Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   be Знаёміцца

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [тры]

3 [try]

Знаёміцца

[Znaemіtstsa]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Hola! Прыві--н--! П---------- П-ы-і-а-н-! ----------- Прывітанне! 0
Pry-іt-n--! P---------- P-y-і-a-n-! ----------- Pryvіtanne!
Bon dia! Д-бры -з--ь! Д---- д----- Д-б-ы д-е-ь- ------------ Добры дзень! 0
D---y-d----! D---- d----- D-b-y d-e-’- ------------ Dobry dzen’!
Com va? Як--пр-в-? Я- с------ Я- с-р-в-? ---------- Як справы? 0
Ya---pravy? Y-- s------ Y-k s-r-v-? ----------- Yak spravy?
Que és d’Europa vostè? В--з-Еў----? В- з Е------ В- з Е-р-п-? ------------ Вы з Еўропы? 0
V- z-YE-r-py? V- z Y------- V- z Y-u-o-y- ------------- Vy z YEuropy?
Que és d’Amèrica vostè? В- з--мерыкі? В- з А------- В- з А-е-ы-і- ------------- Вы з Амерыкі? 0
V- - Am--yk-? V- z A------- V- z A-e-y-і- ------------- Vy z Amerykі?
Que és d’Àsia vostè? В- --А---? В- з А---- В- з А-і-? ---------- Вы з Азіі? 0
Vy-z--z--? V- z A---- V- z A-і-? ---------- Vy z Azіі?
En quin hotel s’allotja vostè? У----й--а-ціні-ы--- с-ы--л---? У я--- г-------- В- с--------- У я-о- г-с-і-і-ы В- с-ы-і-і-я- ------------------------------ У якой гасцініцы Вы спыніліся? 0
U ----- g--ts--іts---- -p----і--a? U y---- g---------- V- s---------- U y-k-y g-s-s-n-t-y V- s-y-і-і-y-? ---------------------------------- U yakoy gastsіnіtsy Vy spynіlіsya?
Quant fa que és aquí? Я- -а------ ў-о ту-? Я- д---- В- ў-- т--- Я- д-ў-о В- ў-о т-т- -------------------- Як даўно Вы ўжо тут? 0
Y-k -a-n------zho--ut? Y-- d---- V- u--- t--- Y-k d-u-o V- u-h- t-t- ---------------------- Yak dauno Vy uzho tut?
Fins quan es quedarà? Я- -адо--а -ы -у-? Я- н------ В- т--- Я- н-д-ў-а В- т-т- ------------------ Як надоўга Вы тут? 0
Yak--a--uga--y-t--? Y-- n------ V- t--- Y-k n-d-u-a V- t-t- ------------------- Yak nadouga Vy tut?
Li agrada la seva estada aquí? В-м--ут -а-а---цца? В-- т-- п---------- В-м т-т п-д-б-е-ц-? ------------------- Вам тут падабаецца? 0
V----u- -a-a-a-t-t--? V-- t-- p------------ V-m t-t p-d-b-e-s-s-? --------------------- Vam tut padabaetstsa?
Que fa vacances aquí? Вы--р--х--- --д- -а -д-а-ына-? В- п------- с--- н- а--------- В- п-ы-х-л- с-д- н- а-п-ч-н-к- ------------------------------ Вы прыехалі сюды на адпачынак? 0
V----y--h--і s-u-y na----a--y-ak? V- p-------- s---- n- a---------- V- p-y-k-a-і s-u-y n- a-p-c-y-a-? --------------------------------- Vy pryekhalі syudy na adpachynak?
Visiti’m! П-ы--джа-ц---- мя-- к-лі--е----ь-- --с--! П---------- д- м--- к----------- у г----- П-ы-з-ж-й-е д- м-н- к-л---е-у-з- у г-с-і- ----------------------------------------- Прыязджайце да мяне калі-небудзь у госці! 0
P--ya--zha-t-e d--m---- -alі-ne------u ---ts-! P------------- d- m---- k----------- u g------ P-y-a-d-h-y-s- d- m-a-e k-l---e-u-z- u g-s-s-! ---------------------------------------------- Pryyazdzhaytse da myane kalі-nebudz’ u gostsі!
Aquesta és la meva adreça. В--ь -о- а----. В--- м-- а----- В-с- м-й а-р-с- --------------- Вось мой адрас. 0
V----m-y ----s. V--- m-- a----- V-s- m-y a-r-s- --------------- Vos’ moy adras.
Ens veiem demà? Мы --б---мс- з---р-? М- п-------- з------ М- п-б-ч-м-я з-ў-р-? -------------------- Мы пабачымся заўтра? 0
M----b-ch--s-- -a--ra? M- p---------- z------ M- p-b-c-y-s-a z-u-r-? ---------------------- My pabachymsya zautra?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. На-ж-л-,-у --н- ўж- -а---на-а-ыя-і-----с-ра-ы. Н- ж---- у м--- ў-- з----------- і---- с------ Н- ж-л-, у м-н- ў-о з-п-а-а-а-ы- і-ш-я с-р-в-. ---------------------------------------------- На жаль, у мяне ўжо запланаваныя іншыя справы. 0
N- ----’, u m-a-e --ho-z-pl-n--an-------hy-----r-v-. N- z----- u m---- u--- z------------ і------ s------ N- z-a-’- u m-a-e u-h- z-p-a-a-a-y-a і-s-y-a s-r-v-. ---------------------------------------------------- Na zhal’, u myane uzho zaplanavanyya іnshyya spravy.
Adéu! Бывай! Б----- Б-в-й- ------ Бывай! 0
B--ay! B----- B-v-y- ------ Byvay!
A reveure! Да---б---нн-! Д- п--------- Д- п-б-ч-н-я- ------------- Да пабачэння! 0
D---a---hen---! D- p----------- D- p-b-c-e-n-a- --------------- Da pabachennya!
Fins aviat! Д- -уст----! Д- с-------- Д- с-с-р-ч-! ------------ Да сустрэчы! 0
D- --s-r--h-! D- s--------- D- s-s-r-c-y- ------------- Da sustrechy!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!