Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   kk Getting to know others

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [үш]

3 [üş]

Getting to know others

[Tanısw]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Hola! Сал--! С----- С-л-м- ------ Салем! 0
Sale-! S----- S-l-m- ------ Salem!
Bon dia! Қ--ырл- күн! Қ------ к--- Қ-й-р-ы к-н- ------------ Қайырлы күн! 0
Q---rl--kün! Q------ k--- Q-y-r-ı k-n- ------------ Qayırlı kün!
Com va? Қ----с-ң? /--алайс-з? Қ-------- / Қ-------- Қ-л-й-ы-? / Қ-л-й-ы-? --------------------- Қалайсың? / Қалайсыз? 0
Q---ys-ñ?-/ -al-ys--? Q-------- / Q-------- Q-l-y-ı-? / Q-l-y-ı-? --------------------- Qalaysıñ? / Qalaysız?
Que és d’Europa vostè? Еу--п-да-сы--б-? Е----------- б-- Е-р-п-д-н-ы- б-? ---------------- Еуропадансыз ба? 0
Ew-o-a---s-- b-? E----------- b-- E-r-p-d-n-ı- b-? ---------------- Ewropadansız ba?
Que és d’Amèrica vostè? Аме-ик--ан-ы---а? А------------ б-- А-е-и-а-а-с-з б-? ----------------- Америкадансыз ба? 0
A-erï-a-an-ız -a? A------------ b-- A-e-ï-a-a-s-z b-? ----------------- Amerïkadansız ba?
Que és d’Àsia vostè? А-ия-ан-ыз --? А--------- б-- А-и-д-н-ы- б-? -------------- Азиядансыз ба? 0
Azïyadan-ı- b-? A---------- b-- A-ï-a-a-s-z b-? --------------- Azïyadansız ba?
En quin hotel s’allotja vostè? Қ---қон-- үй----о--а--ңыз? Қ-- қ---- ү--- т---------- Қ-й қ-н-қ ү-г- т-қ-а-ы-ы-? -------------------------- Қай қонақ үйге тоқтадыңыз? 0
Q-- qonaq----e --q-adı---? Q-- q---- ü--- t---------- Q-y q-n-q ü-g- t-q-a-ı-ı-? -------------------------- Qay qonaq üyge toqtadıñız?
Quant fa que és aquí? Кел--ң------а-ш---о---? К--------- қ---- б----- К-л-е-і-г- қ-н-а б-л-ы- ----------------------- Келгеңізге қанша болды? 0
K-lg-ñ---e--a-ş----ldı? K--------- q---- b----- K-l-e-i-g- q-n-a b-l-ı- ----------------------- Kelgeñizge qanşa boldı?
Fins quan es quedarà? М-н-а --н-- --лас-з? М---- қ---- б------- М-н-а қ-н-а б-л-с-з- -------------------- Мұнда қанша боласыз? 0
Mu------nş- -olas--? M---- q---- b------- M-n-a q-n-a b-l-s-z- -------------------- Munda qanşa bolasız?
Li agrada la seva estada aquí? Сі-г--бұ- же- -н-й --? С---- б-- ж-- ұ--- м-- С-з-е б-л ж-р ұ-а- м-? ---------------------- Сізге бұл жер ұнай ма? 0
S-z-- -----e- u-ay---? S---- b-- j-- u--- m-- S-z-e b-l j-r u-a- m-? ---------------------- Sizge bul jer unay ma?
Que fa vacances aquí? М--д--де--лысқа ке-ді--з --? М---- д-------- к------- б-- М-н-а д-м-л-с-а к-л-і-і- б-? ---------------------------- Мұнда демалысқа келдіңіз бе? 0
M---a -emal-s-a-k----ñi- be? M---- d-------- k------- b-- M-n-a d-m-l-s-a k-l-i-i- b-? ---------------------------- Munda demalısqa keldiñiz be?
Visiti’m! М-ған-қона--а-кел---з! М---- қ------ к------- М-ғ-н қ-н-қ-а к-л-ң-з- ---------------------- Маған қонаққа келіңіз! 0
Mağ-- q--aqqa --li-i-! M---- q------ k------- M-ğ-n q-n-q-a k-l-ñ-z- ---------------------- Mağan qonaqqa keliñiz!
Aquesta és la meva adreça. М--а--- --нің-----нжа---. М---- — м---- м---------- М-н-у — м-н-ң м-к-н-а-ы-. ------------------------- Мынау — менің мекенжайым. 0
M--aw-—--e-iñ-mekenj--ım. M---- — m---- m---------- M-n-w — m-n-ñ m-k-n-a-ı-. ------------------------- Mınaw — meniñ mekenjayım.
Ens veiem demà? Ерт-ң--е--е-е--з-б-? Е---- к--------- б-- Е-т-ң к-з-е-е-і- б-? -------------------- Ертең кездесеміз бе? 0
E-----k--d-----z -e? E---- k--------- b-- E-t-ñ k-z-e-e-i- b-? -------------------- Erteñ kezdesemiz be?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Ө-ін--ке-о-а-, ба--а--ос-ары----р -д-. Ө------- о---- б---- ж------- б-- е--- Ө-і-і-к- о-а-, б-с-а ж-с-а-ы- б-р е-і- -------------------------------------- Өкінішке орай, басқа жоспарым бар еді. 0
Öki--şke ---y--b--qa-jo--a-ım-b---e--. Ö------- o---- b---- j------- b-- e--- Ö-i-i-k- o-a-, b-s-a j-s-a-ı- b-r e-i- -------------------------------------- Ökinişke oray, basqa josparım bar edi.
Adéu! Са- б--! /-С-у -ол-ң-з! С-- б--- / С-- б------- С-у б-л- / С-у б-л-ң-з- ----------------------- Сау бол! / Сау болыңыз! 0
Sa----l! /--aw bo-ı-ı-! S-- b--- / S-- b------- S-w b-l- / S-w b-l-ñ-z- ----------------------- Saw bol! / Saw bolıñız!
A reveure! К-рі-кен-е! К---------- К-р-с-е-ш-! ----------- Көріскенше! 0
K--i--e-ş-! K---------- K-r-s-e-ş-! ----------- Köriskenşe!
Fins aviat! Таяу--рад--к-р--к-нш-! Т--- а---- к---------- Т-я- а-а-а к-р-с-е-ш-! ---------------------- Таяу арада көріскенше! 0
T--a----a-a k-riske--e! T---- a---- k---------- T-y-w a-a-a k-r-s-e-ş-! ----------------------- Tayaw arada köriskenşe!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!