-n- --ir-sh--i--h- -e-i. y--- ā------- i---- n---- y-n- ā-i-a-h- i-ī-i n-w-. ------------------------- yenē ādirasha izīhi newi.
Ens veiem demà? ነገ እ--ናኛለን? ነ- እ------- ነ- እ-ገ-ኛ-ን- ----------- ነገ እንገናኛለን? 0
n--e -n--e-a-y---n-? n--- i-------------- n-g- i-i-e-a-y-l-n-? -------------------- nege inigenanyaleni?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. አዝ--ው!-ሌላ-ጉዳ- አለ-። አ----- ሌ- ጉ-- አ--- አ-ና-ው- ሌ- ጉ-ይ አ-ኝ- ------------------ አዝናለው! ሌላ ጉዳይ አለኝ። 0
ā----le-i- l-l- ----y--āle--i. ā--------- l--- g----- ā------ ā-i-a-e-i- l-l- g-d-y- ā-e-y-. ------------------------------ āzinalewi! lēla gudayi ālenyi.
Adéu! ቻው! ቻ-- ቻ-! --- ቻው! 0
ch-wi! c----- c-a-i- ------ chawi!
A reveure! ደ---ሁን /-ሁኚ! ደ-- ሁ- / ሁ-- ደ-ና ሁ- / ሁ-! ------------ ደህና ሁን / ሁኚ! 0
dehin---uni - h-n--! d----- h--- / h----- d-h-n- h-n- / h-n-ī- -------------------- dehina huni / hunyī!
Fins aviat! በቅር- -ይ-ለ-/-ይ---! እን--ኛ-ን። በ--- አ----------- እ------- በ-ር- አ-ካ-ው-አ-ሻ-ው- እ-ገ-ኛ-ን- -------------------------- በቅርቡ አይካለው/አይሻለው! እንገናኛለን። 0
bek--r-b----i--l-w-/-y----le-i- -n------y-l-n-. b-------- ā-------------------- i-------------- b-k-i-i-u ā-i-a-e-i-ā-i-h-l-w-! i-i-e-a-y-l-n-. ----------------------------------------------- bek’iribu āyikalewi/āyishalewi! inigenanyaleni.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!