Manual de conversa

ca demanar alguna cosa   »   sk o niečo poprosiť

74 [setanta-quatre]

demanar alguna cosa

demanar alguna cosa

74 [sedemdesiatštyri]

o niečo poprosiť

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Em podríeu tallar els cabells? M---te m- os-----ť--la--? Môžete mi ostrihať vlasy? M-ž-t- m- o-t-i-a- v-a-y- ------------------------- Môžete mi ostrihať vlasy? 0
No gaire curt, si us plau. N---pr--iš-n----á---,---o-ím. Nie príliš na krátko, prosím. N-e p-í-i- n- k-á-k-, p-o-í-. ----------------------------- Nie príliš na krátko, prosím. 0
Una mica més curt, si us plau. Troch------š-e, -r----. Trochu kratšie, prosím. T-o-h- k-a-š-e- p-o-í-. ----------------------- Trochu kratšie, prosím. 0
Em podríeu revelar les fotos? M----- -y---a----tk-? Môžete vyvolať fotky? M-ž-t- v-v-l-ť f-t-y- --------------------- Môžete vyvolať fotky? 0
Les fotos són en el CD. Fot----ú -a CD. Fotky sú na CD. F-t-y s- n- C-. --------------- Fotky sú na CD. 0
Les fotos són a la càmera. Fot-y sú--o -----p-rá-e. Fotky sú vo fotoaparáte. F-t-y s- v- f-t-a-a-á-e- ------------------------ Fotky sú vo fotoaparáte. 0
Em podríeu reparar el rellotge? M---t- opr---ť tie -o-i-y? Môžete opraviť tie hodiny? M-ž-t- o-r-v-ť t-e h-d-n-? -------------------------- Môžete opraviť tie hodiny? 0
El vidre s’ha trencat. S-lo-je-roz-it-. Sklo je rozbité. S-l- j- r-z-i-é- ---------------- Sklo je rozbité. 0
La bateria està descarregada. B-téria-je-prá-dn-. Batéria je prázdna. B-t-r-a j- p-á-d-a- ------------------- Batéria je prázdna. 0
Em podríeu planxar la camisa? Môže-e v-že--i--t--košeľu? Môžete vyžehliť tú košeľu? M-ž-t- v-ž-h-i- t- k-š-ľ-? -------------------------- Môžete vyžehliť tú košeľu? 0
Em podríeu netejar els pantalons? M-že-e----ist---t-e ------ce? Môžete vyčistiť tie nohavice? M-ž-t- v-č-s-i- t-e n-h-v-c-? ----------------------------- Môžete vyčistiť tie nohavice? 0
Em podríeu arreglar les sabates? Mô---e --ravi- tie-----n--? Môžete opraviť tie topánky? M-ž-t- o-r-v-ť t-e t-p-n-y- --------------------------- Môžete opraviť tie topánky? 0
Em podria donar foc? M--et--mi-da- --e-? Môžete mi dať oheň? M-ž-t- m- d-ť o-e-? ------------------- Môžete mi dať oheň? 0
Que teniu llumins o un encenedor? Máte z-p-l---alebo-zap-ľo-a-? Máte zápalky alebo zapaľovač? M-t- z-p-l-y a-e-o z-p-ľ-v-č- ----------------------------- Máte zápalky alebo zapaľovač? 0
Que teniu un cendrer? Má-- p-po--ík? Máte popolník? M-t- p-p-l-í-? -------------- Máte popolník? 0
Fuma puros vostè? Faj---e c-g-ry? Fajčíte cigary? F-j-í-e c-g-r-? --------------- Fajčíte cigary? 0
Fuma cigarrets vostè? Fajčí-- c-garety? Fajčíte cigarety? F-j-í-e c-g-r-t-? ----------------- Fajčíte cigarety? 0
Fuma amb pipa vostè? Faj-í-e-f----? Fajčíte fajku? F-j-í-e f-j-u- -------------- Fajčíte fajku? 0

Aprenentatge i lectura

L'aprenentatge i la lectura estan interconnectats. Per descomptat, això és especialment cert en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Si es desitja aprendre una llengua nova, cal llegir molt. Llegint literatura en un altre idioma assimilem frases senceres. D'aquesta manera, el cervell pot aprendre lèxic i gramàtica dins d'un context. Això ens ajuda a retenir els continguts nous. La nostra memòria té moltíssimes més dificultats per aprendre paraules de aïlladament. En llegir aprenem el significat que les paraules poden tenir. Així acabem desenvolupant una sensació cap al nou idioma. Evidentment, la literatura en el nou idioma no ha de ser molt complicada. Les nararcions breus o les novel·les policíaques sovint són molt entretingudes. Els diaris tenen l'avantatge de ser sempre molt actuals. També els llibres infantils o els còmics són molt apropiats per l'aprenentatge. Les imatges faciliten la comprensió del nou idioma. No importa quin tipus de literatura s'esculli - l'únic important és que sigui entretinguda! Això significa que han de passar moltes coses en el relat perquè el llenguatge sigui variat. Si no trobes res apropiat, pots utilitzar llibres de text específics. Hi ha molts llibres amb textos senzills per a principiants. És important estar sempre acompanyat d'un diccionari a l'hora de llegir. I si no entens una paraula cal buscar-la de seguida. Durant la lectura nostre cervell es mostra actiu i aprèn la nova informació molt ràpid. Totes les paraules desconegudes s'han d'incloure en un fitxer. Així les podem repetir i memoritzar. També serveix d'ajuda pintar les paraules del text que ens són desconegudes. D'aquesta forma les reconeixerem de seguida en posteriors ocasions. Qui llegeix diàriament textos en una llengua en fa grans progressos molt ràpidament. Ja que el nostre cervell aviat aprèn a imitar el nou idioma. Pot passar fins i tot que en algun moment comencem ja a pensar també en aquesta llengua...