Manual de conversa

ca Treballar   »   sk Práca

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [päťdesiatpäť]

Práca

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
De què treballa vostè? A-é -át--p-v-la-i-? A-- m--- p--------- A-é m-t- p-v-l-n-e- ------------------- Aké máte povolanie? 0
El meu marit és metge. Môj muž--- povola-ím-l-k--. M-- m-- j- p-------- l----- M-j m-ž j- p-v-l-n-m l-k-r- --------------------------- Môj muž je povolaním lekár. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Pr-cu--m a-o--d---o-n- se-tra-------ov-č---úvä-o-. P------- a-- z-------- s----- n- p-------- ú------ P-a-u-e- a-o z-r-v-t-á s-s-r- n- p-l-v-č-ý ú-ä-o-. -------------------------------------------------- Pracujem ako zdravotná sestra na polovičný úväzok. 0
Aviat ens jubilarem. Č-sko-o--osta---- d-c----k. Č------ d-------- d-------- Č-s-o-o d-s-a-e-e d-c-o-o-. --------------------------- Čoskoro dostaneme dôchodok. 0
Però els impostos són alts. Al---a------v-so-é. A-- d--- s- v------ A-e d-n- s- v-s-k-. ------------------- Ale dane sú vysoké. 0
I l’assegurança de salut és cara. A zdr-v---- po-s--n-e je v-sok-. A z-------- p-------- j- v------ A z-r-v-t-é p-i-t-n-e j- v-s-k-. -------------------------------- A zdravotné poistenie je vysoké. 0
Què vols fer de gran? Čí--by--i --z--hc-l-byť? Č-- b- s- r-- c---- b--- Č-m b- s- r-z c-c-l b-ť- ------------------------ Čím by si raz chcel byť? 0
M’agradaria ser enginyer. C-ce- -y--o----- in----e-o-. C---- b- s-- b-- i---------- C-c-l b- s-m b-ť i-ž-n-e-o-. ---------------------------- Chcel by som byť inžinierom. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Chc-m---u--v-ť na--n-v-rz-t-. C---- š------- n- u---------- C-c-m š-u-o-a- n- u-i-e-z-t-. ----------------------------- Chcem študovať na univerzite. 0
Sóc un becari / una becària. Som-pr-k-i-a-t. S-- p---------- S-m p-a-t-k-n-. --------------- Som praktikant. 0
No guanyo gaire. N-za---am --ľa. N-------- v---- N-z-r-b-m v-ľ-. --------------- Nezarábam veľa. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. P-ax-jem --z-hra-i-í. P------- v z--------- P-a-u-e- v z-h-a-i-í- --------------------- Praxujem v zahraničí. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. T-to ------ -éf. T--- j- m-- š--- T-t- j- m-j š-f- ---------------- Toto je môj šéf. 0
Tinc bons companys de feina. Má- --l-c--ko-e-o-. M-- m----- k------- M-m m-l-c- k-l-g-v- ------------------- Mám milých kolegov. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. Na-ol-dnie---em- -žd---- --d-l-e. N--------- i---- v--- d- j------- N-p-l-d-i- i-e-e v-d- d- j-d-l-e- --------------------------------- Napoludnie ideme vždy do jedálne. 0
Estic buscant feina. Hľad-m p--cu. H----- p----- H-a-á- p-á-u- ------------- Hľadám prácu. 0
Estic desocupat des de fa un any. U- --k -o---ez--es-na--. U- r-- s-- n------------ U- r-k s-m n-z-m-s-n-n-. ------------------------ Už rok som nezamestnaný. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. V---j-o-kra-i-- -e-v--mi----a---z--e--na-ý-h. V t---- k------ j- v---- v--- n-------------- V t-j-o k-a-i-e j- v-ľ-i v-ľ- n-z-m-s-n-n-c-. --------------------------------------------- V tejto krajine je veľmi veľa nezamestnaných. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?