Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   sr Упознати

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [три]

3 [tri]

Упознати

[Upoznati]

català serbi Engegar Més
Hola! Зд----! Здраво! 0
Z-----! Zd----! Zdravo! Z-r-v-! ------!
Bon dia! До--- д--! Добар дан! 0
D---- d--! Do--- d--! Dobar dan! D-b-r d-n! ---------!
Com va? Ка-- с--? / К--- с-? Како сте? / Како си? 0
K--- s--? / K--- s-? Ka-- s--? / K--- s-? Kako ste? / Kako si? K-k- s-e? / K-k- s-? --------?-/--------?
Que és d’Europa vostè? Је--- л- В- и- Е-----? Јесте ли Ви из Европе? 0
J---- l- V- i- E-----? Je--- l- V- i- E-----? Jeste li Vi iz Evrope? J-s-e l- V- i- E-r-p-? ---------------------?
Que és d’Amèrica vostè? Је--- л- В- и- А------? Јесте ли Ви из Америке? 0
J---- l- V- i- A------? Je--- l- V- i- A------? Jeste li Vi iz Amerike? J-s-e l- V- i- A-e-i-e? ----------------------?
Que és d’Àsia vostè? Је--- л- В- и- А----? Јесте ли Ви из Азије? 0
J---- l- V- i- A----? Je--- l- V- i- A----? Jeste li Vi iz Azije? J-s-e l- V- i- A-i-e? --------------------?
En quin hotel s’allotja vostè? У к---- х----- с-- с-------? У којем хотелу сте смештени? 0
U k---- h----- s-- s-------? U k---- h----- s-- s-------? U kojem hotelu ste smešteni? U k-j-m h-t-l- s-e s-e-t-n-? ---------------------------?
Quant fa que és aquí? Ко---- д--- с-- в-- о---? Колико дуго сте већ овде? 0
K----- d--- s-- v--́ o---? Ko---- d--- s-- v--- o---? Koliko dugo ste već ovde? K-l-k- d-g- s-e v-ć o-d-? -------------------́-----?
Fins quan es quedarà? Ко---- д--- о-------? Колико дуго остајете? 0
K----- d--- o-------? Ko---- d--- o-------? Koliko dugo ostajete? K-l-k- d-g- o-t-j-t-? --------------------?
Li agrada la seva estada aquí? До---- л- В-- с- о---? Допада ли Вам се овде? 0
D----- l- V-- s- o---? Do---- l- V-- s- o---? Dopada li Vam se ovde? D-p-d- l- V-m s- o-d-? ---------------------?
Que fa vacances aquí? Је--- л- о--- н- г------- о-----? Јесте ли овде на годишњем одмору? 0
J---- l- o--- n- g-------- o-----? Je--- l- o--- n- g-------- o-----? Jeste li ovde na godišnjem odmoru? J-s-e l- o-d- n- g-d-š-j-m o-m-r-? ---------------------------------?
Visiti’m! По------ м- ј-----! Посетите ме једном! 0
P------- m- j-----! Po------ m- j-----! Posetite me jednom! P-s-t-t- m- j-d-o-! ------------------!
Aquesta és la meva adreça. Ов- ј- м--- а-----. Ово је моја адреса. 0
O-- j- m--- a-----. Ov- j- m--- a-----. Ovo je moja adresa. O-o j- m-j- a-r-s-. ------------------.
Ens veiem demà? Хо---- л- с- с---- в-----? Хоћемо ли се сутра видети? 0
H--́e-- l- s- s---- v-----? Ho----- l- s- s---- v-----? Hoćemo li se sutra videti? H-će-o l- s- s-t-a v-d-t-? ---́----------------------?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Жа- м- ј-- и--- в-- с---- н---- д---------. Жао ми је, имам већ сутра нешто договорено. 0
Ž-- m- j-, i--- v--́ s---- n---- d---------. Ža- m- j-- i--- v--- s---- n---- d---------. Žao mi je, imam već sutra nešto dogovoreno. Ž-o m- j-, i-a- v-ć s-t-a n-š-o d-g-v-r-n-. ---------,---------́-----------------------.
Adéu! Ћа-- / З-----! Ћао! / Збогом! 0
Ća-! / Z-----! Ć--- / Z-----! Ćao! / Zbogom! Ća-! / Z-o-o-! -́--!-/-------!
A reveure! До------! Довиђења! 0
D--------! Do-------! Doviđenja! D-v-đ-n-a! ---------!
Fins aviat! До у-----! До ускоро! 0
D- u-----! Do u-----! Do uskoro! D- u-k-r-! ---------!

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!