Manual de conversa

ca Al banc   »   sk V banke

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [šesťdesiat]

V banke

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Voldria obrir un compte. C--e- -y so- -i--tv--i--úče-. C---- b- s-- s- o------ ú---- C-c-l b- s-m s- o-v-r-ť ú-e-. ----------------------------- Chcel by som si otvoriť účet. 0
Aquest és el meu passaport. Tu -----j-pas. T- j- m-- p--- T- j- m-j p-s- -------------- Tu je môj pas. 0
I aquesta és la meva adreça. A-t--j- --ja --resa. A t- j- m--- a------ A t- j- m-j- a-r-s-. -------------------- A tu je moja adresa. 0
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Chc---b---o- n--s-o- ú--t v--žiť--eniaz-. C---- b- s-- n- s--- ú--- v----- p------- C-c-l b- s-m n- s-o- ú-e- v-o-i- p-n-a-e- ----------------------------------------- Chcel by som na svoj účet vložiť peniaze. 0
Voldria treure diners del meu compte. Chc------so- -o--v-jh----tu---b--- ---iaze. C---- b- s-- z- s----- ú--- v----- p------- C-c-l b- s-m z- s-o-h- ú-t- v-b-a- p-n-a-e- ------------------------------------------- Chcel by som zo svojho účtu vybrať peniaze. 0
Voldria rebre el meu extracte de compte. C--e---y-s-- s- -y----h--ť-výp-s- --ú-t-. C---- b- s-- s- v--------- v----- z ú---- C-c-l b- s-m s- v-z-v-h-ú- v-p-s- z ú-t-. ----------------------------------------- Chcel by som si vyzdvihnúť výpisy z účtu. 0
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Ch----by-so---yp--t-ť---st-v-ý šek. C---- b- s-- v------- c------- š--- C-c-l b- s-m v-p-a-i- c-s-o-n- š-k- ----------------------------------- Chcel by som vyplatiť cestovný šek. 0
Quant és la comissió? Aké veľké -ú-p---a---? A-- v---- s- p-------- A-é v-ľ-é s- p-p-a-k-? ---------------------- Aké veľké sú poplatky? 0
On haig de signar? Kd------u----po--í---? K-- s- m---- p-------- K-e s- m-s-m p-d-í-a-? ---------------------- Kde sa musím podpísať? 0
Espero una transferència d’Alemanya. Očaká-a--pr-vo----N-mecka. O------- p----- z N------- O-a-á-a- p-e-o- z N-m-c-a- -------------------------- Očakávam prevod z Nemecka. 0
Aquest és el meu número de compte. T--j--čísl----jh---čt-. T- j- č---- m---- ú---- T- j- č-s-o m-j-o ú-t-. ----------------------- Tu je číslo môjho účtu. 0
Han arribat els diners? P--šli u--p--i--e? P----- u- p------- P-i-l- u- p-n-a-e- ------------------ Prišli už peniaze? 0
Voldria canviar aquests diners. C-ce--b--s-- z-me--ť--i----------e. C---- b- s-- z------ t---- p------- C-c-l b- s-m z-m-n-ť t-e-o p-n-a-e- ----------------------------------- Chcel by som zameniť tieto peniaze. 0
Necessito dòlars americans. Po-reb--em-a-eri-ké----áre. P--------- a------- d------ P-t-e-u-e- a-e-i-k- d-l-r-. --------------------------- Potrebujem americké doláre. 0
Doni’m bitllets petits, si us plau. Da-te ------s-m mal--b-nko---. D---- m- p----- m--- b-------- D-j-e m- p-o-í- m-l- b-n-o-k-. ------------------------------ Dajte mi prosím malé bankovky. 0
Que hi ha un caixer automàtic? Je ----i-k-e ---k---t? J- t- n----- b-------- J- t- n-e-d- b-n-o-a-? ---------------------- Je tu niekde bankomat? 0
Quants diners puc treure? K------e--z--m-ž-------ať? K---- p----- m---- v------ K-ľ-o p-ň-z- m-ž-m v-b-a-? -------------------------- Koľko peňazí môžem vybrať? 0
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Ak- k--d---é k-rty----môž- -o--ív--? A-- k------- k---- s- m--- p-------- A-é k-e-i-n- k-r-y s- m-ž- p-u-í-a-? ------------------------------------ Aké kreditné karty sa môžu používať? 0

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...