Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   da Lære at kende

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [tre]

Lære at kende

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Hola! He-! Hej! H-j- ---- Hej! 0
Bon dia! G-d-a-! Goddag! G-d-a-! ------- Goddag! 0
Com va? Hvo-d-- g----e-? Hvordan går det? H-o-d-n g-r d-t- ---------------- Hvordan går det? 0
Que és d’Europa vostè? K-mm---du fra-Eur---? Kommer du fra Europa? K-m-e- d- f-a E-r-p-? --------------------- Kommer du fra Europa? 0
Que és d’Amèrica vostè? Kommer-d- -ra A-eri-a? Kommer du fra Amerika? K-m-e- d- f-a A-e-i-a- ---------------------- Kommer du fra Amerika? 0
Que és d’Àsia vostè? K--m-r du fr- -----? Kommer du fra Asien? K-m-e- d- f-a A-i-n- -------------------- Kommer du fra Asien? 0
En quin hotel s’allotja vostè? Hvi-ke- -ot---b-r -u p-? Hvilket hotel bor du på? H-i-k-t h-t-l b-r d- p-? ------------------------ Hvilket hotel bor du på? 0
Quant fa que és aquí? H----l-n---ha- -- vær---he-? Hvor længe har du været her? H-o- l-n-e h-r d- v-r-t h-r- ---------------------------- Hvor længe har du været her? 0
Fins quan es quedarà? Hvor læ-ge bl---r-d-? Hvor længe bliver du? H-o- l-n-e b-i-e- d-? --------------------- Hvor længe bliver du? 0
Li agrada la seva estada aquí? Synes du--o-t--m -t----? Synes du godt om stedet? S-n-s d- g-d- o- s-e-e-? ------------------------ Synes du godt om stedet? 0
Que fa vacances aquí? Er----her -å f-r-e? Er du her på ferie? E- d- h-r p- f-r-e- ------------------- Er du her på ferie? 0
Visiti’m! Du-er v--kom--n --- a- -e-øge-m-g. Du er velkommen til at besøge mig. D- e- v-l-o-m-n t-l a- b-s-g- m-g- ---------------------------------- Du er velkommen til at besøge mig. 0
Aquesta és la meva adreça. H-r er---- -d-esse. Her er min adresse. H-r e- m-n a-r-s-e- ------------------- Her er min adresse. 0
Ens veiem demà? S-- v- i m--g--? Ses vi i morgen? S-s v- i m-r-e-? ---------------- Ses vi i morgen? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Jeg h-r--e-værr--a-le-ed-----a-tale. Jeg har desværre allerede en aftale. J-g h-r d-s-æ-r- a-l-r-d- e- a-t-l-. ------------------------------------ Jeg har desværre allerede en aftale. 0
Adéu! F-rv--! Farvel! F-r-e-! ------- Farvel! 0
A reveure! På-g--s-n. På gensyn. P- g-n-y-. ---------- På gensyn. 0
Fins aviat! Vi --s! Vi ses! V- s-s- ------- Vi ses! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!