Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   be Знаёміцца

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [тры]

3 [try]

Знаёміцца

Znaemіtstsa

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Hola! Прыві-а--е! П__________ П-ы-і-а-н-! ----------- Прывітанне! 0
Pryv-t-nn-! P__________ P-y-і-a-n-! ----------- Pryvіtanne!
Bon dia! Добр----ень! Д____ д_____ Д-б-ы д-е-ь- ------------ Добры дзень! 0
Dobr--dz---! D____ d_____ D-b-y d-e-’- ------------ Dobry dzen’!
Com va? Я- сп-авы? Я_ с______ Я- с-р-в-? ---------- Як справы? 0
Y-k spr---? Y__ s______ Y-k s-r-v-? ----------- Yak spravy?
Que és d’Europa vostè? Вы з ---оп-? В_ з Е______ В- з Е-р-п-? ------------ Вы з Еўропы? 0
V- ---E-r---? V_ z Y_______ V- z Y-u-o-y- ------------- Vy z YEuropy?
Que és d’Amèrica vostè? Вы з Аме-ы-і? В_ з А_______ В- з А-е-ы-і- ------------- Вы з Амерыкі? 0
V--z-Amery--? V_ z A_______ V- z A-e-y-і- ------------- Vy z Amerykі?
Que és d’Àsia vostè? В--з Азіі? В_ з А____ В- з А-і-? ---------- Вы з Азіі? 0
V--z---і-? V_ z A____ V- z A-і-? ---------- Vy z Azіі?
En quin hotel s’allotja vostè? У-я-о----сці---- Вы сп-н--іс-? У я___ г________ В_ с_________ У я-о- г-с-і-і-ы В- с-ы-і-і-я- ------------------------------ У якой гасцініцы Вы спыніліся? 0
U-ya-oy gas----іts---y-sp--іlіs-a? U y____ g__________ V_ s__________ U y-k-y g-s-s-n-t-y V- s-y-і-і-y-? ---------------------------------- U yakoy gastsіnіtsy Vy spynіlіsya?
Quant fa que és aquí? Я- д--н- -ы ўжо--ут? Я_ д____ В_ ў__ т___ Я- д-ў-о В- ў-о т-т- -------------------- Як даўно Вы ўжо тут? 0
Ya--dau-o-Vy uzh--tut? Y__ d____ V_ u___ t___ Y-k d-u-o V- u-h- t-t- ---------------------- Yak dauno Vy uzho tut?
Fins quan es quedarà? Я- --д-ўг---ы ту-? Я_ н______ В_ т___ Я- н-д-ў-а В- т-т- ------------------ Як надоўга Вы тут? 0
Y-k --d-uga-Vy--u-? Y__ n______ V_ t___ Y-k n-d-u-a V- t-t- ------------------- Yak nadouga Vy tut?
Li agrada la seva estada aquí? В-- --т пад-ба----? В__ т__ п__________ В-м т-т п-д-б-е-ц-? ------------------- Вам тут падабаецца? 0
Vam--ut--ad-ba-t----? V__ t__ p____________ V-m t-t p-d-b-e-s-s-? --------------------- Vam tut padabaetstsa?
Que fa vacances aquí? В- прыеха---сюды на-а-п--ынак? В_ п_______ с___ н_ а_________ В- п-ы-х-л- с-д- н- а-п-ч-н-к- ------------------------------ Вы прыехалі сюды на адпачынак? 0
Vy-pr-ekh-lі syud- na adpach-n--? V_ p________ s____ n_ a__________ V- p-y-k-a-і s-u-y n- a-p-c-y-a-? --------------------------------- Vy pryekhalі syudy na adpachynak?
Visiti’m! Прыя-д--й-е -а м-не -алі-неб--з- у-г-сці! П__________ д_ м___ к___________ у г_____ П-ы-з-ж-й-е д- м-н- к-л---е-у-з- у г-с-і- ----------------------------------------- Прыязджайце да мяне калі-небудзь у госці! 0
Pryya-dzha-t----a --a-e-ka-і-n-----’ - -os-sі! P_____________ d_ m____ k___________ u g______ P-y-a-d-h-y-s- d- m-a-e k-l---e-u-z- u g-s-s-! ---------------------------------------------- Pryyazdzhaytse da myane kalі-nebudz’ u gostsі!
Aquesta és la meva adreça. В-с- м-й---ра-. В___ м__ а_____ В-с- м-й а-р-с- --------------- Вось мой адрас. 0
V-s- m-- ---as. V___ m__ a_____ V-s- m-y a-r-s- --------------- Vos’ moy adras.
Ens veiem demà? Мы паб-ч-мся -аўтр-? М_ п________ з______ М- п-б-ч-м-я з-ў-р-? -------------------- Мы пабачымся заўтра? 0
My---b-chym--- ------? M_ p__________ z______ M- p-b-c-y-s-a z-u-r-? ---------------------- My pabachymsya zautra?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Н----ль, - м----ў-о--а-лан--а-ыя інш-я-с--а-ы. Н_ ж____ у м___ ў__ з___________ і____ с______ Н- ж-л-, у м-н- ў-о з-п-а-а-а-ы- і-ш-я с-р-в-. ---------------------------------------------- На жаль, у мяне ўжо запланаваныя іншыя справы. 0
Na--ha--------a-e-u--- zap-ana--ny---іns--------avy. N_ z_____ u m____ u___ z____________ і______ s______ N- z-a-’- u m-a-e u-h- z-p-a-a-a-y-a і-s-y-a s-r-v-. ---------------------------------------------------- Na zhal’, u myane uzho zaplanavanyya іnshyya spravy.
Adéu! Б---й! Б_____ Б-в-й- ------ Бывай! 0
B---y! B_____ B-v-y- ------ Byvay!
A reveure! Да--а---эння! Д_ п_________ Д- п-б-ч-н-я- ------------- Да пабачэння! 0
D- -a-ac-enn--! D_ p___________ D- p-b-c-e-n-a- --------------- Da pabachennya!
Fins aviat! Д- -у-трэ--! Д_ с________ Д- с-с-р-ч-! ------------ Да сустрэчы! 0
Da su-trec--! D_ s_________ D- s-s-r-c-y- ------------- Da sustrechy!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!