Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   kn ಪರಿಚಯಿಸಿ ಕೊಳ್ಳುವುದು

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

೩ [ಮೂರು]

3 [Mūru]

ಪರಿಚಯಿಸಿ ಕೊಳ್ಳುವುದು

[paricayisi koḷḷuvudu.]

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
Hola! ನ-ಸ್ಕಾರ. ನ------- ನ-ಸ-ಕ-ರ- -------- ನಮಸ್ಕಾರ. 0
N--a----a. N--------- N-m-s-ā-a- ---------- Namaskāra.
Bon dia! ನ-ಸ---ರ. ನ------- ನ-ಸ-ಕ-ರ- -------- ನಮಸ್ಕಾರ. 0
Na-askā--. N--------- N-m-s-ā-a- ---------- Namaskāra.
Com va? ಹೇಗಿದ್ದ--ಿ? ಹ---------- ಹ-ಗ-ದ-ದ-ರ-? ----------- ಹೇಗಿದ್ದೀರಿ? 0
H--id----? H--------- H-g-d-ī-i- ---------- Hēgiddīri?
Que és d’Europa vostè? ಯುರ--್ -ಿ-- ಬ-ದಿರು--ರಾ? ಯ----- ನ--- ಬ---------- ಯ-ರ-ಪ- ನ-ಂ- ಬ-ದ-ರ-ವ-ರ-? ----------------------- ಯುರೋಪ್ ನಿಂದ ಬಂದಿರುವಿರಾ? 0
Yurō- -i--a ---dir-vir-? Y---- n---- b----------- Y-r-p n-n-a b-n-i-u-i-ā- ------------------------ Yurōp ninda bandiruvirā?
Que és d’Amèrica vostè? ಅಮ-ರ-ಕ-ಿಂದ -ಂದಿರುವಿರಾ? ಅ--------- ಬ---------- ಅ-ೇ-ಿ-ದ-ಂ- ಬ-ದ-ರ-ವ-ರ-? ---------------------- ಅಮೇರಿಕದಿಂದ ಬಂದಿರುವಿರಾ? 0
A-ē----di-da ba--ir---rā? A----------- b----------- A-ē-i-a-i-d- b-n-i-u-i-ā- ------------------------- Amērikadinda bandiruvirā?
Que és d’Àsia vostè? ಏ--ಯದಿಂದ ಬಂ--ರ---ರ-? ಏ------- ಬ---------- ಏ-ೀ-ದ-ಂ- ಬ-ದ-ರ-ವ-ರ-? -------------------- ಏಶೀಯದಿಂದ ಬಂದಿರುವಿರಾ? 0
Ē--y-d-n-a b--di--vi--? Ē--------- b----------- Ē-ī-a-i-d- b-n-i-u-i-ā- ----------------------- Ēśīyadinda bandiruvirā?
En quin hotel s’allotja vostè? ಯಾವ--ೋಟೆಲ- ನ--ಲ--ಇದ್ದೀರಿ? ಯ-- ಹ----- ನ---- ಇ------- ಯ-ವ ಹ-ಟ-ಲ- ನ-್-ಿ ಇ-್-ೀ-ಿ- ------------------------- ಯಾವ ಹೋಟೆಲ್ ನಲ್ಲಿ ಇದ್ದೀರಿ? 0
Yāva ----- n--li idd---? Y--- h---- n---- i------ Y-v- h-ṭ-l n-l-i i-d-r-? ------------------------ Yāva hōṭel nalli iddīri?
Quant fa que és aquí? ಯ---ಗಿ-ಿ-ದ----ಲ-ದೀರಿ? ಯ--------- ಇ--------- ಯ-ವ-ಗ-ನ-ಂ- ಇ-್-ಿ-ೀ-ಿ- --------------------- ಯಾವಾಗಿನಿಂದ ಇಲ್ಲಿದೀರಿ? 0
Yāvā---in-- --l---r-? Y---------- i-------- Y-v-g-n-n-a i-l-d-r-? --------------------- Yāvāgininda illidīri?
Fins quan es quedarà? ಏ---ು ಸಮಯ---್---ಇ---್--ರ-? ಏ---- ಸ-- ಇ---- ಇ--------- ಏ-್-ು ಸ-ಯ ಇ-್-ಿ ಇ-ು-್-ೀ-ಿ- -------------------------- ಏಷ್ಟು ಸಮಯ ಇಲ್ಲಿ ಇರುತ್ತೀರಿ? 0
Ē--u -a-ay--ill- --uttīri? Ē--- s----- i--- i-------- Ē-ṭ- s-m-y- i-l- i-u-t-r-? -------------------------- Ēṣṭu samaya illi iruttīri?
Li agrada la seva estada aquí? ನಿ-ಗ--ಈ --ರದೇಶ ಇ--ಟವ--ಿತೆ? ನ---- ಈ ಪ----- ಇ---------- ನ-ಮ-ೆ ಈ ಪ-ರ-ೇ- ಇ-್-ವ-ಯ-ತ-? -------------------------- ನಿಮಗೆ ಈ ಪ್ರದೇಶ ಇಷ್ಟವಾಯಿತೆ? 0
