Manual de conversa

ca Negació 2   »   sk Zápor 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [šesťdesiatpäť]

Zápor 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
És car l’anell? Je -e--pr--eň d-ah-? Je ten prsteň drahý? J- t-n p-s-e- d-a-ý- -------------------- Je ten prsteň drahý? 0
No, només costa cent euros. N--,---o-- len --o--u-. Nie, stojí len sto eur. N-e- s-o-í l-n s-o e-r- ----------------------- Nie, stojí len sto eur. 0
Però només en tinc cinquanta. Ale-mám --n--ä---s-ať. Ale mám len päťdesiať. A-e m-m l-n p-ť-e-i-ť- ---------------------- Ale mám len päťdesiať. 0
Has acabat? Si-už h---v-? Si už hotový? S- u- h-t-v-? ------------- Si už hotový? 0
No, encara no. N-e- --te-ni-. Nie, ešte nie. N-e- e-t- n-e- -------------- Nie, ešte nie. 0
Però aviat acabo. Al- -ne---u-e---oto-ý. Ale hneď budem hotový. A-e h-e- b-d-m h-t-v-. ---------------------- Ale hneď budem hotový. 0
Vols més sopa? C---l b---- -š-e po--evku? Chcel by si ešte polievku? C-c-l b- s- e-t- p-l-e-k-? -------------------------- Chcel by si ešte polievku? 0
No, ja no en vull. N--- u---e--c-m. Nie, už nechcem. N-e- u- n-c-c-m- ---------------- Nie, už nechcem. 0
Però un altre gelat. A---e-te -------mr--inu. Ale ešte jednu zmrzlinu. A-e e-t- j-d-u z-r-l-n-. ------------------------ Ale ešte jednu zmrzlinu. 0
Que fa gaire que vius aquí? B-va- -u u- dlh-? Bývaš tu už dlho? B-v-š t- u- d-h-? ----------------- Bývaš tu už dlho? 0
No, només un mes. N--, -e--jed-- ---iac. Nie, len jeden mesiac. N-e- l-n j-d-n m-s-a-. ---------------------- Nie, len jeden mesiac. 0
Però ja conec un munt de gent. A-e-p----m ---v--a ľ-d-. Ale poznám už veľa ľudí. A-e p-z-á- u- v-ľ- ľ-d-. ------------------------ Ale poznám už veľa ľudí. 0
Vas a casa demà? Ideš-z--tra dom-v? Ideš zajtra domov? I-e- z-j-r- d-m-v- ------------------ Ideš zajtra domov? 0
No, només els caps de setmana. Nie-----c-- --k---. Nie, až cez víkend. N-e- a- c-z v-k-n-. ------------------- Nie, až cez víkend. 0
Però ja torno diumenge. Al- vrátim s- u--- n-d-ľ-. Ale vrátim sa už v nedeľu. A-e v-á-i- s- u- v n-d-ľ-. -------------------------- Ale vrátim sa už v nedeľu. 0
La teva filla ja és major d’edat? J---v-ja-dc-ra-----o---lá? Je tvoja dcéra už dospelá? J- t-o-a d-é-a u- d-s-e-á- -------------------------- Je tvoja dcéra už dospelá? 0
No, té només disset anys. N--, -á -b- -------s-. Nie, má iba sedemnásť. N-e- m- i-a s-d-m-á-ť- ---------------------- Nie, má iba sedemnásť. 0
Però ja té xicot. A---už m- pria-eľa. Ale už má priateľa. A-e u- m- p-i-t-ľ-. ------------------- Ale už má priateľa. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!