Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   ja 知り合う

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [三]

3 [San]

知り合う

[shiriau]

Tria com vols veure la traducció:   
català japonès Engegar Més
Hola! こんにちは ! こんにちは ! こんにちは ! こんにちは ! こんにちは ! 0
k-n-n-ch-wa! k----------- k-n-n-c-i-a- ------------ kon'nichiwa!
Bon dia! こんにちは ! こんにちは ! こんにちは ! こんにちは ! こんにちは ! 0
kon-n--hiwa! k----------- k-n-n-c-i-a- ------------ kon'nichiwa!
Com va? お元気 です か ? お元気 です か ? お元気 です か ? お元気 です か ? お元気 です か ? 0
o--nki---u-a? o------------ o-e-k-d-s-k-? ------------- ogenkidesuka?
Que és d’Europa vostè? ヨーロッパ から こられたの です か ? ヨーロッパ から こられたの です か ? ヨーロッパ から こられたの です か ? ヨーロッパ から こられたの です か ? ヨーロッパ から こられたの です か ? 0
yōro------ra--o-rar-t---o-e----a? y------ k--- k- r----- n----- k-- y-r-p-a k-r- k- r-r-t- n-d-s- k-? --------------------------------- yōroppa kara ko rareta nodesu ka?
Que és d’Amèrica vostè? アメリカ から こられたの です か ? アメリカ から こられたの です か ? アメリカ から こられたの です か ? アメリカ から こられたの です か ? アメリカ から こられたの です か ? 0
ame-ik----r--k---ar--- n-d-su -a? a------ k--- k- r----- n----- k-- a-e-i-a k-r- k- r-r-t- n-d-s- k-? --------------------------------- amerika kara ko rareta nodesu ka?
Que és d’Àsia vostè? アジア から こられたの です か ? アジア から こられたの です か ? アジア から こられたの です か ? アジア から こられたの です か ? アジア から こられたの です か ? 0
a-i- ---- -- -a--ta --des- ka? a--- k--- k- r----- n----- k-- a-i- k-r- k- r-r-t- n-d-s- k-? ------------------------------ ajia kara ko rareta nodesu ka?
En quin hotel s’allotja vostè? どちらの ホテルに お泊り です か ? どちらの ホテルに お泊り です か ? どちらの ホテルに お泊り です か ? どちらの ホテルに お泊り です か ? どちらの ホテルに お泊り です か ? 0
do----a -o ho--ru----o-t-ma--d--- k-? d------ n- h----- n- o t--------- k-- d-c-i-a n- h-t-r- n- o t-m-r-d-s- k-? ------------------------------------- dochira no hoteru ni o tomaridesu ka?
Quant fa que és aquí? こちら には もう どれくらい ご滞在 です か ? こちら には もう どれくらい ご滞在 です か ? こちら には もう どれくらい ご滞在 です か ? こちら には もう どれくらい ご滞在 です か ? こちら には もう どれくらい ご滞在 です か ? 0
kochir- n--ham-u dorek-----go-ta---i---u -a? k------ n- h---- d-------- g- t--------- k-- k-c-i-a n- h-m-u d-r-k-r-i g- t-i-a-d-s- k-? -------------------------------------------- kochira ni hamou dorekurai go taizaidesu ka?
Fins quan es quedarà? どれくらい ご滞在の 予定 です か ? どれくらい ご滞在の 予定 です か ? どれくらい ご滞在の 予定 です か ? どれくらい ご滞在の 予定 です か ? どれくらい ご滞在の 予定 です か ? 0
do--k--a---- -a---i-no-yo---d-----a? d-------- g- t----- n- y-------- k-- d-r-k-r-i g- t-i-a- n- y-t-i-e-u k-? ------------------------------------ dorekurai go taizai no yoteidesu ka?
Li agrada la seva estada aquí? ここは 気に入り ました か ? ここは 気に入り ました か ? ここは 気に入り ました か ? ここは 気に入り ました か ? ここは 気に入り ました か ? 0
koko -- k-n---im-shita --? k--- w- k------------- k-- k-k- w- k-n-i-i-a-h-t- k-? -------------------------- koko wa kiniirimashita ka?
Que fa vacances aquí? こちら では 休暇 です か ? こちら では 休暇 です か ? こちら では 休暇 です か ? こちら では 休暇 です か ? こちら では 休暇 です か ? 0
koc---ad- -- -yū-ad--- ka? k-------- w- k-------- k-- k-c-i-a-e w- k-ū-a-e-u k-? -------------------------- kochirade wa kyūkadesu ka?
Visiti’m! 一度 来て ください 。 一度 来て ください 。 一度 来て ください 。 一度 来て ください 。 一度 来て ください 。 0
i-hi-- ---- ---a-ai. i----- k--- k------- i-h-d- k-t- k-d-s-i- -------------------- ichido kite kudasai.
Aquesta és la meva adreça. これが 私の 住所 です 。 これが 私の 住所 です 。 これが 私の 住所 です 。 これが 私の 住所 です 。 これが 私の 住所 です 。 0
k-r- ga w--a--i-no ---hod---. k--- g- w------ n- j--------- k-r- g- w-t-s-i n- j-s-o-e-u- ----------------------------- kore ga watashi no jūshodesu.
Ens veiem demà? 明日 会えます か ? 明日 会えます か ? 明日 会えます か ? 明日 会えます か ? 明日 会えます か ? 0
a-hit--ae---- ka? a----- a----- k-- a-h-t- a-m-s- k-? ----------------- ashita aemasu ka?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. 残念ながら 明日は 先約が あります 。 残念ながら 明日は 先約が あります 。 残念ながら 明日は 先約が あります 。 残念ながら 明日は 先約が あります 。 残念ながら 明日は 先約が あります 。 0
zan'ne--n--ara ashit--w- --n'ya-------ri-asu. z------------- a----- w- s------- g- a------- z-n-n-n-n-g-r- a-h-t- w- s-n-y-k- g- a-i-a-u- --------------------------------------------- zan'nen'nagara ashita wa sen'yaku ga arimasu.
Adéu! バイバイ ! バイバイ ! バイバイ ! バイバイ ! バイバイ ! 0
bai---! b------ b-i-a-! ------- baibai!
A reveure! さようなら ! さようなら ! さようなら ! さようなら ! さようなら ! 0
say-nara! s-------- s-y-n-r-! --------- sayōnara!
Fins aviat! またね ! またね ! またね ! またね ! またね ! 0
m-ta --! m--- n-- m-t- n-! -------- mata ne!

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!