N-m--e -----dēś--iṣ-a--y--e? N----- ī p------ i---------- N-m-g- ī p-a-ē-a i-ṭ-v-y-t-? ---------------------------- Nimage ī pradēśa iṣṭavāyite?
Que fa vacances aquí? ನ-ವ--ಇಲ-ಲ---ಜ -ಳೆ--ು----ಿ-್---ಾ? ನ--- ಇ---- ರ- ಕ----- ಬ---------- ನ-ವ- ಇ-್-ಿ ರ- ಕ-ೆ-ಲ- ಬ-ದ-ದ-ದ-ರ-? -------------------------------- ನೀವು ಇಲ್ಲಿ ರಜ ಕಳೆಯಲು ಬಂದಿದ್ದೀರಾ? 0
Nī----lli----a -a--yal- b-n--d-ī--? N--- i--- r--- k------- b---------- N-v- i-l- r-j- k-ḷ-y-l- b-n-i-d-r-? ----------------------------------- Nīvu illi raja kaḷeyalu bandiddīrā?
Visiti’m! ನ--ನ--ನು ಒಮ್ಮ--ಭೇಟಿ -ಾ-ಿ. ನ------- ಒ---- ಭ--- ಮ---- ನ-್-ನ-ನ- ಒ-್-ೆ ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-. ------------------------- ನನ್ನನ್ನು ಒಮ್ಮೆ ಭೇಟಿ ಮಾಡಿ. 0
N-n--nnu -m-m- -hēṭi m-ḍ-. N------- o---- b---- m---- N-n-a-n- o-'-e b-ē-i m-ḍ-. -------------------------- Nannannu om'me bhēṭi māḍi.
Aquesta és la meva adreça. ಇ-ು-ನನ್ನ--ಿಳ--. ಇ-- ನ--- ವ----- ಇ-ು ನ-್- ವ-ಳ-ಸ- --------------- ಇದು ನನ್ನ ವಿಳಾಸ. 0
I-u --n-a--iḷ-s-. I-- n---- v------ I-u n-n-a v-ḷ-s-. ----------------- Idu nanna viḷāsa.
Ens veiem demà? ನಾಳೆ ನ--- -ೇಟಿ ಮಾಡೋಣ-ೆ? ನ--- ನ--- ಭ--- ಮ------- ನ-ಳ- ನ-ವ- ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-ಣ-ೆ- ----------------------- ನಾಳೆ ನಾವು ಭೇಟಿ ಮಾಡೋಣವೆ? 0
N-ḷe--ā-u-b---i------ave? N--- n--- b---- m-------- N-ḷ- n-v- b-ē-i m-ḍ-ṇ-v-? ------------------------- Nāḷe nāvu bhēṭi māḍōṇave?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ಕ್-ಮ--ಿ, ನನ-ೆ -ೇರ- ಕ------ೆ. ಕ------- ನ--- ಬ--- ಕ--- ಇ--- ಕ-ಷ-ಿ-ಿ- ನ-ಗ- ಬ-ರ- ಕ-ಲ- ಇ-ೆ- ---------------------------- ಕ್ಷಮಿಸಿ, ನನಗೆ ಬೇರೆ ಕೆಲಸ ಇದೆ. 0
Kṣ-----, -ana-- --r- --lasa---e. K------- n----- b--- k----- i--- K-a-i-i- n-n-g- b-r- k-l-s- i-e- -------------------------------- Kṣamisi, nanage bēre kelasa ide.
Adéu! ಹೋ-ಿ ಬರುತ್----. ಹ--- ಬ--------- ಹ-ಗ- ಬ-ು-್-ೇ-ೆ- --------------- ಹೋಗಿ ಬರುತ್ತೇನೆ. 0
H--- b-ru--ēn-. H--- b--------- H-g- b-r-t-ē-e- --------------- Hōgi baruttēne.
A reveure! ಮತ-ತ--ಕಾ-ು-. ಮ---- ಕ----- ಮ-್-ೆ ಕ-ಣ-ವ- ------------ ಮತ್ತೆ ಕಾಣುವ. 0
Ma-te -ā-u-a. M---- k------ M-t-e k-ṇ-v-. ------------- Matte kāṇuva.
Fins aviat! ಇಷ್ಟರ-್-ೇ ಭೇ-ಿ--ಾ-ೋ-. ಇ-------- ಭ--- ಮ----- ಇ-್-ರ-್-ೇ ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-ಣ- --------------------- ಇಷ್ಟರಲ್ಲೇ ಭೇಟಿ ಮಾಡೋಣ. 0
I--a-al-ē---ē-i--ā----. I-------- b---- m------ I-ṭ-r-l-ē b-ē-i m-ḍ-ṇ-. ----------------------- Iṣṭarallē bhēṭi māḍōṇa.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!